Records i el Quadern Gris

L’Empordà és una comarca que té una gran personalitat, que no s’assembla de res a les seves comarques veïnes ni a les de la resta del Principat. El to de la seva vida material és dels més elevats de Catalunya. La gent hi és oberta, amb una notòria capacitat per a la vida corporativa, molt accessible, de vegades executivament escèptica o simpàtica. El seu clima és oposat a la resta de Catalunya, per a la preponderància que s’hi conserva dels vents secs, tònics i brillants del primer i quart quadrants

Aquesta es una de les moltes definicions que va fer en Pla de la seva terra , La meva terra , L’Empordà.

Una terra que s’arrela en el cor i la ment , i t’acompanya tota la vida Malgrat on et porti el destí .

Un empordanès possiblement entén de diferent manera ,el què explica un altre empordanès . segurament això passa a totes les contrades . Però nosaltres creiem que ens passa de forma especial

[@more@]

Al acostar-se el 40 l’aniversari Del Quadern

Gris i el 25 aniversari de la seva mort , i que aquests dies n’he parlat ,amb diferents persones i he vist escrits fent esment d’alguna frase d’ell . …

L’he tingut que tornar a rellegir i m’han vingut records de com va entrar a la meva vida la seva obra , i anècdotes de la seva persona , molt divertides , excentricitats de l’homenot de Palafrugell . anècdotes ….

De quan anava a dinar molts diumenges a Casa de l’avia de la meva estimada amiga My . que no explicaré sense el seu permís però son molt divertides ,i molt mes explicades per la My , (N’hi ha per sucar-hi pa .)

He recordat la seva mirada els ulls d’en Pla no s’obliden fàcilment .

crec que es molt important aprendre a llegir Pla ,

Jo era molt reticent a Llegir Pla en la meva adolescència molt marcada per la política i la meva animadversió per les dretes .

Un dia el meu pare em va donar el Quadern gris i em va demanar un resum per escrit , a mena de càstig . suposo que per purgar alguna malifeta de les que jo tenia a be fer, dia si ,i altre també .

em va fascinar , aquell home de dretes però amb molta vida i visió de l’ exterior .

Em va ensenyar que cada presa de posició vital seva es una lliçó

I que a l’hora d’escriure es molt mes important l’orgull que la Vanitat .

Perquè la vanitat obtura l’intel.ligencia i l’orgull potencia l’inventiva .

Pla considera que l’ésser humà es una part integrant de la natura però tambe mínima, creença que li ve en part de Montaigne autor que freqüenta amb assiduïtat i creixent admiració

per tant els elements externs condicionen el seu temperament i la forma de ser .

En el cas concret de l’Empordà el vent es un factor decisiu en els seus habitants i de rebot en el mateix Pla

Ens fa una gent esventada i d’aquí provenen potser els nostres canvis d’humor ben visibles i la mobilitat afectiva .

La cosa que mes espanta a un empordanès es el tedi i l’avorriment ,contra aquestes dues coses estem disposats a fer grans sacrificis i , i es en aquesta batalla constant contra l’avorriment que podem ser uns éssers estranys i surrealistes , la qualcosa fa que siguem poc previsibles i mai se’ns arriba a conèixer del tot.

La seva misogínia quasi tant ponderada com la seva obra , al final ja no li veig tant , un cop l’he après a llegir una mica mes .

He cercat alguna de les seves dites "antifeministas " i m’he adonat que molts cops han sortit de la meva boca afirmacions semblants , encara que no tant ben perfilades

Jo sóc un gran admirador de les dones del meu país. Crec que, generalment parlant, valen més que els homes –cadascú en el seu terreny. Si les dones d’aquest país disposessin d’una societat masculina no tan donada a fer l’estaquirot i el fatxenda, serien un producte de civilització finíssim. Són com vol la societat de què formen part. És una pena.

He dit que era antifeminista. Afegiré que he estat atacat de voler tancar les dones a la cuina. Però jo no vull tancar ningú, encara que confesso que, a la cuina –sobretot si no és gaire moderna–, s’hi està molt bé. No. Deixem córrer les petiteses. El que jo escric no són més que elegies –certament desgavellades– sobre la solitud i la creixent tristesa de l’època.

