Així em sento
es difícil trobar l’equilibri ….
es difícil establir el marge dels nostres propis anhels .
Que poc ens coneixem……
Tot l’affaire de la llista del “top ten “ o “top cent” com es vulgui mirar.
M’ha fet reflexionar ….
Això de tenir un Ranking cosa que crec que sols te blocat , es un “arma de doble fil”
Personalment no soc algú a qui l’hi agrada la popularitat tot i que pot semblar el contrari donat al meu … diriem esnobisme ?.
M’agrada molt mes treballar a l’ombra , sempre m’ha semblat molt mes gratificant , veure com els que tenen ànsies de protagonisme en disfruten .
Però aquí he caigut mes d’un cop en revisar les llistes , he de dir que m’ha fet certa gràcia escalar en el Ranking , encara no m’ho puc creure ….
Potser no em conec prou ?….. no tinc encara clara la meva escala de Prioritats? .
tinc una part del meu ego assedegat de reconeixements aliens ?
Be, en el meu cas no ha passat d’aquí, Gràcies als Deus !!
es pot dir que l’he mirat molt poc primer perquè no entenia quina mena de valors feien servir per la seva elaboració, encara no ho he entès , Malgrat ho explica molt clar però 2+2 encara em sumen 7 .
Desprès , al veure que a cat. radio lecturalia dediquen un temps per parlar dels blocs em va encuriosir molt mes doncs per fer la tria es basen en el “top”, llavors ja son figues d’un altre paner …
això de les estadístiques , et fa ser conscient , que les anades d’olla son a l’abast de tothom ,que algú de solvència contrastada pot analitzar el que dius i que l’anonimat també penja d’un fil ,ara tots sabem el nom i cognom d’una blocaire ,cosa altrament molt lògica si et queixes ni que sigui amb tota la raó , has de donar la cara ja no ho pots fer darrera d’un nick
Tampoc es que això m’importi massa , el que ja no tinc clar es com encaixaria segons quin comentari ni que no fos pejoratiu però si amb un to condescendent , aquest to que si no t’ofusca el protagonisme captes al segon cop d’escoltar-ho.( He localitzat el programa doncs no a tots els racons del nostre país es pot sentir “la radio nacional de Catalunya”…).Primer em feia certa gràcia embolcallada per l’anonimat ,ho pots encaixar be…. però quan aquest anonimat va perdent opacitat ja ho he vist amb uns altres ulls
doncs un cop ets dins i formes part de l’ambient blocaire , et fas amb la gent que t’agrada i sembla que ets en una tertúlia d’amics , ens anem llegint coneixent establint una certa complicitat , intuïm si un te mal dia , si esta engrescat , si li passa alguna cosa serè agosarada i diré que fins i tot s’obre el sentiment del carinyo . actuem dins una bombolla , com si el racó dels comentaris fos una cambra tancada on et sents segur i desinhibit ens retroalimentem i ens encomanem els estats d’ànim
Però com molt be es va dir en l’esmentat programa no som conscients que son pagines obertes a l’abast de tothom tant llegides com les del New York Times , qui les llegeix per primer cop sense la complicitat , en dona una lectura molt diferent,
Llavors em pregunto i us pregunto ,
Es bona la política que es segueix del top ten? Es necessari ? com encaixaríeu un comentari del vostre bloc ?
[@more@]
Em sembla que el problema son les coses fora de context. Aquí la gent que entra i mira de forma continua ja coneix què hi ha. Les coses fora de context mai saps com poden arribar a ser. Personalment crec que si el meu bloc fos massa popular el tancaria. L’he fet amb l’ànim de disfrutar-ho, no de patir-ho. Escric el que vull i m’agrada que el llegeixi la gent que realment el vol llegir, per això està a internet. Ara, si la cosa es desmadrés i s’hagués de complir unes expectatives crec que passaria.
Propde40:sembla que m’has llegit el pensament ,això mateix m’he plantejat , en veure les animalades que s’han fet els darrers dies , un fent copy&paste agafant el nom del bloc nº1….. un altre que s’ha fotut 64 comentaris ell sol per sortir a l’altar major , pff per cert bon dia o bona nit ?
