Quin llibre t’agradaria ser?

Quan vaig començar aquest bloc ,suposo que el primer pensament tot i que força amagat ,era el de tenir un diari personal ,aquell diari que mai vaig estrenar ,el que em va regalar una amiga molt "cursi" de casa ,un any per reis quan va decidir que ja era gran per joguines ..i que tota senyoreta havia de tenir el seu diari personal dins el tocador

un diari amb floretes de color rosa i un cadenat daurat amb una claueta petita ,amb unes lletres daurades que deia “Mi Diario “

[@more@]

Jo deuria tenir uns 13 anys , tot lo que respires feminitat , en aquells moments no entrava en els meus plans ,el meu vestuari era tot negre apart dels texans esparracats i les botes d’estil country , duia una bola de cabells arrissats estil afro i els ulls pintats al mes pur estil gothic , juntament amb les ungles pintades de varies tonalitats de verd ,

a les hores m’interessava la política , i res del que fessin les meves congèneres noies em feia el pes ,Malgrat que seguia escrivint , els meus anhels els primers amors , tampoc es que m’enamores amb facilitat , sobre els 7 anys vaig decidir que m’agradava un noi , i em va agradar fins els 15 , clar que ell no va saber de la meva existència mai ….tot i que per lo que el vaig espiar suposo que em deuria veure , tampoc es que sigui molt hàbil espiant a la gent ,

el llibret de tapes dures amb les lletres Mi Diario seguia dins el fons d’un calaix del meu escriptori , crec que la única utilitat dels tocadors es guardar calces mitjons … i poca cosa mes , es una peça del mobiliari que mai m’ha agradat però que sempre he tingut …. doncs ell el "mi diario" sempre restava allà , i cada cop que el veia em venia com un mal estar , era com reconèixer que no era ordenada ,que possiblement les meves congèneres que tenien pòsters de cantants i no del "Che" diaris rosats escrits amb bona lletra .la roba dels tocadors ben aplegada , no en forma de boles com jo tenia , serien quelcom a la vida i jo m’estava abocant a ser una fracassada com a molt be tenia en recordar-me l’avia cada diumenge a l’hora de dinar,

M’agradaria poder dir que per no ser com calia a les hores i no fer el diari soc una fracassada , però Malgrat tot no m’hi puc considerar ,però encara em queda l’espineta que tot hages sigut millor si hages escrit un diari amb candau bona lletra i bolígraf Parker i no papers i llibretes brouillon i bolis bic rossegats .

De totes formes encara que aviat farà 3 mesos que el vaig encetar el bloc,poques vegades he escrit coses personals no se si perquè encara no tinc valor , o perquè m’influeix molt mes la lectura d’altres blocs , aquell famós cercle , bucle, …o un ventall mes ampli per deixar anar la meva fantasia , total que avui visitant efe que parlava de llibres i per aquelles coses que em fa el cervell que vola sol m’ha vingut al cap una pel·lícula antiga Fahrenheit 451 basada en una nove.la de Ray Bradbury

i tot el mati porto pensant que si passes lo de la peli quin llibre voldria ser jo , i m’he oblidat del diari

Malgrat tot encara no m’he pogut decidir per cap llibre ,

Quin llibre us agradaria ser ?

14 comentaris

Histoire D’O

O ve al mon un nevat dissabte de gener de no se sap quin any ,

Filla única superprotegida , fruit d%u2019un amor estrany per l%u2019època car la seva mare te 15 anys mes que el seu pare , na O creix feliç ,no li falta res , es una nena estranya

als 3 anys comença a l%u2019escola on s%u2019avorreix , no li agraden aquells nens

