Entonació

 

Fa molts anys quan encara no existia  internet ,un llibre em va apassionar durant un temps i el vaig rellegir i rellegir  com qui cerca unes claus perdudes per tota la casa , per assaborir mes el seu contingut 84, CHARING CROSS ROAD era ell llibre en qüestió, aquesta meravellosa relació epistolar, al endinsar-me a internet  el xat, me la va recordar.


[@more@]com soc conscient que tot ho faig molt de pressa llegeixo de pressa , escric de pressa sense mirar ,sempre tinc la sensació que aquest vici de  fer mil coses a l’hora , es com si em deixes quelcom oblidat ,i que un dia em farà falta , així doncs quan una cosa m’agrada molt  intento passar-hi mes temps del que prèviament l’hi assigno , no se si em serveix de molt , perquè  es tant el vici adquirit … molts cops tinc la sensació que el que he llegit o escrit  en el meu cap  s’ha processat de diferent  forma al seu missatge inicial.Això també em fa viure una mica mes reclosa en el meu mon , de fet  perquè encara  que no sigui políticament correcte aquest comportament , jo m’hi sento be , i perquè quan algú m’entén  es doblement emocionant  el vincle de complicitat , saps  que allò  va dirigit aquella persona que ho captarà ,i els altres no en seran participes , i els que ho capten  doncs entren en el cercle i cada cop et vas rodejant de  mes complicitats


Quan vaig començar a mourem per els móns del xat , en vaig ser plenament conscient d’aquest fenomen .

Primer vaig captar que amb certes persones la comunicació  era completament impossible , em va sobtar molt perquè mai he tingut  problemes de comunicació , vaig donar voltes  al tema i no en treia l’entrellat Jo seguia  dins el meu estil , he de dir que tampoc m’hi mato gaire  per fer-me entendre ,


Però un dia  , una noia amb la que vaig agafar  amistat , em va fer còmplice de les seves histories amoroses  dins el xat ,quan va requerir el meu ajut mes aviat eren de desamor ,  …..lo típic del xat una eina meravellosa que no sabem fer anar , com que la cosa  era llarga i feixuga i encara no existia el programa Skipe , l’hi vaig donar el  meu nº de telèfon , per si així la podia calmar una mica mes i perquè  la noia escrivia plorant  i jo no entenia res , així doncs em va trucar , quan poses una veu i l’expressió oral  es mes  fàcil  d’entendre  a l’altre persona ,total  que per veure si la podia ajudar , perquè no entenia el comportament del noi que l’acabava de  plantar em va passar els logs  però un cop al telèfon ella me’ls llegia , altre cop  estava obsessionada amb aquelles lletres , llavors  vaig veure la llum Mentre llegia  donava entonació , com qui llegeix un conte , vaig al·lucinar , jo mai entono llegeixo depresa  llegeixo  els afalacs  i les critiques  amb la mateixa cadència .Possiblement per això mai he tingut desenganys al menys amorosos Ella no parava de rellegir  els logs on ell dies abans de veures les cares ,en veure una foto seva  no havia parat d’escriure lo bonica que era , ho llegia  com quan jo tinc una criatura prop meu i l’hi explico  contes de fades i éssers màgics fent veus i sorollets , per captar l’atenció  de la criatura i  endinsar-la en la màgia que jo vaig creant  ,( es  fascinant veure  els ulls amb que  t’escolten ).Però clar això  es un fenomen que jo tinc reservat per a nens  fins als 7 anys  desprès ja els tracto una mica mes com adults .Amb el temps vaig veure que no era un fenomen aïllat  que la majoria ho fan homes i dones  mes les dones  tots entonen , he  de dir que ho he intentat però es massa cansat .S’ha d’entonar per una millor comunicació escrita?Entoneu ?  

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

27 comentaris a l'entrada: Entonació

  1. onix diu:

    Blocat m’està treien de polleguera aquest post l’he publicat 6 cops com podeu entendre estic histèrica!!!!!
    Els comentaris surten per triplicat o no surten grgrgrgr em tenia de desfogar
    🙁

  2. Pd40 diu:

    Intento entonar quan llegeixo per plaer, però si llegeixo ràpid les paraules llisquen pels meus ulls (lectura en diagonal ho anomenen) i aleshores ni entonació ni res. El cervell intenta extreure la idea principal de l’escrit i no està per implicar-se en el guarniment. Si un llibre m’apassiona l’ansietat em fa llegir-lo ràpid per arribar al final, i si m’ha agradat el torno a rellegir per assaborir-lo amb tranquil·litat.