:)**
Teniu tota la raó. Jo vaig fer la prova amb un dels meus posts i resulta que les meues lectures compten, encara que en faça 70 en un dia. I també compten els posts que no són posts, etc… De fet, en termes generals en la classificaió eixa el meu bloc està moooolt per damunt d’on li pertoca. I en canvi hi ha blocs que, si es pot dir així, per la seua naturalesa estan molt per sota. El cas de Vullunfestuc, per exemple.
Pel que fa al senyor copyipaste. Crec que no li van donar força abraçades quan era un xiquet.
De tota manera, aquesta mena de coses sempre passen. Sempre és arbitrari.
onix M’ha agradat especialmetn aquest post. De fet, jo pensava que si mai arribava al top ten deixaria d’escriure durant uns dies per baixar posicions peruna qüestió de seguir mantenint l’anonimat. Però, en un moment de baixa forma d’altres blocs, vaig arribar al top ten durant pocs dies, però vaig continuar escrivint. Per una banda, t’agrada que et llegeixin i això, però per altre saps qué és perillós.
No m’agradaria gens que comentessim el meu bloc per ràdio.
Ooooole! Felicitacions pel post!
[Ara la meva opinió]
Jo, ja ho he dit algun cop, vaig començar a escriure perquè sempre m’ha agradat. Algú diu que els blocaires no deixem de ser escriptors frustrats, potser és cert, en el meu cas.
Poc a poc, el meu bloc s’ha anat consolidant, i ha anat rebent unes visites continuades que, sincerament, m’ha encantat anar descobrint.
Em vaig instal·lar un comptador de visites per curiositat, perquè em feia gràcia saber quantes persones podien arribar a llegir les meves anades d’olla. Me n’he adonat que són moltes, i, perquè no dir-ho, m’agrada.
Ara, això sí, jo escric el que em rota i quan em rota. Mai m’ho he pres com una obligació. A qui li agradi el meu bloc, que s’hi passegi, hi deixi comentaris o no. A qui no li agradi, que no se’l miri. És tan senzill com això.
I en quant a lo dels top-10… doncs mira, si a algú li fa gràcia ser-hi pel simple fet de dir «goita, tinc un bloc que és el nº1», doncs felicitats. Jo no el llegiré, i la gent, quan el conegui tampoc. És així de senzill.
Jo crec que arribar al top-10 ha de ser com una mini-injecció d’autoestima, saber que et llegeixen molt… però si hi arribes per mèrits propis és molt més satisfactori que si hi arribes fent copy-paste.
Mireu, em quedo amb blogger que no crea competicions d’aquesta mena (tot i que ja sé que no va ser creat el top-10 com a competició… però l’ésser humà és idiota… i l’ego no té límits, moltes vegades!)
[Joder, quin rollo he fotut! xDDDD]
Benvolguda Onix, he escoltat la rectificació que ha fet en Marius Serra i, o bé la Menxu quan va escriure el mail per que fes la rectificació va pecar de bona fé i no va aclarir que no diguessin el seu vertader nom per antena o bé el Marius va tirar pel recta. Total que vostè té raó. Jo crec que en questió de dies l’ambient blocaire s’ha enrarit una mica…
Bé pensava afegir més coses, però mentre escric vaig reflexionant i penso que faré un post, com vostè, explicant quina és la meva opinió al respecta del que està passant…
Redeu! ni en el mon blocaire hi ha pau!
Als que estem a blogger, encara que escrivim en català (i en castellà, ep) aquestes coses no ens passen.
😉
Felicitats, onix!
Ostres… aquest ema és molt polèmic. Jo estic totalment en contra del Top Ten. Crea un cercle viciós que no ´s gens bo, no ajuda a conéixer altres blocs nous i a més, és absurd, perquè valora quantitat i no qualitat.
I, últimament tinc la impressió que a Blocat hi ha un ambient una mica «enrarit», entre els de la ràdio i els que es dediquen a penjar 200 posts al dia, la cosa està cada cop pitjor.
El bloc no deixa de ser una manera que tenim d’alimentar el nostre ego. Cada cop ho tinc més clar. Desafortunadament som així. Som humans.