Na O ja sap llegir i mig escriure tots aquells nens que xisclen i riuen no li agraden sent pudors ….. se sent estranya , i plora .. plora , vomita i mossega als companys , no menja i plora amb un sentiment que commou . durant el trajecte de casa seva a l%u2019escola O porta una cartera amb el Topo Giggio en una ma i a l%u2019altre un cistell ple d%u2019alls que la seva mare li dona cada dia , quan O plora i no vol entrar al parvulari la seva mare li diu Tria la cartera i el col·legi i seràs una dona de profit , o els alls i vas sola a vendre alls a la porta del mercat (situat enfront de l%u2019escola) com les gitanes , a l%u2019O li feien esgarrifor les gitanetes que duien mocs penjant , i entre plors i pataletes sempre va triar al Topo Giggio

na Mª Teresa la mestre del parvulari sent impotència i compassió amb l%u2019escena diària de plors i vomiteres (O es sap posar la ma al coll ) a mena de castic la porta a la classe de la gent que fa cou.

Allà O es posa en un racó

Observa quella gent , els nois amb cabells llargs, les noies amb faldilles llargues i botes de plataforma , les carpetes que porten plenes de símbols enganxats , les ungles pintades de les noies , els pantalons guixats i esparracats dels nois , l%u2019olor a tabac d%u2019aquella classe , on fins i tot la barba ,cabells llargs i la pipa sempre encesa del professor la fascina . axi doncs cada dia , O fa el seu numero dels plors i vomita l%u2019esmorzar , a fi d%u2019anar aquella aula triangular , on tots li diuen coses quan la veuen aparèixer amb els seus ulls enrogits i brillants , O quan vol es molt simpàtica , carinyosa i sap captar al public del seu interès ,O es petita i baixeta aparenta 2 anys rodoneta i bonica sorprèn la seva conversa fluida i %u201Cassenyada%u201D

aviat no li cal passar per aquell odiós parvulari , entra directament al triangle , l%u2019ajuden a pujar a la cadira i allà resta immòbil feliç sense obrir la boca les 3 hores de cada mati . Escoltant classes de Literatura Filosofia I matemàtiques i fa veure que pren apunts (això va durar 2 anys)

[@more@]

Comentaris tancats a Histoire D’O

Consells Pràctics

Avui he decidit obrir un nou apartat de consells pràctics

Com molt be va dir L’avi dins de la blocaderia som una petita gran família , i clar…..

Com em podia jo guardar tota aquesta informació per us propi?

Tenia un pes a la consciència ,em sentia egoista , així doncs aquí van els primers consells pràctics ,

Lo primer de tot per estar a la “page” ser lo mes “cool” es apuntar-se a la nova moda de jugar al Blurf, es una mena de trivial on totes les qüestions es responen amb un si o amb un no

La Gracia esta en sortir al top ten ,

Si us decidiu no canvieu de nick eh

es en angles , així que podeu millorar el vostre i obtenir els descomptes d’hisenda ,

va… no em negareu que no us agrada menjar amb els dits , oi que si?

Però fa una mica Garrinet be, una mica molt , així que amb aquest estri podreu menjar amb els dits , sense perdre el glamour ni que us titllin de marrans

I ja per últim ….. lo "mas plus " es veu que te una gran sortida , sobre tot per l’estalvi d’aigua , jo com soc una malgastadora no havia caigut en això ,

Tot i les lloances del producte ….. no el penso fer servir , i quasi posaria les mans al foc que vosaltres tampoc , però que no sigui dit que no us tinc informats

sabó

Face = Cara
Arse/Butt= creu…XDDDD no fare cap comentari 😉

[@more@]

14 comentaris

TN

Si es te la mala costum de menjar , veient els telenoticies , amb l’excusa d’estar al mon de saber que passa

de semblar una persona ben informada , que pot ficar cullerada en tota conversà .

(no es el meu cas , però sovint m’hi trobo)

Molts cops … quasi sempre , et foten el dinar enlaire , guerres , maltractaments ,ens torturen amb les epidèmies , aviat amb la vacunació de la grip , a no ser que la “leti” es quedi prenyada , es mori el sant pare, o una folklòrica .

Ens recordaran que ens tenim de vacunar .

Que la grip ens atacarà , i amb una mica de sort , ens posaran una vacuna que no servirà .

