El seu enigmàtic somrís que tants reguerols de tinta ha fet besar ,i mes des de que es va portar a la pantalla A rel del codi davinci , rep mes de vuit milions de visitants a l’any sembla que aquest misteri apartir d’ara ja no serà tal
Em direu … onix que ja llegim els diaris ,escoltem les noticies que tot en va ple aquest dies i…. si, precisament per això li he prestat mes atenció
I ,be, un cop mes diré allò que lo meu es l’observació , que no em calen làsers ni un gran equip ; així que m’he posat a fer investigacions
això si… he tingut de demanar col·laboració per contrastar l’investigacio doncs es un treball feixuc el que portem fet
He trucat a la My que deixes tot lo que estava fent abandones les “xarles de cardiologia” que feia .
( un exhaustiu estudi sobre les angines de pit si es troben o es fan) .
I que m’ajudes , ho ha plantat tot i ens hem posat a la feina .
Ja ho tenim !!!
Mona lisa era català.
[@more@]
Una mica d’observació i no calen tants làsers .
Hem seguint les pistes , donades per Leonardo que ja sabem que l’enigmistica era lo seu , i clar ,lo nostre mal m’està dir-ho tenim fins i tot la biografia . de qui va ser
La Monna Lisa.
Un parell d’horetes i enigma resolt .
Primer de tot es pot veure en el fons del quadre , tot el paisatge evidentment es Catalunya sense mes dilació
Podeu veure en el apartat 4, 5, 8 on es veu clarament Montserrat , i el pont del diable llavors un cop situat el paisatge ,hem fet cap a la Catalunya del 1500, evidentment ara que ja hi tenim la ma trencada amb les regressions , així de fàcil , primer ens hem despistat una mica . s’ha de dir que en 500 anys el paisatge ha canviat una mica . jo estic quasi segura que el poble on em fet cap era L’Ordal , però la My s’ha entestat en que era Vilafranca , deu ser perquè li agraden molt les catanies . be intentaré ser breu .
Si no en PropDe40 em reclamarà la cervesa i les olives
Hem aterrat al poble de l’Ordal /vilafranca
La veritat que amb la poca població de l’època ha sigut molt fàcil trobar algú amb les característiques del quadre , hem preguntat a un pagès tot ensenyant’li una copia del quadre , i al moment ha esclatat amb un
Batua redeu!!! Si es en Gerardet de can Lloret!!! Com hi ha mon!!!
Ara ja sabem que fa per terres forasteres quan diu que va a vendre vi.
En galdric que axi s’anomenava el pagès un cop li ha passat l’estorament ,primer el que li hem causat nosaltres , tot i que hem fet cap amb una indumentària que creiem adient per l’època , però es veu que les bates de "boatine" ni que fossin de color gris l’han impactat al pobre , però un cop li hem comentat que veníem de la capital ,sembla que ja s’ha serenat , ens ha relatat tota l’Historia d’en Gerardet ,Hereu d’una de les cases mes importants de la zona , el major conreador de vins de tot el Penedès .ja de petito s’el veia una mica amanerat però com els rics ja fan i feien coses extravagants …. es veu que li agradava la musica i la dansa .així que el seu pare va decidir enviar.lo a Florència , a casa d’un amic seu un tal Francesco del Giocondo al que L’avi Lloret venia Vi desde feia anys vi del Penedès que desprès era venut com vi Itàlia , vaja com ara fan amb l’oli …. en Gerardet tenia unes faccions dolces que varen captivar el cor d’en Leonardo un amic d’en Giocondo el primer dia que en Gerardet es va instal·lar a Florència , en Leonardo era un artista un home peculiar amb una cabellera i barba rinxolada molt ben pentinada que li arribava a la meitat del pit , vestia una indumentària de color Rosa fins als genolls tot i que la moda de l’època recomanava la roba llarga….
en Gerardet aviat va canviar d’indumentària va llençar la barretina que duia desde els 5 anys i que li havia deixat una senyal en el seu baronívol front veure apartat nº 1 del quadre va llençar la faixa i l’armilla i es va vestir amb unes túniques com les d’en Leonardo que ja no el deixava ni a sol ni aombrà
va deixar créixer els seus cabells rinxolats ,(com tenien Tots els Lloret )
es va afaitar acuradament fins i tot els pels del pit , apartat Nº7 del quadre ,
ja sabem que l’afaitat dura poc i a l’època lo de la corporació dermoestetica no era ni a les beceroles .
Per la seva desgracia els de ca’n Lloret sempre havien gaudit de barbes espesses ,així que tot i afaitar-se 5 cops al dia com podeu veure en l’apartat Nº3 la barba feia de les seves
En Leonardo era un Home gran però la seva Intel·ligència va captivar al nostre Gerardet així que es va instal·lar a casa d’en Leonardo
va seguir les indicacions del mestre en quan al seu arreglo personal ,i en uns mesos en Gerardet era tota una dama Florentina .
Prest per presentar en societat ,
a la primera festa que varen anar quan leonardo el va veure baixar les escales tan ben pentinat i rasurat els seus rinxolats cabells reposant sobre el seu tors va espetar
!!!Monna !!!! (apòcope de madonna ).
En Gerardet va decidir que amb el seu canvi de personalitat també era precís canviar de nom .
Al ser presentat en societat quan en Leonardo anava a dir Gerard "Lioret" ….que així pronuncien els italians Lloret
En Gerardet va dir soc Monna lisssoret però com sesejava una mica a fi i efecte de ser mes dama fiorentina
l’amfitrió el va presentar com Mona Lisa , i així va corre per les italians el Nostre Gerardet , tot portant una vida desenfrenada amb jovenets de la cort , doncs en leonard ja no estava per gaires festes ,i gaudia mes pintat el retrat d’en Gerardet que del seu llit , en quan a l’enigmàtic somrís gràcies a en galdric hem sabut que …..
Un dels cops que va tornar a L’ordal /Vilafranca , creia recordar que per la mort d’algun parent
en Gerardet patia de bruxisme una malaltia que fa carrisquejar les dents
d’aquí els seus llavis apretats ,també va explicar que les males llengües deien que tenia el mal francès i que per això li havien caigut les celles apartat Nº2 del quadre , això encara no ho hem pogut contrastar del cert , clar que amb la mala vida que duia per les tavernes fiorentines.. tot podria ser…..
Be no us vull cansar mes si es que algú ha pogut arribar al final cosa que dubto però forces majors m’han portat a extendre’m tant no es pot fer una afirmació com la meva així a la babalà
Alepsi
efe
