Quan vaig començar aquest bloc ,suposo que el primer pensament tot i que força amagat ,era el de tenir un diari personal ,aquell diari que mai vaig estrenar ,el que em va regalar una amiga molt "cursi" de casa ,un any per reis quan va decidir que ja era gran per joguines ..i que tota senyoreta havia de tenir el seu diari personal dins el tocador
un diari amb floretes de color rosa i un cadenat daurat amb una claueta petita ,amb unes lletres daurades que deia “Mi Diario “
[@more@]
Jo deuria tenir uns 13 anys , tot lo que respires feminitat , en aquells moments no entrava en els meus plans ,el meu vestuari era tot negre apart dels texans esparracats i les botes d’estil country , duia una bola de cabells arrissats estil afro i els ulls pintats al mes pur estil gothic , juntament amb les ungles pintades de varies tonalitats de verd ,
a les hores m’interessava la política , i res del que fessin les meves congèneres noies em feia el pes ,Malgrat que seguia escrivint , els meus anhels els primers amors , tampoc es que m’enamores amb facilitat , sobre els 7 anys vaig decidir que m’agradava un noi , i em va agradar fins els 15 , clar que ell no va saber de la meva existència mai ….tot i que per lo que el vaig espiar suposo que em deuria veure , tampoc es que sigui molt hàbil espiant a la gent ,
el llibret de tapes dures amb les lletres Mi Diario seguia dins el fons d’un calaix del meu escriptori , crec que la única utilitat dels tocadors es guardar calces mitjons … i poca cosa mes , es una peça del mobiliari que mai m’ha agradat però que sempre he tingut …. doncs ell el "mi diario" sempre restava allà , i cada cop que el veia em venia com un mal estar , era com reconèixer que no era ordenada ,que possiblement les meves congèneres que tenien pòsters de cantants i no del "Che" diaris rosats escrits amb bona lletra .la roba dels tocadors ben aplegada , no en forma de boles com jo tenia , serien quelcom a la vida i jo m’estava abocant a ser una fracassada com a molt be tenia en recordar-me l’avia cada diumenge a l’hora de dinar,
M’agradaria poder dir que per no ser com calia a les hores i no fer el diari soc una fracassada , però Malgrat tot no m’hi puc considerar ,però encara em queda l’espineta que tot hages sigut millor si hages escrit un diari amb candau bona lletra i bolígraf Parker i no papers i llibretes brouillon i bolis bic rossegats .
De totes formes encara que aviat farà 3 mesos que el vaig encetar el bloc,poques vegades he escrit coses personals no se si perquè encara no tinc valor , o perquè m’influeix molt mes la lectura d’altres blocs , aquell famós cercle , bucle, …o un ventall mes ampli per deixar anar la meva fantasia , total que avui visitant efe que parlava de llibres i per aquelles coses que em fa el cervell que vola sol m’ha vingut al cap una pel·lícula antiga Fahrenheit 451 basada en una nove.la de Ray Bradbury
i tot el mati porto pensant que si passes lo de la peli quin llibre voldria ser jo , i m’he oblidat del diari
Malgrat tot encara no m’he pogut decidir per cap llibre ,
Quin llibre us agradaria ser ?
Romeu i Julieta
Al post d’algú que preguntava una cosa similar, no recordo qui, vaig dir que m’agradaria ser el Perfum de Patrick Suskind però crec que no. Que em decanto per una història d’amor impossible, real como la vida misma…
Llibre a ser? He estat dubtant moooolta estona, però al final m’he decidit:
Vull ser la novel·la de Kafka El Procès, de tapes marrons i pàgines esgrogeïdes amagada enmig d’una bibiloteca pública de lleixes de fusta a la secció de literatura universal.
O potser la Nàusea en les mateixes condicions.
apa,
Uf, quina pregunta… Tenint present que sóc més de ciències que de lletres, triaria algun de divulgació científica. «La nova ment de l’emperador» de Roger Penrose, o «L’origen de les espècies» del Darwin, per exemple.