Tenint en compte que una gran part de la seva obra es va gestar al costat d’una llar de foc , aquella llar d’immens teulat rodo emmarcat de fils de passamaneria a mena de bombolla protectora , donant l’hi una visió del mon molt particular i imperceptible per els demés ,una cuina no es tant mal lloc oi?……

25 anys desprès de la seva mort encara es el prosista mes llegit de les nostres lletres i planteja molts interrogants ,encara es manté bloquejada la consulta i difusió d’alguns dels seus documents ,Però el meu interrogant mes gros i que traspasso a qui em llegeixi es …..perquè ,en les seves biografies s’amaga tant la seva relació amb les dones ?

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

12 comentaris a l'entrada: Records i el Quadern Gris

  1. Pd40 diu:

    Ui, no et puc ajudar gaire en la teva pregunta. No sóc cap entès en Pla, però el post m’ha agradat molt llegir-lo :** Quina sort si el vas arribar a conèixer, ja he vist que no deixava indiferent.

  2. Mikel diu:

    Jo encara tinc grabada al cervell la melodia de l´emporda de Sopa de Cabra…i en certs aspectes coincideix amb en Pla 😉

  3. efe diu:

    (Aplaudiments)

    M’agrada el post i m’agrada la foto-onix. Em sembla que és un post inabastable amb un comentari, de veritat. Si em convideu al carbassó (jo em reservaré per als postres) ja en parlarem. A mi, l’empordanisme de Pla sempre m’ha semblat una mica una represenhtació. No vull dir que les coses que en diu siguen mentida, mai no he visitat l’Empordà o siga que… Però em sembla una manera de fugir de la dicotomia (ai que pedant que sóc!) Catalunya-Espanya, una tercera via patriòtica. De tota manera jo no en tinc ni idea d’aquestes coses. És més aviat una intuïció. Uff, Onix, fes-ne una xat sobre Pla i el teu post que jo m’hi apunte!

  4. efe diu:

    La foto me la pose una temporadeta de fons de pantalla, em deixes oi?

  5. Laprí diu:

    No he llegit mai res de Pla, tot sigui que algun dia em posi a llegir alguna cosa… em queden tantes coses per fer.

    Jo a l’Empordà sí que hi he estat, però molt poc temps com per descobrir-la millor.

  6. MrBean diu:

    Caram onix, estàs feta una crítica literària, molt maco el post empordanià. Personalment no conec l’obra de Pla perquè, entre d’altres coses, no llegeixo gaire :O, però per casa corre El Quadern Gris, vejam si la teva recomanació m’anima. Com deia, no he llegit res d’ell però he escoltat algun dels seus textes i és un mestre, m’encanta com troba sempre els adjectius adients per descriure quelcom.

    Ah, curiosament aquest darrer cap de setmana llarg hem estat per les teves terres.

    I com sempre, molt original i suggerent el teu fotocollage d’avui

  7. onix diu:

    PropDe40: be jo volia marro 😉 histories escabroses i tals total també us les podeu inventar que no ve d’un pam

    mikel : això mateix Molt tocat per la tramuntana
    D’una sola cosa pot estar segur
    Quan més vell més tocat de l’alaaaaaaaa

    efe: vindràs ple de nata i un parell de guindes? te la regalo i si vols te la dedique si es per el fons

    Laprí : doncs te’l recomano llegeix pla i com a premi et farem carabassó amb pipes de xocolata

    MrBean :moltes gràcies Peró començo a patir es molt greu això que ja m’entenssssssssss aiiiiiiii

    MilÀ : aixooooooooooo tu si que m’entens jo volia marro ara anem be , era edició cutre de butxaca que mon pare encara que faci veure que no sols llegeix el lectures 😉

  8. iruNa diu:

    No et puc ajudar massa en el teu interrogant perquè no conec tant profundament l’obra de Pla com per respondre’t. Segurament es tracta d’un d’aquells misteris de la vida dels grans autors que sempre quedarà en la incògnita i que possiblement emergirà en la imaginació de tot aquell que vulgui endinsar-se en la seva obra.
    De totes maneres, amb el teu post m’has fet entrar ganes de llegir més coses d’en Pla!!

  9. onix diu:

    Segur que t’agraden Iruna, si vas a comprar llibres no oblidis portar un home penjador 😉

  10. eudald diu:

    uufff… ara no tinc ganes de llegir… ja ho faré una altra estona!!! hehhe

  11. MrBean diu:

    M’hauria de preocupar perquè pateixis per mi? xD

Els comentaris estan tancats.