Una Barcelona que no entenc

Avui m’he sentit estrangera

Passejant per el meu barri ,ja fa temps que els canvis es fan notar , desde que van canviar l’enllumenat blanc per el groc , la meva ciutat ja no es la meva

[@more@]

Personalment crec que les llums grogues la fan hostil , els petits comerços desapareixent , els que queden han tingut que fer reformes , treure els rètols verticals i posar aquesta modalitat nova de rètol esclafat il·luminat per dos focus , molts comerços tenien els aparadors sobresortint a la vorera la qual cosa donava mes vida i mes llum , ara els hi han fet treure .

El mercat va ser enderrocat per fer un pseudo centre comercial , que es buit doncs la gent si vol anar a un Hipermercat ja hi va

la plaça sempre serà la plaça

On esperes trobar el que s’hi ha de trobar peix verdura “pesca salada”la c arn les piles d’ous el llegum cuit les “triperies” . tot lo que composa la tant lloada dieta mediterrània

Doncs no .. ara es una mena de matxambrat de mercat i gran superfície , I per mes inri amb horaris de Mercat . o sigui al mig dia tancat … això si a les 6 del mati ja es obert ……..

Envoltat de fruiteries cada 20 mts n’hi ha una , deu ser el negoci del segle , perquè no entenc tanta fruiteria com pot anar be …en aquestes fruiteries la feina es teva si vols unes bledes , ara la yuca i el platano macho i els tomàquets durs com maons a dojo misteris de la bcn d’en Clos…

Les fleques de sempre han anat tancant , donant pas , a las Panaderias Colombianes on has de comprar les Arepas que se n’ha fet dels llonguets ? i el pa de Viena

Les pastisseries han desaparegut com per art de Màgia , fins i tot els “tot a 100” ara son botigues regentades per xinesos que no entenen un borrall ja no dic de català , si no que ni un mot en espanyol o angles

Els petits bars de barri han donat pas a Locutoris ,a bars on serveixen aquella mena de carn que va rodant que no tinc idea de com es diu ni ganes …. doncs la carn roda allà una setmana seguida i es la mateixa

Els estancs van tancant , es veu que es veritat que la gent ha deixat de fumar , al menys podrien vendre els segells al quiosc doncs si s’ha de comprar un segell s’ha de fer una peregrinació , els Kentucky mcdonals pizzahut , aquest si gaudeixen de mes clientela amb la nova població sud-americana del barri , altra cosa que no entenc , doncs barat no es , es prou trist haver d’emigrar ,ja que ho han fet el mes coherent seria estalviar no’?

Del pàrking a casa passo per el Kentucky i el mcdonals a la mateixa hora cada dia , que ve a ser l’hora del dinar i el sopar , i veig les mateixes famílies , ocupant quasi sempre les mateixes taules amb aquells munts de pollastre …….

Vaig fer el càlcul p’el cap baix i amb lo que gasten per dinar i sopar , dos dies podrien Esmorzar Dinar i sopar tota la setmana ,

No reconec la gent sembla que els de” tota la vida “ s’han evaporat , la gent que reconeixia Malgrat mai hi hages creuat una paraula , però si mirades de complicitat dels que pertanyen al mateix territori , ara amb qui creuo aquesta mirada es amb una estàtua vivent de Samurai ,

es lo mes proper a mi

Dins la cambra

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 comentaris a l'entrada: Una Barcelona que no entenc

  1. kriz_peta diu:

    Ahir a la feina parlavem de tot això curiosament, des de fa uns anys Barcelona ha fet un canvi enorme.
    Quan era petita jo volia viure a Barcelona i ara que hi sóc ja tinc ganes de marxar-hi. Cada vegada es una ciutat més capitalista, tot més car i com no controlis una mica la butxaca no arribes a final de mes.
    I no parlem de les grues (treballo al telèfon de grues municipals), a part de 137,50 que és el cost de la grua, les hores que el cotxe porta al dipòsit s’han de pagar, i últimament s’emporten alguns cotxes que estan en zona verda quan a l’agost es gratuit… tristament: la pela es la pela.

  2. Si Barcelona vol ser una de les capitals europees són sacrificis necessaris. I ho sento, però TOTS els Barcelonins ( i en no tanta mesura, però també gran part dels Catalans) volen ser una d’aquestes grans ciutats europees.

    Em sap greu, però és en realitat el que tots volem.

  3. L'avi diu:

    Benvolguda Onix, aquest sentiment de sentir-se extranger a casa el vam patir el soci i jo, que teniem l’estudi al Raval i vam anar veien com les botigues i locals del barri s’anaven convertin en botigues paquistaneses i marroquís amb rètols amb el seu idioma. Un dia ens van trobar que pràcticament ens havien tancat els bars on anavem a dinar o a pendre una copa… I al final, com molta gent, vam marxar. Una pena, perquè el Raval durant una època va ser un barri on hi havia tallers d’artistes i locals on assajaven actors etc. i ara és un ghetto d’immigrants.

  4. Fa dos anys que no vinc regularment per bcn, però quan vinc no hi veig gaires diferències amb l’ambient de Paris.

Els comentaris estan tancats.