Curiosa la màgia de tots els principis
Llàstima que en la majoria dels casos no sabem gaudir del moment
fa temps que m’he afeccionat a la lectura de blogs
I dins la meva perspectiva , faig una mica la comparació al mon del xat .
Els inicis als xats son impactants i sorprenents
No coneixes ningú , vas llegint el que diu la gent en públic
Deixes volar l’imaginacio , fas els personatges a mida amb les dades que dona cada nick .
Tímidament ,(al menys en el meu cas) anava fent petites intromisions
Pensant que mai seria part d’aquell mon , que cada cop m’agradava mes
Hi ha nicks que son els mes “populars” i la resta els segueixen .
Formant un cercle tancat difícil d’accedir .
Mai he tingut afanys de protagonista , així que no formar part de l’elit , no era un problema per mi .
Tot i que quan portes temps la cosa va canviant la gent et coneix , i el rol canvia .
no saps ben be com , però un dia ets allà en mig de tots ,i quasi patint mes que gaudint ser un dels elegits
Disfrutaba molt imaginant i magnificant cada personatge , com si llegís un llibre interactiu .
Ara em passa amb els blocs , es cuiros i gratificant .
veure reflectits molts cops els teus pensaments ,sintetitzats i ben relatats en la majoria dels casos.
Moltes vegades escric comentaris que acabo esborrant ,
Potser per gaudir de la màgia del principi , per seguir imaginant que hi ha darrera cada bloc ,
no trencar la màgia ni per un petit comentari ,
molts cops no m’en puc estar doncs el meu tarannà es força extravertit .
Em fan passar un bon moment i sento que l’he d’agraïr,
Si reps un comentari es una alegria ,
No puc negar-ho
suposo que així comença l’addició al bloc
em vaig emocionar en veure aquí en el meu un comentari de benvinguda .
De la persona que tant i tant de temps he llegit ,
que quan no tenia ni pensaments de fer un bloc , tenia el seu link a favorits i cada dia desprès de llegir els mails com un ritual anava a llegir el seu bloc
fresc divertit ple de sentiments i emocions
.Per mi un dels mes treballats amb el cor sense afanys de protagonisme i de les que s’ha trobat amb la presio de la gloria sense saber com .
Altres amb una qualitat literaria ,magnifica que et fan pensar en lo mal repartit que esta el mon i que gent que la maleida caixa tonta fa populars publiquen un reguitzell de porqueries i es queixen de lo dur que es Sant Jordi patint de no luxar-se el canell signant milers de llibres
mentre es perd gent molt valida en l’anonimat , o tenim la sort d’engantxar el seu bloc i poder’ne gaudir.
Altres que veus que estan pensats i treballats per formar part del ranking dels mes comentats i mes llegits , els quals tambe valoro molt doncs ha de ser una presio constant sorpendre diariament als visitants Pasar de tot i fer creure que et sents superior a la resta …..
Els Pilotes ,que deixen comentaris a dojo per entrar dins el cercle que veus que pagarien i tot .
Els tendres …. els blocs que desprenen tendresa , traspuant la necesitat de comunicacio. Be……. aixo ja m’esta quedant com l’anunci de la coca cola així que per avui !prou!!!
[@more@]

això dels blocs va i bé com totes les modes. Jo portava una època una mica de desencís, però a la feina estic tan avorrida que em llegeixo pràcticament tots els posts que es van publicant. No havia anat a parar mai en el teu i m’ha agradat com has definit tot aquest món blocaire!
Carai defineixes molt bé això del començament en aquest món digital. Tens raó quan ho intentes analitzar des de fora. Però a dins es creen aquells lligams que no saps perquè et porten a llegir sempre uns determinats blogs i només comentar en uns altres. A mi em va fer gràcia quan estava explicant a una «externa» cada un dels blogs que llegeixo. Aquest per això, aquesta és una noia q…, aquest parla de poítica però …, l’altra fa poesia… i sentint-me bé només de fer-ho.