  3. onix diu:

    Pd40 : t’has adonat qué tenim complicitat?
    ergo ets raro ho sento XDDDDDDDD

  4. jocdellums diu:

    Ònix,tu m´estàs provocant eh?

    Quan llegim entonem.I ho fem des de la nostra experiència, la nostra intencionalitat i la nostra prespectiva.Si sabéssim amb el to amb el que s´escriuen les coses trobaríem nous matisos,però també en perdríem d´altres.I crec que aquest és uns del secrets de la comunicació.No n´hi ha prou tenint un extens lèxic,una bona gràmàtica i un bon estil.Comunicar-se és més que tot això.Són un munt de gestos i moviments que no s´expressen amb la paraula sinó amb el llenguate no verbal.Per això tu vas entendre millor la noia quan li senties la veu, i si l´haguessis vist encara haguessis percebut més la seva intenció comunicativa.
    Clar ara direu,que coi fotem per aquí dins comunicant-nos si no entonem ni ens entonen.Doncs potser és un bon exercici per intentar transmetre només amb escrits sensacions i estats d´ànim i paranoies vàries.Només escriure ens obliga a tenir més cura de com diem i què diem, o al menys és el que penso per a que em llegeixin entonant.
    Ja ho he dit molts cops i decididament es perden matisos,se n´ha d´aprendre.Si això és un nou mitjà gaudim-ne.
    Però per una altra banda també interpretem quadres, poemes,llibres… des de la nostra experiència personal no? Doncs tot això no és tan nou com sembla.

    Se me n´ha anat l´olla…però hi han tantes coses per dir sobre el tema…

  5. Charing Cross, el vaig llegir. El tinc. Quan el vaig descobrir em va agradar, suposo que em va agrdar perquè hi vaig veure reflexiat coses de mi. Queda molt lluny, tot això ara.

    Quan llegim entonem. L’entonció carrega de més significat l’escrit. Jo quan escric també entono. Entono dins meu i a partir d’aquí trio comes, punts i fins i tot canvio frases.

    L’entonació, si no recordo malament, forma part del llenguatge.

    De tota manera, tan hi fa com entonis tu., perquè inevitablement qui et llegiexi tenyirà els teus escrits amb els seves pròpies experiències.

    PD: BLOCAT VA FATAL FATAL FATAL!

  6. Uardo diu:

    Bon dia, Ònix.
    Jo també he volgut participar del joc que vas proposar amb el quadre de Hooper… i ací podràs trobar el resultat:
    http://apeupla.bloc.cat/post/7560/116944

    Encara que ara pense que aquest comentari no tocava en aquest post… Salut!

  7. williams diu:

    Onix, a més d’entonar quan llegim fem petits moviments amb els òrgans que intervenen en la parla que són imperceptibles. En el meu cas, amb les novel·les no, però quan llegeixo teatre em monto unes pel·lícules fantàstiques…

  8. Laprí diu:

    Llegint no sé com es pot entonar bé. A mi m’agrada escriure, però quan es tracta d’emetre segons quines coses, és millor fer-ho amb la veu. En canvi llegint cadascú entona les coses a la seva forma, fins i tot encara que sàpigues més o menys com ho ha escrit l’altra persona, en quin estat ho ha escrit, tu ho entones segons la teva ment ho vegi.

  9. onix diu:

    Jocdellums :no t’has adonat que soc una provocadora ? a part de seductora que això ja ens va quedar clar desprès de divagar 3 dies XDDDD

    AnnaTarambana : mira m’ho has fet veure clar , no en diré els resultats per si mai algú es reconeix en el meu bloc ,;)

    Uardo : tant se val el lloc , es molt mes important el perquè , i en aquest cas s’ho val on sigui molt benvingut al meu bloc i gràcies per adherir-te a relats conjunts amb una magnifica aportació

    Williams : t’aviso tu també ets rara com el Pde40 se sienteeeee 😉

    Laprí : tens molta raó , molts cops intuïm l’estat d’ànim , però l’hi posem l’èmfasi

  10. onix diu:

    Aviso:
    En Laprí ha posat una foto magnifica en el seu post d’avui 🙂

  11. onix diu:

    Hòsties !!!si entones My la teva amiga se del cert que si algun dia es supermega mil.lionaria cosa difícil a la vegada que miraculosa te pensat en contractar-te per llegidora i et promet un xofer per tu sola ,amb pinta de John Malkovich i li farà esmorzar un bocata de viannngra a diari
    Tas contenta? Seràs feliua XDDD

  12. jocdellums diu:

    I a sobre excel.lent contertuliana i col.labradora de programes de tv.Questa nena està desaprofitada.