Com encaixeria un comentari púlic sobre la Tarambana? Em faria mal. Segur. Peruqè hi ha gent qu eno enten que ha arribat un moment que la Tarambana és un personatge que l’he dut a l’extrem fins a estereotipar-lo, molts creuen que sóc tal com és ella i, sé perfectament com serien les crítiques. Sé per on atacarien i, em faria mal. Possiblement plegaria veles. Ambl’agreujant que degut a la meva professió de mestra, no seria massa adeqüat que el meu anonimat quedés al descobert.
Ai, ai, ai… la cosa està fatal! I, nosaltres, calladets i sense fer res!
efe :això de les abraçades no te preu ,es .que…. m’inspires no hi pots fer res , ja m’ha vingut al cap l’invent d’un tamagotxi Català abraçador , mira perquè no tinc temps que si no….. 😉
Tirai : moltes gracies !! no ens deixis que darrerament ens contagies alegria i això si que no te preu ni top ten :)*
Alepsi : tu ets el refugi de blocat ,sort en tenim de tenir una blogger nostra ,el dia de la fallida tots fèiem cap a ca l’alepsi com quan hi ha una nevada i tots es concentren en una casa ,
aiiiiii vaig mirar massa doctor en alaska XDDD
ai benvolgut avi vostè si que es el meu top mil d’abans de tenir bloc .
arare:Gracies per per ser un altre blogger nostra :)**
anatarambana : doncs si, es fotut el tema de tenir l’anonimat al Carreró de la mort , de totes formes puc posar les mans al foc que del teu bloc el comentari i el to de veu a la radio tindria una cadència diferent 😉
es trist que un percentatge elevat no visualitzin la tarambana com lo que es , i que se’n podria fer una tira còmica al diari com la de la bridget jones als inicis nostrada i mona mona
Vaja, m’heu deixat de pasta de moniato. Jo no conec gaire el que està passant, però aportaré la meva visió una mica forastera. Jo tenia un bloc a blogger (frase inspirada en la Isak Dinesen: «Jo tenia una granja a l’Africa») i em vaig passar al bloc.cat doncs per fer país. Llavors vaig descobrir el top 100 i el top 10 i quan em vaig posar a intentar escriure cada dia, hi vaig apareixer, i com que era a l’agost vaig arribar al lloc 17 i em va fer gràcia veure com anava pujant. Ara, jo mai he explorat seriosament el top 10, alguna vegada sí, però per visitar blocs nous acostumo a tirar més dels troços que llegeixo a la pàgina principal de bloc.cat, llavors entro en els que sembla que diuen alguna cosa interessant i també dels que em deixen comentaris, i són les dues maneres en que he descobert els blocs que m’agraden. Si estàs al top ten copiant la vikipèdia, doncs no et llegirà ningú i ningú entrarà al teu bloc. I si tu mateix et fas 60 comentaris diaris, doncs prou pena tens. Però està clar que són dues actituds que no es poden mantenir. I que tenen la seva gràcia com a crítica al sistema, però de sistema n’hi ha d’haver algun i tampoc cal que sigui tan supersofis que no conti els teus comentaris o les teves visites. Bueno, per no tenir ni puta idea del que passa ja he parlat massa (un rodolí!).
Onix, ja tens la recepta promesa 😉
Respecte el topten, sí que fa una mica de gràcia escalar posicions, perquè no dir-ho, però vaja d’aquí a fer.-ne un objectiu vital, s’ha de ser friky :D.
L’aravenadal en concret és un bloc familiar, un mitjà de comunicació de germans-cunyats obert a tothom que vulgui ficar-hi cullerada, només puc dir que el món «bloquil» és molt divertit i que «coneixes» gent idees i punts de vista la mar d’interessants
Home, jo escric aqui, per que m’agrada compartir vivences, i coneixer gent, a mi aixo de que enlairin comentaris a la radio del meu blog, no m’emprenyaria, pero es que crec que fer un comentari de un bloc, es absurd, perque si vols entrar a un concurs de blocs canvia, pero si estas aqui per el que estem la majoria, no se a que ve fer cap comentari fora del bloc, no??? es nomes una opinio.
Moltes gràcies a tots plegats per les vostres respostes .
Era un tema que no tenia clar , si era adient tocar , primer perquè fa poc que em moc per aquí , desprès perquè no tenia clar si seria capaç de fer arribar de forma entenedora l’essència del que volia destacar de tot el fet en si ,
Veig que per la majoria de respostes me n’he sortit
Gràcies ,;)