Un jutge ha decidit que no hi ha prou amb prohibir les seleccions catalanes i ha decidit prohibir també el vídeo que anuncia el partit Catalunya – Euskadi. No deixa que el passen les televisions.
Som-hi doncs. Pengem-lo en quantes més pàgines millor. Passem-lo en quantes més pàgines millor.
Anunci elaborat per la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes per aconseguir col.laboradors i, d’altra banda, promocionar el partit entre les seleccions de Catalunya i el País Basc del 8 d’octubre al Camp Nou. El vídeo reflexa magníficament la realitat, motiu pel qual ha enfurismat al PP i la seva "Brunete mediàtica". … [@more@]
ja podeu pensar que a mi el futbol…… pero vull animar a tothom a defensar la LLIBERTAT D’EXPRESIÓ, així en majúscules, una conquesta que semblava assolida però que cada cop sembla més i més amenaçada per aquesta extrema dreta emergent que vol que tots pensem i actuem com ells voldrien.
He volgut recuperar aquest signe per la llibertat d’expressió un moviment que es va iniciar a finals dels anys 70 per tal de defensar un grup de teatre anomenat Els Joglars i dirigits per un tal Albert Boadella, que es va convertir en un mite en nom de la llibertat d’expressió, arrel d’una obra sobre un polonès afusellat el mateix dia que Puig Antic. Doncs, be, aquest mateix personatge és ara un dels líders d’un partit que es diu algú així com "Ciudadanos de Cataluña" i han estat els promotors de que es prohibeixi l’anunci.
Trist molt trist , em fa molta pena veure com l’edat degenera la matèria gris , nosaltres encara hi som a temps de conservar la nostra ment per la vellesa i que no ens passi com al Boadella ,que fa com les oques cada pas que fa la caga
Devil wears Prada
M’agrada molt el cinema , el consumeixo a grans dosis , he de dir que tinc les meves icones De pel·lícules i directors que he vist moltisimes vegades les tinc en tots els formats i repetides com si tingues por de perdre el meu tresor ,tot i així amb el llarg dels anys m’ha passat com amb la lectura primer em negava a veure els èxits del moment com també m’he negat algun cop a llegir els “best seller “que tothom ha llegit o llegeix , no he vist mai la Vida es bella , i no crec que mai la vegi al igual que Titànic , mai he pogut ……..
[@more@]
Últimament m’he fet mes flexible ? flexible no se si es el mot adient , potser m’he adonat que amb les meves manies i tossuderies quedaria molt estancada que em perdia matisos dels colors de la vida .
Així doncs de tan en tant vaig fent algun extra .
Avui he fet un extra i he mirat el diablo se viste de prada . la Meryl Streep ja no ha sigut mai gaire sant de la meva devoció ,tot i que he de reconèixer que la seva interpretació salva aquest bodrio de peli infumable sense cap ni peus , l’he vist en versió original , mai havia sentit la Meryl sense doblar , i vertaderament val la pena tampoc es per tirar coets ja que els seus diàlegs son curts però guarden el mateix to i cadència tota la peli .potser jo li dono mes mèrit , perquè sempre he admirat els tons de veu invariables , jo soc molt histriònica completament mediterrània o sigui cridanera amb l’afegidor de fer veuetes i diferents accents per mes inri ,
La pel·lícula en si crec que esta pensada per remuntar una mica el mon de la moda que Des-de que les "shiffers "etc. s’han fet senyores…. de casa i no hi ha estrelles doncs amb això també s’els va anar la ma , al pujar al cel les tops models , els creadors van perdre punts tothom veia les top model sense saber que duien a sobre , els grans de la moda ja fa temps que viuen mes de la cosmètica que de la roba , i l’efecte que m’ha fet aquesta peli es que esta pensada per aixecar aquest mon de la moda com ja solen fer els americans , quan falten metges ens inunden de series amb metges meravellosos í es veu que dona resultat i pugen les matricules en les facultats de medicina ,
Be total que per treure’m el mal gust de sobre m’he tingut de donar una dosis de les meves pelis no tinc remei ….. i m’he regalat per enèsima vegada 84,Charing Cross Road amb Anne Bancroft y Anthony Hopkins . no tinc remei ……….(la recomanó amb entusiasme)
De totes formes el meu veredicte es que devil wears prada , guanyarà algun oscar o tindrà nominacions , per un tub si teniu valor de veure "dwPrada "ja direu la vostre 
Sempre he dit que una de les coses mes màgiques i addcitives del mon virtual es la part d’imaginació, no saps com es aquella persona amb qui interactues.
l’imagines , per les seves expressions , gustos comportaments , tics d’escriptura .
Be,, al menys jo sempre ho faig i m’encanta , he de dir que tinc un sisè sentit i que casi sempre l’encerto .
[@more@]Però jo volia parlar de quan es trenca la màgia i veus la foto ,llavors
canvia el comportament de les persones completament , serè franca el meu també .