Doncs el virus de la grip es molt seu i fa mutacions quan li ve de gust,

Ara tindrem eleccions i potser ens estalviaran grips .

Veiem malalties , tortures , maltractaments , la fam en els països subdesenvolupats .

No en el nostre ,que també hi es, mai ens ensenyen com mal viuen els jubilats per exemple… faria lleig reconèixer que els nostres pateixen …que es podria arreglar la vida de molts amb lo que costarà una campanya electoral .

Colpits amb les imatges de nens famèlics , de ferits per mines anti -persones ,ens sentim que som uns privilegiats , per pertànyer aquest mon , i amb un sentiment quasi de culpabilitat de què no compartim el nostre ben estar

I jo em demano….. perquè de tant en tant no ens ensenyen com viuen altra gent , a la que li guarden l’anonimat , però que son moltisims , per posar un petit exemple , perquè no ens diuen en un TN l’hotel Burj al Àrab , avui no te habitacions lliures , cosa que encara que sembli mentida passa sovint ,

Be ho diuen quan a Lloret hi ha afluència massiva de turisme, el que no diuen es que venen a comprar tabac i a pillar la borratxera mes barata gràcies als vols de "Ryanair" que son a tres i un ral ,

Crec que tindríem de reivindicar noticies com aquestes del Burj al Àrab ,se t’ha de posar molt be un dinar sabent que hi ha gent que paga 24.800€ per nit , encara que n’hi ha algunes mes baratetes a 1400€ les seves aixetes son d’or , el marbre es d’Statutario

com el que feia servir en Miquel Àngel per fer les seves obres , tot un detall de cultura … les catifes també son brodades amb fil d’or i pedres precioses , el menjar es inclòs en el mòdic preu , si contem que l’edifici fa 321 m d’alçada i que entre suits de luxe i no tant luxe te mes de dues-centes habitacions .

I ,si … dic que se t’ha de posar be , al menys em treuen el sentiment de culpa , clar que també em fa reflexionar com es poden arribar a fer aquestes fortunes?

[@more@]

12 comentaris

Perqué si

Hi ha petites satisfaccions que actuen com volanderes ajustant el nostre engranatge

Satisfaccions com assolir constància , ordre ,creativitat , comunicació , vèncer alguna por ,una feina ben feta , el reconeixement d’un anònim , que potser es un dels mes gratificants doncs no hi ha moneda de canvi ,

[@more@]

Com es fa? doncs aixi …

Dir la paraula justa en el moment precís ,i provocar un somriure He pujat al metro, a Sants Estació, L5 en direcció a casa meva. Hi havia moltíssima gent (al meu mantra de "puta renfe" se li ha sumat el de "putu metro") ja que anava leeeeeeeeeent…. Total, que he pujat en un vagó on ens apinyavem més de 300 persones segons fonts oficials (i 2 segons la policia…).

Il.luminar un mati feixuc D’Algú que cerca un respir en les hores de feina . gràcies per haverme entretingut en tantes hores aborrides al treball 😛 Teleko

Potser no ets conscient de tot això , Peró crec que durant aquest any ho has assolit , potser mes satisfaccions alienes que pròpies …Per cert, onix… aquesta mena de collage que encapçala el blog… l’has fet tu? Dispensa l’atreviment, però és que m’ha encantat… em deixes que me’l copii i me’l quedi a l’ordinador??? xDD

Però ara fent balanç veuràs que també son pròpies ,

un papa virtual , i quin papa!!!!

Nena, Plas!, plas!, plas! anima’t cony!… Pensa que dissabte tinc que fer el paperot en el casori de la nena i no puc anar allà pensant que la meva altre nena (la virtual) està feta calderilla

Felicitacions que notes que son de cor :

Està molt bé que portes un any escrivint al bloc. I a més que tu ets dels qui escriuen missatges llargs.
Això, felicitats. Ja m’agradaria a mi efe .

moltes moltissimes felicitats i un zumbido molt gran Farlopa .

