La Síndrome de la pàgina en blanc

Encuriosida ,per sentir molts cops entre els escriptors,parlar d’aquesta síndrome m’he posat, a rumiar i fer les meves hipòtesis i/o teories sobre el tema ,es una bona o mala costum que tinc ,desenvolupar  les meves teories i fer-ne un recull ,normalment per el seu caire surrealista ,les tinc tancades a pany i clau , però de tant en tant em ve molt de gust deixar-les anar ,i així poder ampliar  la teoria o canviar-la  si algú te a be de discutir-la amb mi


 

[@more@]

 "La Síndrome de la pàgina en blanc"

Crec què  significa paràlisi psicològica en les primeres etapes d'un treball. Llavors el mes important  és fer alguna cosa ,encara que sigui dolenta.

 

  Examinar-la i veure perquè està malament i fer una altra cosa i examinar-la i veure perquè està malament i fer una altra cosa… i molt aviat estaràs fent Quelcom mes bo ,(o,no)


Sembla que davant d’ella perdem tota inspiració ,sentim com les idees s’evaporen  amb extrema volatilitat .

Malgrat tot no em fa massa por ….

 el que si m’espanta  es la ment en blanc sense cap idea  que em brunzeixi per el cap,

 

Aquests dies he llegit amb frecuencia , entre els meus enllaços que l'autor es declara amb l’impossibilitat d'escriure "Quelcom interessant".

És quan es disculpa davant els seus lectors i amics i promet tornar quan les muses deixin d’estar en  vaga general.

Però curiosament, mentre esgrimeix els seus motius o indaga en aquest misteriós món interior que sembla haver-li tombat l'esquena,

És troba escrivint alguna cosa. Llavors jo li diria: "però com, no era que no tenies res a dir?

 Veus que sí en tens".


Em dol veure quan un blog és Tanca  al silenci per aquesta causa, per la presumpta falta d'idees o temes sobre els quals escriure.

I em fa mal, perquè assumeixo que aquesta persona m'està tancant les finestres que donen a la seva vida; m'està privant d'una font d'enriquiment personal que jo valoro molt, però més em dol perquè darrere d'aquest anunci de "Pausa ,o no tinc Paraules ", hi ha algú que Pateix  el "vull i no sé com".


Si ens agrada escriure, si sentim la ingent necessitat de bolcar les nostres sensacions en una pantalla, Cal fer-ho .

Les paraules són globus de colors , en captiveri dins de la nostra pròpia ànima; escriure és alliberar-los, llançar-los a volar, donar-los l'oportunitat de commoure, embellir el cel dels altres, són la més clara demostració de complicitat amor  i gratitud.  Ô  

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

21 comentaris a l'entrada: La Síndrome de la pàgina en blanc

  1. williams diu:

    doncs mira, m’has fet plorar, vès…

    M’he sentit al·ludida… i si encara no he tancat el bloc és perquè no vull perdre el contacte amb els que he congut.

    Qui em mana a mi ser tan frikisentimental… tinc coses a dir, sí però a l’haver perdut l’anonimat i al ser coses tan íntimes crec que perden interès.

    En fi.

  2. onix diu:

    williams : recorda L’au Fenix amiga que tenim i segueix els seus passos ;)*******

  3. jo fa temps vaig escriure sobre el full en blanc i l’au fènix… quina gràcia tu!

    link: La por o les cendres del fènix

  4. Interessant aquesta reflexió. Estic d’acord en què la forma de vèncer la síndrome esmentada és escrivint qualsevol cosa. A mi sovint em passa que no trobo les paraules per començar i quan noto que m’encallo decideixo començar pel mig i anar desgranant els extrems després. Pel que fa a les muses són el gran tòpic de la literatura. La millor musa d’un creador és la pràctica.

  5. onix diu:

    Vullunfestuc : doncs sí va ser un magnífic ,post el teu , ara l’he rellegit , car no el recordava , però , avui aquest post meu te un missatge amagat , i a qui l’hi correspon el va agafant , sortosament es veu que m’he sabut explicar , oi williams , oi ….

  6. onix diu:

    FRAGMENTS: Benvingut/a el meu bloc , gràcies per deixar el teu comentari.

  7. Laprí diu:

    S’ha d’anar amb compte de no caure en la síndrome de la pàgina en blanc, a mi em passa però en altres coses, en una cosa que porto escrivint des de fa un parell d’anys, i sempre dic “escriu almenys una pàgina al dia” i res, i així va, però ara, et juro que l’acabo.