Ja vaig dir que jugo al scrabble i que també ho faig on-line , deu fer ja un parell d’ anys , vaig jugant amb les mateixes persones mes o menys el sistema automàtic et tria el contrincant de la teva categoria , hi ha una mena de mini xat intern per creuar modals i alguna frase , i ara han fet com uns carnets de jugador on s’ha de posar la foto , a mi no em va agradar gens , el meu primer pensament va ser… no t’amoïnis onix hi fots la de la Meg Ryan i avall que fa baixada! …..(jo vull ser com ella)
Però clar….de tant en tant tinc moments de lucidesa , i vaig dir això es un lloc seriós , un dia tindràs de donar la cara i mes val allò de…mes val”un cop roig que cent groc “,vaig
Buscar la foto mes borrosa li vaig fer un parell o tres de desenfoques “gaussianos” que ve a ser com un lifting amb botox perquè em vaig distorsionar el nas em vaig deixar les orelles molt rares… vaja…. la dreta la tenia al costat de la cella i l’esquerra era com un parasol per els llavis
total que , veient que allò no es podia millorar encara que li fes una doble ració de pixels , vaig agafar aire , em vaig hiperventilar un parell de cops , com fan a les pelis americanes amb la bossa de paper , jo sols tenia una del caprabo de plàstic , però ja va fer el fet.. vaig tenir de bufar mes i així el meu estat conscient es va paralitzar i vaig enviar la foto sense retocar als senyors scabbleros . ara cada partida que comença entra el carnet en pantalla ,lo bo es que també veus als altres , he de dir que el meu sisè sentit per endevinar les cares sols funciona en aquesta part de l’hemisferi .
Cap l’havia imaginat com es ….. o tampoc hi tenia cap interès , el cas es que jo no creia que fos important a l’hora del joc veure la cara , fins ara sols era un nick sense sexe determinat a no ser que el nick digui “señorajuegamuybien” (aquest es verídic) .fort eh? Amb nicks així ja no em calia foto per parlar sola cosa que faig sovint , quan guanyes a un nick així dius toma tomaaaaaaa tomaaaaaaa i s’hem deu quedar una cara de satisfacció que deu ser un poema ara desde que te la foto a mes del toma toma dic “utaa” barbie” que creies??? tonta !!! (lleig molt lleig i pueril ja ho se), hi ha gent molt repel·lent que sempre es queixen i ja els agafes mania , curiós com d’una forma virtual sense veure a la gent tens una empatia com si els coneguessis de sempre i d’altres que ja et fan repelus sols llegir.los encara que lo que diguin t’agradi , no se si m’explico be us ha passat mai això?
No es pot dir mal del dia que passat no sia !!!
Avui he tingut un dia ,molt cansat , tenim lluna casi lluna plena , ja he deixat entreveure que m’afecta moltisim un dia ho explicaré ….la pluja , les al·lèrgies,uff be … ara arribo i…….
De cop se m’ha pintat un somrís d’orella a orella
Estic emocionada no tinc paraules !!!!
Em sento com una xica Almodóvar sobre la catifa roja del teatre Kodak la multitud de flash que es van disparant al meu pas em deixen encegada les cames em tremolen els talons dels Manolos blinquen com joncs l’escot de vertigen que porto no vol restar a lloc, els paparrazzi em persegueixen el public m’ovaciona ,no estic acostumada a les multituds , però el premi que se m’ha concedit s’ho val per fi puc entrar i pujar a l’escenari Billy cristal acaba de dir el meu nom.
Pujo tremolant les dues escaletes que em porten a la fama . Ruper Everet m’espera amb el preuat “galardo” a la ma …..
Em bloquejo agafo el meu premi , he assajat molts cops un discurs , em quedo en blanc , no se que dir no puc parlar
Sols puc dir ……
[@more@]
Ací el meu preuat tresor tal com m’ha demanat l’il·lustríssim acadèmia L’ant l’he signat i el penjo en lloc d’honor perquè el veieu , a mes la direcció de l’acadèmia m’ha promès que segresta… dic que llogaríem una avioneta i aniríem a sopar amb L’efe com a part del premi no puc seguir l’emoció no em deixa i el meu public m’aclama 
Desprès de fer el meu diari em va venir un atac de vergonya , no vaig parar de dir-me a mi mateixa … mi mateixa com has tingut pebrots de fer això i a sobre quedar -te mes ample que llarga?
Però desprès de llegir el diari d’avui …
sense cap vergonya crec que seguiré amb el meu el Periònix. Coi
No se si he dit mai que la meva ment es molt dispersa , que fa una selecció molt ràpida de lo que li agrada i lo que no , el meu cervell te una mena de retoladors incorporats un que te la particularitat de fer transparent una sèrie de coses i persones
altres les subratlla amb un marcador fúcsia fluorescent
ja hi som!!!