Felicitats Alepsi!! Això s’haurà de celebrar, no? Vinga cava!!! PropDe40

Podria seguir i seguir possant exemples , com…

l’amistat no virtual de la Maduixeta que gràcies a la virtualitat i a una tasca en conjunt us fa mes properes , i podria estar hores , fent balanç i inventari , d’bloc que encara tinc a mig llegir

Be tot aquest rotllo es perquè em venia de gust , perquè em sento propera , perquè t’admiro.

jo em veig totalment incapaç de fer durar un any una cosa ,

perquè també soc ciclotímica , i perquè crec que quan algú fa quelcom encara que comenci no se sap perquè …

i ho va fent mes gran se l’ha de felicitar .

Que C….s!!!!!

Per Molts Anys

d’A cops amb la vida

15 comentaris

SNIF SNIF SNIF…..

Snif snif snif !!!!!!!

Creieu que ploro? Doncs Malgrat la meva espessor actual , No ploro no , potser m’aniria be , però no es el cas , em costa força plorar

amb la troballa que he fet , mes aviat em venen ganes de riure i fins i tot provar-ho

Doncs jo que tinc un nas molt fi …. crec que això es l’invent del nou mil·leni

Es tracta de L’ SNIF El perfum intel·ligent

Una empresa britànica ha creat un xip que allibera perfum en funció del lloc on estiguem i de les nostres condicions corporals

Potser tots vosaltres ja el coneixeu … però jo com sempre , baixo d’Arbeca avui m’he assabentat amb pels i senyals de com funciona .

Es un xip que es pot col·locar a qualsevol part del cos i que desprèn perfum!

El xip ha estat batejat amb un nom prou encertat per la seva funció: SNIF (Sexy New Intelligent Fragance, o el que és el mateix, Nova i Sexy Fragància Intel·ligent), i detecta en tot moment l’ambient en què es mou el portador, així com vigilar les funcions corporals, per determinar la quantitat de perfum que ha de vaporitzar. Així doncs, si entrem en un cotxe, l’SNIF funcionarà molt a poc a poc. Però si sortim a una pista de ball a moure l’esquelet, el xip actuarà amb molta més eficiència perquè la nostra fragància es noti per allà on passem.

El què no he aclarit es si et deixaran triar el perfum , si es posaran en contacte amb Jean Paul Gaultier (ho dic per la Williams XD) diors &co.

O tots portaríem un xip amb olor a “Pino”..?

ja ho veurem… el cas es que, jo estic pensat en anar a parlar amb L’Hereu ,( no el Riera) ,o sigui el nou batlle de Barcelona doncs es on fa mes falta l’ús del xip, com aquest noi sembla fàcil d’entabanar ,abans no el canviïn li proposaré que per viatjar en Metro obligui a portar el xip , crec que no costarà massa de convèncer ,ja que aquesta fornada de "Manaires " els agrada tant prohibir , obligar , això si…

Abans de fer res m’agradaria saber si vosaltres us posaríeu L’SNIF?

[@more@]

18 comentaris

» Estic més espessa que un entrepà de polvorons».

Les lletres em ballen soles al cap , bussejo amb elles dins la memòria

Les veig assajar suposicions , dansar en la creativitat,

Però em costa treure-les a la superfície ,

Es curiós el mecanisme del cervell …..

Crec que l’estat d’ànim influeix força a l’hora d’escriure , si per un moment heu cregut

que això tindria coherència i un mínim de qualitat aneu errats ,

simplement altre cop m’he dedicat a observar , a reflexionar ,en lo poc que he valorat fins ara la feina dels columnistes dels diaris , revistes ,

aquests articles d’opinió que molts cops llegim per sobre i que moltes vegades deixen un regust amarg .

Un regust de…. que volia dir aquest /a ara?

Seguit del pensament agafa fama i fota’t a jaure!