  8. onix diu:

    Així m’agrada Laprí !! t’intueixo home de paraula , així que no ho dubto que l’acabaràs
    ;)*

  9. Alepsi diu:

    Jo, per sort o per desgràcia pels que em llegiu, sempre tinc algo a dir. I quan no tinc res a dir, ja ho sabeu, sempre dic alguna cosa. Jajajajaja! La veritat és que fa peneta veure que un bloc actiu que has anat seguint durant temps, de sobte, ja no té res a dir… i jo tampoc m’ho crec… sempre hi ha alguna cosa a explicar… el que passa és que, de vegades, simplement no ve de gust escriure…. però llavors no és que no tinguis res a dir, és que no vols escriure… o que no se t’acut què… o que no t’atreveixes a dir el que realment vols dir… però coses a dir n’hi ha sempre. [mira’m a mi, que cada dia m’enrollo més amb els comentaris… maaaaaaaare meva! xDDDDD]

  10. onix diu:

    Alepsi: els tindrem de perseguir , fer xantatge , perque no tanquin la paradeta XDDDD

  11. kurtz diu:

    (Ô, ets una monada.)

    Si escrivim és per què som gent reflexiva, gent que pensa, que ho pensa tot i que s’ho qüestiona tot, llavors, arriba un moment que ens qüestionem la nostra pròpia escriptura, quin sentit té, per a qui escric, per què escric, tinc res a aportar, no hi ha gent que ho fa cent vegades millor que jo.

    Mira els teus enllaços, no hi deu haver cent blocs més interessants, com els vas triar, quina casualitat et va portar a triar-los, quina relació hi tens, et canvio cada enllaç que tens per tres de més interessants, com a l’anunci de detergent, i tu: que no, que jo no el canvio i per molt que insisteixi no el canvies…

  12. Veus, quan estava a cal blocat, el meu bloc era més generalista i/o potser no tant definit en la seva línia.
    Potser escrivia, potser no.
    Des de que em vaig canviar de “casa”, potser per la facilitat por poder pintar imatges de tot tipus: visuals, sonores, escrites, em vaig prometre què, mentre pogués, cada dia penjaria una imatge.

    De vegades son personals. D’altres records. D’altres coses que m’heu inspirat vosaltres. (hehehe) 😉

    O coses que llegeixo.
    I si, de vegades el full està en blanc, però tinc la idea… I aleshores he de trobar un disparador…
    Una paraula, una música, un color, una olor…

    Uala, quin rollo… Perdò, perdò, perdò…

    :)**

  13. jocdellums diu:

    Estimada Ònix,
    és molt bonic el pots q has escrit,,,i quanta raó que tens…
    Potser dir “estic en blanc”, és l´excusa per no haver de desbudellar cada dia les nostres entranyes i fer-ne un post.Potser és l´excusa perfecta per evitar que se´ns remogui la ment i el cor.
    Els qui no escriuen evidentment tenen altres recursos per fer teràpia.Els que escrivim….és un dels nostres recursos.
    No recordo on he llegit que la inspiració t´enxampa treballant, i és ben cert.
    Ais,bé, em guardo el post per a les meves etapes de passotisme i pàgines en blanc, que no em serveixi d´excusa…

    Com tenim allò nena? ( missatge encobert a l´ònix)

  14. jocdellums diu:

    on és el meu post?

  15. jocdellums diu:

    Ja l´he trobat
    ònix esborra que semblo l´all

  16. Pd40 diu:

    Onix, més d’una vegada m’ha passat, però no ho veig tant problemàtic pq el meu bloc és personal. El problema la té la gent que és professional, que tenen l’obligació d’escriure o entregar alguna cosa. L’avi crec que va fer un post on hi feia referència i, com bé va dir, en aquests moments que et falla la inspiració tiren d’ofici. Fa pena quan es tanca un bloc, però és la vida, les coses s’inicien i s’acaben.

  17. A vegades parar i distenciar-se és necessari. I, fins i tot sa.
    Jo vaig tancar el meu bloc durant una setmana i va ser una gran deici´sió. El meu bloc s’havia convertit en una mena d’orgia de comentaris, sovint semblava un xat on la gent aprofitava per dir la seva sense solta, tenia la sensació que tan els fotia de què escrivis, ells només volien clicar l’ENVIA i quedar-se tan amples. Vaig tancar, baixar el ritme i reconduir la situació. Ara m’agrada molt més el meu bloc.

    Sovint ens auto-imposem un ritme de publicacions de bloc totalment innecessari que ens fa veure “pàgines en blan” on no hi són. Els autèntics lectors i seguidors i són tan tanques durant una setmana, com si marxes de vacances 1 mes, com si només publiques dos o tres cops per setmana.

    La “pàgina en blanc” és un miratge. A darrere hi ah moltes coses, tantes com blocs i lectors.

  18. ;-P diu:

    Perquè no s’han de fer acudits sobre segons quines coses. Si no ja et diria jo quina síndrome té el de la Pausa

  19. 流水线 diu:

    流水线设备是一家专业制造工业流水线设备的厂家,提供高品质装配流水线以及完善的售后服务.

  20. è stato colpito con il fatto che al momento stava consegnando orologi Rolex gratuitamente a qualsias

  21. Submariner è certamente un cronometrista con cui lottare. Non sorprende quindi, che nel mondo delle imitazioni designer di alto livello

Els comentaris estan tancats.