Be s’apropa la tardor els dies es tornen mes foscos , comença a bufar la tramuntana ,es com si el meu esperit s’aixeques , i em torno mes comunicativa
He decidit obrir una mica la porta de la cambra fosca
així que us confessaré una de les meves passions ocultes ,un dels meus vicis mes inconfessables i que porto mig d’amagat
ara direu a que li ve aquesta ximple voler explicar tot això’?’’
Doncs a causa del Meme , i lo que he dit de… estic molt cansada de donar explicacions quan em sulfuro si em diuen espanyola.
això degut al meu vici ocult , ho he de fer cada dia moltes vegades
Val ! ho explicaré …..
Des-de fa uns dos anys m’he fet jugadora
Si , si ………. tota una ludopata
Jugo al scrabble , en varies llengües , entre elles l’espanyol ,
Una llengua a la que no renego i estic molt contenta de dominar a la perfecció .
però el domini de la llengua no em fa espanyola
al igual que tampoc em sento francesa per molt domini del francès que tingui (sona malament eh , però ho he fet aposta ) J
Be doncs …. jugo amb gent de tot el planeta , gent de Japó , Canadà , tot Europa estats units , Israel , i quantitat de sud-americans (aquests donen per un post sencer )
i clar amb bona voluntat , la gent creua paraules mitjançant el xat , tot i que jo soc , força esquerpa i sols saludo amb un J
Normalment volen ser amables i et diuen Hombre !!! español /a que país tan relindo ! (els meus nicks mai donen pistes del meu sexe ) això també ha sonat malament pero aquest cop es involuntari ,
Jo contesto amb un altre 😉 pero la gent es simpatica de mena , i no “pillen “ que no estic per brocs ,i segueixen parlant
altres cops la converça ja veus que tambe es emprada per distreure , i mirar si et poden colar un enclitic , i segueixen amb els topics tipics , cuanto sol , que rica la paella , los callos la sangria (semblen afamats ) . penses et parlo jo del sushi o dels brownies que tambe m’agraden molt ? doncs calla coi””
Llavors els dic , que la Paella es muy rica si la fa un valencia i que s’ha de fer amb aigua de valencia , (suc de taronja i cava ) be tampoc m’expandire de com m’els collono que fa lleig ,
quan ja els he donat explicacions que semblen educades , i segueixen amb mira la españolita ,si et toca jugar amb la mateixa persona
llavors es quan trec la meva declaracio de principis els explico que si.. que tenim un DNI i un passaport igual però que no tenim res a veure que la meva llengua materna no es aquella i tot un reguitzell de teories que tinc estudiades per algú que pensa que España es al sud de Mèxic (això els d’Usa) entengui que es Catalunya .Que tenir un sentiment de pais no vol dir ,que no tinguis amics per tota la geografia espanyola i que tels puguis estimar ,Que no sents odi , que simplement tens una llengua i una cultura propia
Tot s’ha de dir que amb tot aquest temps que porto jugant molts ja m’envien petons en català.. sobre tot els argentins
es que son tant carinyosos!!!! ………..
Desprès hi ha la batalla amb els Espanyols amb aquests , un s’estalvia la classe de geografia ,però s’han d’emprar molts mes exemples perquè t’entenguin un sentiment de país que no es una grande y libre com la seva , que es petita i torturada la meva
D’aquests lo que mes ràbia em fa , es que quan agafen confiança et diuen allò de….
Eres tan simpàtica que no pareces catalana
De verdad que siendo como eres no puedo creer que seas catalana ( crec que ja he comentat que quan vull soc molt simpàtica, (poques vegades ) soc extravertida i sembla que agafo confiances .
encara que sempre em màntinc distant i en el meu lloc.
[@more@]
Bon dia, matinera! Normalment no parlo de política, ho veig com una opció personal (com la religió, qüestió de fe, cadascú té la seva i es respecta). Per experiència, intentar que una persona estrangera conegui la realitat del nostre país de bon principi és molt difícil, per això molts cops tots ens basem en tòpics. No veig que calgui justificar-se, tens una opció tan respectable com qualsevol altre. A mi també m’han dit això de no pareces catalán , però em ric, els hi dic alguna xorrada que se m’acudi en aquell moment i llestos. Que pensin el que vulguin, sols faltaria, jo també ho faig, no?
PD: He vist el teu miss al bloc de la llimona. Ens anem perseguint, però a quines hores funciones tú?
Sembla mentida com els costa tant d’entendre que el fet de no sentir-se espanyol no significa odiar als espanyols… en fi, sóc pessimista i ho veig com una batalla perduda… mai ho entendran! però buenu 😛
Jajaja, jo sempre que he dit que soc d’Spain en un xat d’aquests de jocs (bàsicament el yahoo) la resposta sempre ha estat la mateixa:
It’s cool!!
Mai he pretingut d’explicar que soc català ni coses d’aquestes. Total, no canviarà la meva vida per intentar explicar-lis.
La frase de eres tan simpático (o qualsevol altre adjectiu positiu) que no pareces catalán és molt típica. Suposo que escolten massa al PP (per no dir AP) i es pensen que els catalans som uns monstres o alguna cosa així.
D’això se’n diu afalac amb verí. Que t’insulten, però de bon rotllo. El meu favorit és quan em diuen que els valencians no som tan antipàtics com els catalans. El que volen dir és que som més espanyols.
Jo, com el propde40, no acostumo a parlar de política. Però aquestes coses em treuen de polleguera. I més quan, com en el meu cas, has de lluitar contra la teva família. Ells no entenen que jo uso el català més que el castellà (tot i que domini les dues llengües amb igual soltura) i que visc en català.
Com la maduixeta, sempre he pensat que és una lluita sense final, una batalla perduda… en fi…
quan he convidat a un got de vi amb pernil a algun amic espanyol sempre cau el «no pareces catalán». I tu com saps com són els catalans? penso…. Si mai no has sortit de madrid i en sortir-ne vas a parar a Paris, el paradigma de la centralització i la ignorància per les altres cultures? Però m’abstinc, faig un somriure i els torno a emplenar el got de vi.
Això de no pareces catalan m´ho han dit moltes vegades. Fins i tot m´han arribat a compadir per ser català «es que se te buen chico». Té collons, la cosa
i no us han dit allò de: «oye, pero tu en que idioma piensas?»
argentins: és veritat, són molt carinyosos 🙂
Uh… això de parlar el «catañol»… no crec que ho domini, jo… i és que, quan t’acostumes a parlar en una llengua amb algú… a veure qui és el guapo que et fa canviar-la!
A mi fa anys, el meu cosí em va preguntar si parlava el català amb tanta facilitat com el castellà i en dir-li que si es va flipar perquè era totalment bilingüe…
No va ser l’únic que va flipar, tot i que jo vaig flipar per la ignorància de la gent.