  13. tirai diu:

    M’encurioseix la relació que veus entre no entonar i no haver tingut desenganys amorosos. 🙂
    Si llegeixo en veu alta per una altra persona, normalment, entono. Però si llegeixo per mi, no. Ummm… o si? No he parat mai atenció en aixó.
    De fet, a mi m’agrada llegir en veu alta i m’agrada entonar i aquestes coses. Quan era petita m’encantava que em fessin llegir a classe. Un dia fins hi tot, a classes d’anglès em va tocar llegir el Happy Birthday i el vaig cantar (em van aplaudir i tot). Definitivament, sóc d’entonar 🙂

  14. tirai diu:

    Oh! Mecagun el bloc.cat! Jo que m’havia currat la resposta!

    Em fa gràcia la relació que trobes entre no entonar i no haver patit desenganys amorosos.
    Després, de pensar-hi. Em declaro del grup dels entonaires (m’és igual que la paraula no existeixi). De fet, no tan sols confesso que entono, sinó, que, a més a més, m’agrada. De petita, ja m’agradava que em fessin llegir en veu alta a classe i posar les comes i seguir els signes i aquestes coses. Un dia em va tocar llegir el Happy Birthday i el vaig cantar (em van aplaudir i tot!).
    Ara, això és llegir en veu alta, quan ho faig per mi mateixa vaig més ràpid i no entono, però, pensar en quia entonació hi posaries pot ajudar-te a entendre-ho millor.

  15. Athaelion diu:

    Això d’entontar o no entonar. Em suposo un repte. Ara intentaré entonar-ho tot, normalment quan parlo acostumo a canviar l’accent a algunes paraules. M’agrada com sonen amb l’accent canviat.

  16. Doncs jo procuro entonar, i si m’apures, fins i tot de vegades em descobreixo fent veus…
    Intento copsar el que hi ha escrit, el sentiment amb que es va escriure, i donar la força i el dramatisme allà on, entenc, l’escriptor va volguer que fos així.

    I ara, amb un murmuri d’avís i amenaça a blocat, intento penjar el comentari U-N-A S-O-L-A V-E-G-A-D-D-A…!!! 😉

  17. Ho he aconseguit!!! Una sola vegada!!! I això que s’ha quedat penjada la pàgina!!!
    Per si us pot servir…
    Quan s’ha quedat penjada, en comptes de refrescar la pàgina he tornat a la pestanya on estava el meva oberta (vaig amb el Firefox) i he tornat aquí…
    I el post un sol cop!!!!

  18. MrBean diu:

    Desgraciadament quan s’acosta el final del dia (ara) no em queden gaire forces per llegir, però jo diria que no entono quan ho faig per a mi, però ara no n’estic segur, és com la típica pregunta de si somniem en color o en B/N, ni idea

    Ara els que tenim petits gremlins per casa sí que entonem quan llegim contes en veu alta, fent veus de gnoms, llops, cabretes, porquets, princesses, ogres… 😉

  19. kurtz diu:

    Això sembla un congrés sobre l’entonació. Quines ments més preclares. Mira que jo acostumo a ser professoral. A mi m’ha passat a messenger, fa poc que tinc la webcam, i quan nola tenia sempre haviem de concretar si això era en broma o seriosament. De vegades et preniaes malament una cosa que anava en broma. Clar, depèn molt de com ho llegeixes (i per això fem servir els emoticons, oi?). Amb la càmera, amb la cara pagues.