Altre cop me n’he anat per les branques ….. tot això ve que donada aquesta naturalesa meva
Hi ha noticies als diaris que les he de tornar a llegir un parell de cops perquè penso que "ell"(el cervell) m’ha traït com de costum . hi ha coses que no les puc entendre , potser soc una mica curta de gambals , però una noticia com aquesta …
[@more@]
… Els Mossos d’Esquadra van detenir ahir a Barcelona un ginecòleg, que exerceix en un ambulatori de Nou Barris, per abusar presumptament de les seves pacients, algunes de les quals ja han prestat declaració i han confirmat els presumptes abusos, segons ha informat la policia autonòmica catalana.
El metge, Sami Y. A., de 55 anys, d’origen jordà i nacionalitat espanyola, està a l’espera de passar a disposició judicial. ………….
No l’entenc!!!
El fet de l’abús no es lo que m’ha impactat , en totes èpoques hi ha torrats en estat latent que un dia salten al escenari . condició humana….??
L’impacte ha sigut el plural , lo de les seves pacients . com ha pogut abusar de mes d’una ? de dues màxim .
Quina classe de societat tenim on les dones encara callen una cosa així ?
Perquè sincerament a mi em passa una cosa així … I en quan em puc aixecar de la "cadira Torquemada" , i recobrar un mínim de dignitat li faig una colonoscopia amb les pinces aquelles que tenen forma de bec d’anec ,trenco tot el material que s’hem posa per els mans i el sidral que munto al CAP també es noticia
preferiria acabar detinguda a comissaria que anar –hi desprès a posar la denuncia .
Potser tampoc es la forma correcte però al menys ja en queda constancia
Com creieu que s’ha de reaccionar en una situació així ?
tza ja que t’agrada aquest post ,et deixo un regal **
Així em sento
es difícil trobar l’equilibri ….
es difícil establir el marge dels nostres propis anhels .
Que poc ens coneixem……
Tot l’affaire de la llista del “top ten “ o “top cent” com es vulgui mirar.
M’ha fet reflexionar ….
Això de tenir un Ranking cosa que crec que sols te blocat , es un “arma de doble fil”
Personalment no soc algú a qui l’hi agrada la popularitat tot i que pot semblar el contrari donat al meu … diriem esnobisme ?.
M’agrada molt mes treballar a l’ombra , sempre m’ha semblat molt mes gratificant , veure com els que tenen ànsies de protagonisme en disfruten .
Però aquí he caigut mes d’un cop en revisar les llistes , he de dir que m’ha fet certa gràcia escalar en el Ranking , encara no m’ho puc creure ….
Potser no em conec prou ?….. no tinc encara clara la meva escala de Prioritats? .
tinc una part del meu ego assedegat de reconeixements aliens ?
Be, en el meu cas no ha passat d’aquí, Gràcies als Deus !!
es pot dir que l’he mirat molt poc primer perquè no entenia quina mena de valors feien servir per la seva elaboració, encara no ho he entès , Malgrat ho explica molt clar però 2+2 encara em sumen 7 .
Desprès , al veure que a cat. radio lecturalia dediquen un temps per parlar dels blocs em va encuriosir molt mes doncs per fer la tria es basen en el “top”, llavors ja son figues d’un altre paner …
això de les estadístiques , et fa ser conscient , que les anades d’olla son a l’abast de tothom ,que algú de solvència contrastada pot analitzar el que dius i que l’anonimat també penja d’un fil ,ara tots sabem el nom i cognom d’una blocaire ,cosa altrament molt lògica si et queixes ni que sigui amb tota la raó , has de donar la cara ja no ho pots fer darrera d’un nick
Tampoc es que això m’importi massa , el que ja no tinc clar es com encaixaria segons quin comentari ni que no fos pejoratiu però si amb un to condescendent , aquest to que si no t’ofusca el protagonisme captes al segon cop d’escoltar-ho.( He localitzat el programa doncs no a tots els racons del nostre país es pot sentir “la radio nacional de Catalunya”…).Primer em feia certa gràcia embolcallada per l’anonimat ,ho pots encaixar be…. però quan aquest anonimat va perdent opacitat ja ho he vist amb uns altres ulls
doncs un cop ets dins i formes part de l’ambient blocaire , et fas amb la gent que t’agrada i sembla que ets en una tertúlia d’amics , ens anem llegint coneixent establint una certa complicitat , intuïm si un te mal dia , si esta engrescat , si li passa alguna cosa serè agosarada i diré que fins i tot s’obre el sentiment del carinyo . actuem dins una bombolla , com si el racó dels comentaris fos una cambra tancada on et sents segur i desinhibit ens retroalimentem i ens encomanem els estats d’ànim
Però com molt be es va dir en l’esmentat programa no som conscients que son pagines obertes a l’abast de tothom tant llegides com les del New York Times , qui les llegeix per primer cop sense la complicitat , en dona una lectura molt diferent,
Llavors em pregunto i us pregunto ,
Es bona la política que es segueix del top ten? Es necessari ? com encaixaríeu un comentari del vostre bloc ?
[@more@]
[@more@]