Advertiment, aquest comentari serà llarg.
Avui m’has fet pensar molt. La meua primera actitud quan he llegit el teu post ha estat la de contestar-te que, evidentment, jo no volia ser cap llibre, que ja ho diu ben clar el meu post.
Després m’ha vingut al cap allò d’épater le bourgeois, que és la meua manera normal d’expressar-me. I he pensat de dir que més que un llibre jo volia ser una cançó de Jacques Brel. No hi ha la Chanson de Jacky? Doncs la Chanson d’Efe. La tornada, la mateixa, que m’hi identique plenament.
Hi ha hagut una tercera etapa. He pensat… Ja sé vull ser l’ëtranger de Camus. Imaginat. Bon dia, com va això? Aujurd’hu maman est morte, Uff, se’m posa la carn de gallina.
Però, després m’he dit, que carai, és un joc. Aleshores s’hi val fer trampa. EM DEMANE SI UNA NIT D’HIVERN UN VIATGER de l’ITALO CALVINO. Té un dels principis més bons de la literatura i així, a més, no he triar sols un llibre.
(Ja sé, el comentari a més de llarg és una mica pretenciós… Com en la vida real, només que jo sóc baixet).
Ostres, Vullunfestuc, jo te’l recomane. Molt. I el llegeixes, ja en parlarem.
I (per tothom és clar) he posat La chanson de Jacky ací: http://estiuacasa.blocat.com/post/5434/99613
Ací acabe el dia, sent encara més pretenciós —fent-me propaganda.
Caram caram !!!no esperava menys de vosaltres crec que tot i que som pocs , si rememoréssim Fahrenheit 451 salvaríem una part magnifica de la literatura,a la peli en qüestió ,la situen en un futur on el govern decideix cremar tots els llibres , per evitar el lliure pensament i lograr la felicitat amb l’ignorància mes o menys això ja queda explicat al enllaç ,lo que ara m’he fixat es que no explica el final , on tot un grup de gent decideixen memoritzar un llibre cada un fil per randa per poder-lo fer arribar a les generacions futures .ja he cardat la peli , Peró crec que ara deu ser difícil de trobar , ja que es força antiga i no va tenir massa resò tot i que a mi em va impactar , Peró clar…. jo en qüestions de cinema soc rareta ,molttttt rareta , quasi mai goso dir en public les pel·lícules que miro i remiro i quasi tinc memoritzades .
ONIX: Ostres, vols dir que Fahrenheit 451, la del Truffaut, és difícil, de trobar? Jo la tinc en DVD. I a youtube hi ha una escena. Però en italià.
Una pel·li magnífica, coinicidim.
I avui ja et deixe tranquil·la que me’n vaig a dormir.
ja que tenim shakespeare ,kafka Darwin Calvino
així doncs jo m’he decidit per salvar Jane Austin pride&perjudice.
Merda de blocat… aquest matí abans que petés t’havia deixat un comentari currat i maco… i ara que torno no hi és!! Snif!!! Blocat em té mania pq faig campanya en la seva contra!!! xDDD
Jo deia que m’agradaria ser Mecanoscrit del Segon Origen. És el primer llibre «de debó» que vaig llegir-me, i el que més vegades m’he llegit (unes 8 o 10). M’agradaria que una nena d’11 anys m’agafés un altre cop entre les seves mans i poder gaudir de la seva cara davant les meves lletres….
Bona nit, blocaires…. somnieu amb un servidor que no es pengi! xDDDDD
si mal no recordo , potser ho he somniat abans que els petes l’invent aquí hi havia un comentari de l’alepsi que volia salvar el mecanoscrit d’en Pedrolo Peró ja se sap
obres púbiques ….han tallat L’Emissió i s’han passat per el forro alguna cosa grrrrrrrrrr
jajajaj ja tenim, telepatia alepsi XDDDD
Això és molt fort, onix, estem connectades telepàticament!!!! xDDDD
onix, aquesta nit estaven fent Farenheit 451 al canal TCM. He arribat just al final 😐
nanit!!
dsa