Les lletres em ballen soles al cap , bussejo amb elles dins la memòria
Les veig assajar suposicions , dansar en la creativitat,
Però em costa treure-les a la superfície ,
Es curiós el mecanisme del cervell …..
Crec que l’estat d’ànim influeix força a l’hora d’escriure , si per un moment heu cregut
que això tindria coherència i un mínim de qualitat aneu errats ,
simplement altre cop m’he dedicat a observar , a reflexionar ,en lo poc que he valorat fins ara la feina dels columnistes dels diaris , revistes ,
aquests articles d’opinió que molts cops llegim per sobre i que moltes vegades deixen un regust amarg .
Un regust de…. que volia dir aquest /a ara?
Seguit del pensament agafa fama i fota’t a jaure!
Sense voler fer cap mena de comparació , doncs seria pecar d’immodèstia , i això si que ho tinc … la modèstia es una de les poques virtuts que m’acompanyen
Doncs això….. al encetar aquest bloc em vaig fer l’auto imposició , de no deixar-ho penjat ,intentar escriure amb una periodicitat diària , com si fos un compromís a un diari o revista a mena de teràpia , per intentar posar en ordre pensaments i/o reflexions ,per dominar la meva desídia i no abandonar-ho ,quan sembla que ja no es un "divertimento" , la constància no es una de les meves virtuts ,
tot això m’ha portat a pensar , lo difícil que deu ser tenir un compromís remunerat , i haver d’entregar un escrit amb periodicitat ,
Malgrat que la gent que s’hi dedica , tenen eines , formes i estil ,mes mecanitzats , ha de ser del tot es.tresant ,
Quin deu ser l’estat mes òptim per reflectir sobre’l (“bits” ) paper?
El de l’enamorament ? desamor? Tristesa ? eufòria? O simplement dormir força … Què en penseu?
[@more@]
Hi havia molts escriptors que utilitzaven l’alcohol i/o les drogues. Lord Byron, Shakespeare… Però clar, això no és massa aconsellable.
En el meu cas si haig d’escriure alguna cosa m’influeix absolutament el meu estat d’ànim. I per pintar (sóc afeccionada a la pintura) hi ha dies que sóc incapaç de «crear»… Així que penso que les muses, la inspiració si voleu, són fonamentals.
Tot i això, algun escriptor a la pregunta de què mana més: inspiració, necessitat de crear o el sou…. m’ha respost que totes tres coses (?)
Doncs la veritat és que la reflexió és bona. Suposo que sí que ha de ser estressant haver d’escriure un article cada dia… cada dia una mica millor que l’anterior, per no perdre adeptes…
Però vaja… al cap i a la fi, és la seva feina… també deu ser estressant haver de netejar 5 cases al dia, o haver d’escombrar els carrers de barcelona, o fer operacions quirúrgiques…
En fi… un estat ideal per escriure? Depèn del que vulguis escriure. Si vols ser sarcàstica, potser enfadada. Si vols ser divertida, contenta. Si vols transmetre tristor… trista…
No?
williams :Havia pensat fotre’m fins al cul d’absenta , per aquelles reminiscències decimononiques que tinc ,però això ho guardaré per si un dia vull ser escriptora XDD
Be, ja saps que deia en Picasso , les muses t’han de pillar treballant , amb això de la pintura si que t’envejo (sanament) es una de les meves passions ,
Però el dia que repartien el talent , jo deuria fer campana ,
Alepsi : Suposo que tens raó , però si neteges sempre hi ha una catifa on fotre coses a sota,
Els errors dels metges la terra els tapa , (ara m’he passat )XDDDD
Però fantasiosa com soc … em referia a les vides tortuoses dels artistes mes grans ,
Aquells patiments … aquells enamoraments … vinga a segregar hidroxitriptamina
Com m’afecta la pluja eh
;PPP
Mira que ara trencaré la meua imatge d’home escèptic i això. Jo quan estic enamorat ni llegesc, ni escric, ni res. Jo enamorat a temps complet. El millor moment per a escriure és quan estàs en un estat d’equilibri. Els meus primers posts eren iiiuuuuu. Clar que gràcies a escriure pots assolir l’estat d’equilibri que et permet d’escriure. No sé que em passa últimament que tot se m’enrosca. I acabe com he començat.
Ah! i molt xula la foto brossiana.
Efe: mira l’has clavat !! exactament era això de……gràcies a escriure pots assolir l’estat d’equilibri que et permet d’escriure. De totes formes la meva qüestió era trobar un estat X.. propiciar un estat per generar mes equilibri , o emmascarar el desequilibri , clar que propiciar enamorar.se o indignar.se es difícil , per no dir impossible
De totes formes no saps lo feliç que m’has fet en qualificar la foto de brossiana
Tinc una etapa Brossa total , com li deia a na williams negada com soc per la pintura , gràcies ala fotografia i sant fotoshop em faig passar el mono creatiu , i ara m’ha donat per la poesia visual … un dia que tingui valor ja penjaré alguna cosa
🙂
benvolguda Onix, quan un té un compromís remunerat de fer un escrit o un acudit diari, li puc ben assegurar que entra en acció allò que alguns anomenen «ofici». L’ofici fa que algunes vegades no estiguis prou encertat però que quan arriba l’hora d’entregar (l’hora maldita) tu ja tens llesta la feina. L’endemà, quan ho veus publicat, a vegades, dius: «hostia, ahir no estava gaire fi, avui li posaré tota la carn a la graella», però li puc ben assegurar que moltes vegades el lector no nota el teu estat d’ànim.
Benvolgut avi es que vostè a part d’ofici ,te el do de la genialitat ,i ho dic ben bé de cor , no es pas cap ensabonada
:)*
Quan un és professional té una càrrega afegida, però també té l’ofici, com comenta l’avi. En el cas del teu bloc, crec que és bo que escriguis el que en aquell moment et ve de gust. És un bloc personal. Tot el que escriguis surt de tu, ens mostra com estàs en aquell moment, i ho comparteixes amb nosaltres. I en el cas del teu bloc el plaer és doble, tant pel text com per les imatges que l’acompanya.
PropDe40 : m’afalagues =:) i animes
La veritat es que la meva fita es fer un recull de les meves paranoies sense filtre , sols que crec que tinc l’esperit de la Xirgu dins meu , i sempre intento posar-me dins la pell dels altres , i avui la meva reflexió era , que si m’hages de dedicar a fer articles per ex. no em caldria fer regim
XDD
:)**
A mi també m’agraden els textos i les fotos que poses de la «cambra fosca». I no et preocupis per la coherència i la lògica!
Escriure sovint t’ajuda a millorar la qualitat, reaprendre a fer menys faltes d’ortografia i a veure el món d’una altra manera. Buscant-hi la sorpresa!
apa,
El que cal fer és escriure. Si mires els meus comentaris més antics veuràs que eren una… una… Són d'»ai pobret jo». Però potser sense haver escrit això, no escriuria els posts que faig ara, que no són cap meravella, però m’agraden més.