Sense voler fer cap mena de comparació , doncs seria pecar d’immodèstia , i això si que ho tinc … la modèstia es una de les poques virtuts que m’acompanyen

Doncs això….. al encetar aquest bloc em vaig fer l’auto imposició , de no deixar-ho penjat ,intentar escriure amb una periodicitat diària , com si fos un compromís a un diari o revista a mena de teràpia , per intentar posar en ordre pensaments i/o reflexions ,per dominar la meva desídia i no abandonar-ho ,quan sembla que ja no es un "divertimento" , la constància no es una de les meves virtuts ,

tot això m’ha portat a pensar , lo difícil que deu ser tenir un compromís remunerat , i haver d’entregar un escrit amb periodicitat ,

Malgrat que la gent que s’hi dedica , tenen eines , formes i estil ,mes mecanitzats , ha de ser del tot es.tresant ,

Quin deu ser l’estat mes òptim per reflectir sobre’l (“bits” ) paper?

El de l’enamorament ? desamor? Tristesa ? eufòria? O simplement dormir força … Què en penseu?

[@more@]

12 comentaris

Bon dia 2!!!

[@more@]

9 comentaris

Bona Diada||*||

Tinc un desig ,que m’agradaria compartir amb vosaltres ,

Es un desig de futur

per el proper 11 de setembre que no ens tinguem d’avergonyir de qui tinguem senta’t a la cadireta , i puguem celebrar la diada amb un mínim de dignitat

I poder-la compartir amb tots vosaltres gent del meu zoom diari

per vosaltres i tota la “blogesfera catalana”

el meu desig actual es…

que passeu una bona diada!

Onix

Aprofito per agrair a DDV.CAT diari digital de la Valldigna el haver-me enllaçat i fer servir el meu disseny de "Jo també vull un estat propi" un regal molt bonic per començar be la Diada

[@more@]

19 comentaris

Es quan no dormo que hi veig clar

Fa dies que remenem la recerca dels somnis , els viatges que faríem, les compres …el que ens faria il·lusió,

Per la lectura que vinc fent tothom te assumit que treballant no sortirem d’aquí i l’ultima esperança es la loteria ,

Ja sabeu que lo meu es observar ,…

he copsat que a sobre que l’ultima esperança que tenim es la loteria ,ningú en compra , la majoria ,també s’ha manifestat com agnòstic o directament ateu (lo del miracle no funcionara)

no creiem en els astres , total que el meu veredicte es que ho tenim pelut …..

Jo es quan no dormo que hi veig clar ..

[@more@]

Rellegint , la majoria s’excusa sovint , si un cop donat a l’enter ens en adonem que hem comes un error ortogràfic, si ens deixem un accent , tornem a publicar el bloc (jo ara ja no ) , i tatxannnnnnn ho he vist clar,

Aquí esta l’error ,jo que tinc bon cor mal m’està dir.ho , vull compartit la meva troballa , crec que no s’ha de ser egoista , i que les feines fetes en equip son mes productives ,

Per posar fi a les meves penúries ja ho he decidit .

Vull ser ministre …. i com? Em direu , lo que he descobert es del domini public , si ja ho se …. però intenteu fer ho tant malament … va valents !!! tots enfront el mirall i a dir CONSTRUIEIX Costa eh? Va ara amb pulemas !!! ( By Hereu )

Doncs fàcil , o no tant fàcil però crec que m’en sortiré , la clau de l’èxit esta en parlar malament , i sobre tot escriure com parles ; crec que si m’afanyo d’aquí al dia de tots sants , podré ser ministre , si mes no algun càrrec , on els viatges seran de franc i amb cotxe amb banderoles que dona un toc fashion de veritat.

Així dons astimats coblocairas ara amb dadicare a parlar com la clasa pulitica ,

I els meus ascrits en aquesta ravista , aiiiiiii pardo ca es un bloc jejeje

Tindran un to apoliticat

PATONS PAR TOTS

pd: ull al cistell de la Sra Clos XDDD

6 comentaris