  20. Alepsi diu:

    Potser perquè he llegit molt de teatre… però…. jo sí que entono. A més, cadascun de vosaltres té una veu determinada… bé, no és benbé això… però cadascú té la seva entonació…. hi ha formes d’escriure que m’aboquen a interpretar l’entonació de la persona escriptora d’una manera determinada….
    Bé, jo m’entenc… xDDDD
    El cas és que, tot i entonar…. quan sento la entonació real… sempre em quedo astorada… d’intuició em sembla que no camino gaire fina… xDDD

  21. efe revenu diu:

    MOlt interessant Ònix. De fet, el llenguatge escrit només és un simulacre de l’oral.iaxò sovint se’ns oblida, però la major part de vegades, ho tenim present. Per això omplim els nostres comentaris, etc. de ;-P o 😉 i coses així, perquè les paraules sense entonació són molt més connfuses.
    Dit això, jo no entone. Però ho he trobat interessant. de fet, una cosa que trobe a faltar dels blocs és conéixer les veus dels blocaires amb què faig cercle. Potser demà posaré la meua, però no dic on. O siga que caldrà buscar-la. ;-P

  22. Estimada Onix,
    com diria Pedro Salinas, “perdóname por ir así buscándote”. Acabo de deixar un comentari a ca la Williams sobre les olors, i ja sé que no ve a cuento de res en aquest post, pero així sé que ho llegiras, després ho pots borrar. El que deia, et vull proposar que escriguis sobre perfums perque sé que tu ets experta en la materia. Diga,m agosarat pero després de veure el domini de la Williams crec que tu en pots fer un complement perfecte, si vols clar. Aixo sí, val més que no oloreu l,ambientador de poma que tinc al cotxe, és del barato barato, pero potser ja “entona” amb mi, has vist¿ he colat la paraula del tema, si ejjjjque, soi nasío pa triunfá

  23. lomemusic diu:

    Crec que mentalment, si, però llegir en veu alta, només quan faig alguna obra de teatre, que per cert, estic escrivint una que l’estrenare a Barcelona d’aqui a poc… una comèdia. Per lo de l’entonació, no t’amoïnis, perque inconscientment, si que entones, si no, no t’agradaria llegir, ni li veurias passió a les coses que llegeixes, i tú mateixa has dit que vas llegir-te i rellegir-te aquell llibre, per algo seria, no?

  24. mmmmmm a mi em sembla que jo també entono i quan he llegit teatre fins i tot he gesticulat amb les mans. Això si, de desenganys amorosos pocs…

  25. onix diu:

    Tirai : es curiosa la relació que faig si …. però portat a un xat , es molt pràctic , no es el mateix llegir estic boig per tu i entonar-ho amb musica de violins i creure el que llegeixes , o no entonar i pensar si que estàs boig si que sols soc un nick , encara que amb lo que has explicat m’has aclarit una mica , potser no entono perquè no se cantar :)**

    Athaelion : pagaria per sentir això dels accents canviats xDDDDD

    Williams rara avis ets ,si, i per molts anys no canviïs mai 😉

    Barbollaire : segur que saps cantar !! :)*

  26. onix diu:

    MrBean : veus perquè no m’entens perquè no entones jajajajaa ai mongeteta !!!!!!

    Kurtz : havia intuït que no entones , tot i que potser saps cantar ;)***

    Alepsi : be.. jo no us he posat veu però si ritme ,i mira a tu si que t’entono sense entonar xDDDDD

    Efe : em tens contenta eh !!! o em dones mes pistes o acabaré fent petar sant google , perquè la vena Miss Marple me l’has esgotada i segueixo allà mateix sense desxifrar l’enigma =:)

    Mestre Yoda : pot tornar a entrar i repetir això de estimada onix es que ho he entonat :DD
    Ja saps que el perfum es una de les moltes passions que tinc així que apunto la demanda de totes formes , quina memòria que jo recordi fa potser 5 anys que no et taladro amb la cosa dels perfums .:PPPP

    Lomemusic : ui això son paraules majors , suposo que ara que ens has posat la mel als llavis ens en faràs cinc cèntims mes de l’estrena . molta merda!!!!!!!!:)***

    Vullunfestuc : segur que saps cantar !! la tirai m’ha il.luminat eh . 😉

  27. Ònix, això de que sé cantar ho dius pel meu bloc? 😉
    A veure… M’agrada i procuro, si ho faig, no marxar del to…
    Perque el que no suporto, excepte si s’està en un ambient de bromes i conyes, és aquesta gent que es posa a cantar i no dona dues notes seguides al mateix to!! >(
    És superior a mi…Mossegaria!!!

    En fi, però el tema no era aquest… Potser si què, qui sap cantar entona llegint.
    Ja miraré de fixar-me i aniré preguntant i ja us ho diré.
    :)*

    Bye, bye, love!… Bye, bye happiness!, hello, loneliness….

Els comentaris estan tancats.