Cambra Rainbow(Hostes D’Honor)

Sebastià és un home casat des de fa 12 anys. Té dos fills, un nen de tres anys i una nena de vuit. Viu amb la seva dona una vida normal; amics, feina, algun hobbie per entretindre's… Però un bon dia coneix a un altre home a travès d'internet. Comencen a fer-se col·legues i xatejen cada nit. Comencen a sentir sensacions estranyes. S'enamoren. S'ho diuen. L'altre home també és casat i amb dos nens més o menys de la mateixa edat. Decideixen veure's de tant en tant i segueixen mantenint una relació virtual i real, quan la feina els ho permet. S'estimen. Un d'ells es planteja seguir endavant i quan passi un temps -esperaran a que els nens siguin una mica més grans- anar a viure junts. Però l'altre no n'està segur. A més, sap que perdrà la custòdia dels fills i no s'atreveix a donar aquest pas. El temps passa. Fa dos anys que estan embolicats. Però un d'ells té dubtes. Sebastià no dubta…Val la pena fer patir quatre nens per l'amor? Han de deixar de veure's immediatament? Han de deixar a les seves famílies tirades per poder viure amb plenitud la seva història? Estan lligats per les obligacions? 

®W.

 

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

12 comentaris a l'entrada: Cambra Rainbow(Hostes D’Honor)

  1. onix diu:

    W estàs còmoda? Tens prous coixins?
    ;)***

  2. onix diu:

    Williams : tinc la gran virtut de mai mirar si els altres fan faltes , és molt bo conservar i/o emprar la gramàtica com deu mana , però crec que no cal filar tant prim ,que segur que els que ho fan i recriminen estan molt contents amb en Montilla
    he dix!

  3. onix diu:

    Jo que no tinc gens de senderi , crec que si nova relació d’en Sebastià ,es tant satisfactòria com sembla ,li cal viure això amb intensitat ser feliç les 24 hores , i els seus fills la captaran ,si no pot viure sota el mateix sostre que el seu amor …..tampoc crec que sigui prioritari compartir sostre rentadores i planxa ,mes val viure el moment encomanant alegria
    Igual la dona d’en Sebastià també porta una doble vida i es la que ho fa millor .Viu sense remordiments fent sentir malament i inútil a tot Crist
    Perquè sap interpretar be el seu paper
    Si ,La vida es una comèdia, siguem bons actors !!!

    Hipòtesi nº1
    =:)

  4. Laprí diu:

    Ai la vida. Jo crec que si tots dos s’estimen haurien de marxar junts. Sempre es diu que els nens patiran i tal i qual, però això no té perquè passar, pot passar o no. Cal viure el més feliç que es pugui.

  5. Alepsi diu:

    Buf……. això és tan complicat…..

  6. Alepsi diu:

    Efe…. jo no ho veig tan clar…. prefereixes patir de petit, clar, ara perquè ets gran i ho veus lluny, però si t’hagués passat, crec que no pensaries el mateix. És més, aquí no està només com s’ho prenguin els fills…. sino com s’ho prenguin les dones (que les parts de la parella perjudicades de vegades, fan que el que podria ser un mal tràngol passatger pels nens, es faci un odi…. ens entenem?).
    No sé…. és súper ideal anar dient que si s’estimen han d’estar junts, clar, és l’ideal, jo m’estimo algú i peti qui peti estaré amb ell… és maco pensar-ho, però crec que tots som conscients que les coses no són tan fàcils…..
    L’important és, un cop presa la decisió…. no fer-se enrere….
    [per fi m’he inspirat, que quan l’he llegit per primer cop m’he impactat tant que no he sabut què contestar….]

  7. efe diu:

    Alepsi, imagina’t que ets la dona i que al cap dels anys t’assabentes que el teu home porta anys enamorat d’un home. Què pensaries del tot el temps viscut amb ell?

  8. Pd40 diu:

    És molt difícil de dir, el cap i el cor en aquest cas no van pel mateix costat. Sense criatures pel mig seria més fàcil, però amb criatures la cosa canvia. De totes formes si ho veuen clar no veig pq no, moltes parelles amb nens s’han separat i han tirat endavant. Que un cop separat t’emparellis amb un home o una dona ja és problema de cadascú.

  9. Gatot diu:

    És impossible trobar respostes ideals per asituacions que no són ideals.

    Tant de bó hi hagués resposta. El món seria perfecte! Però, si fos perfecte, també seria aburrit, molt aburrit.

    Com deia aquell…. “depende, todo depende…..” (us sona la tonada?).

    Mira, onix, -i parlo del meu cas, que és particular com tots i cada un- de vida, només n’hi ha una, i no podem rectificar. Perquè si ho fem, si rectifiquem, ja ho fem en unes circumstàncies que no són les mateixes que eren. El temps ha passat.

    Els fills, tenen la seva vida. I la viuran en funció d’haver-se sentit estimats o no. Independentment de la situació social o personal dels pares (i mares). I els pares (i mares) seran més o menys capaços d’estimar els fills, en funció del que s’estimin ells a si mateixos. No en funció del que els estimin els altres. Tot i que això darrer, també té influéncia.

    Potser no m’he explicat bé. Espero que s’em entengui. Ho he intentat en un tema que és… molt complex.

  10. 流水线 diu:

    流水线设备是一家专业制造工业流水线设备的厂家,提供高品质装配流水线以及完善的售后服务.

Els comentaris estan tancats.