Una Villa a la Toscana

Quan fas una coneixença virtual , els mecanismes de l’imaginari es posen en funcionament ràpid  , es com fer un puzle  recollint petites peces que se’t van donant per entregues com les col·leccions de fascicles o com un àlbum de cromos Vas recollint detallets i un perfil  va prenent forma possiblement completament erroni,Però això tampoc te la mes mínima importància , de fet crees els personatges de la teva pròpia “novel·la “, el mes apassionat es l’interaccio amb els teus propis personatges què tenen vida pròpia  i et van deixant pistes  t’ajuden en la seva creació  capten si vas errat i subtilment t’ho deixen veure Cada cop el perfil es mes nítid  a la vegada que  mes irreal possiblement  ,  


[@more@]Vas entrar  així de cop com una alenada d’aire fresc en els darrers dies d’estiu , sense fer massa soroll , tímidament però imposant  sense voler una forta personalitat,

Aviat ho vas pintar de blau  amb tendresa , un blau  ple d’amor ,un blau on crear

i on  vas mostrar  la teva mes bonica creació  posant  uns petits suports , somni de futur

Cada vegada has anant  deixant  noves peces  nous matisos , aquest blau  mostra la cúpula inicial  però ara  son necessàries mes  tonalitats   , cal representar el caliu  assolit   

Quan un s’endinsa al teu espai   sent  un especial  caliu i  t’omples de matisos  uns matisos de tardor vermells ,taronja ocres   i daurats, hom se sent com en un  balcó d’una “Villa” a la Toscana , aquells balcons on et sents al mig de la natura ,sents el cruixir de les fulles,  l’aroma de la molsa i la melodia d’un rierol  , però a la vegada  protegit   per els  soldis murs de pedra  vermella una “Villa” on el seu propietari es  el magnífic amfitrió  què  mima a tots els seus convidats  per igual  on intenta crear un ambient  on els antagonismes  s’evaporen .

Veig  aquests colors i tinc aquesta sensació quan  obro  el teu Bloc Prop de 40 ,per si et pot servir el que m’inspires per la nova decoració , El veieu així  ? o en unes altres tonalitats

No sé si et podrà ser d’ajuda per la decoració però tampoc es  el mes important , es sols una forma de dir-te gràcies per ser-hi 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

20 comentaris a l'entrada: Una Villa a la Toscana

  1. Alepsi diu:

    Caram, Onix!!! Quin homenatge!!! Tindrem el pd40 tres setmanes eixugant-se les llàgrimes!!!!!!!! xDDDD
    Jo també el veig tardorenc….

  2. jocdellums diu:

    Molt maco,
    les llàgrimes i la baba.Porteu de seguida un pitet.

  3. onix diu:

    jocdellums :què t’estic entonant …..:DDDD 😉

  4. williams diu:

    ui, a partir d’ara el Pd40 serà Pd17… tontent com un adolescent… però és veritat, tracta bé als convidats.

    Quant al color… jo crec que li va el blau, per nítid i transparent.

    Pd40, alerta en seguir els consells de l’ònix que ja saps què passa amb els bloc/basar hiihihihihihih

  5. Pd40 diu:

    Òtia Ònix!!! Moooooooooooooooooltes gràcies!!! Pel post i per la idea. Saps que l’has encertat de ple? M’agrada molt Itàlia, hi he anat uns quants cops, fa dos anys vaig passar l’estiu a una casa rural… a la Toscana!! Uf, quants bons records i idees m’han vingut al cap!!
    Moltíssimes gràcies, de debó!!! Un petonaso ben ben ben fort!! Ja t’ho havia dit, oi, que t’estimo? :**
    Ara sí que tinc feina… Williams, no et preocupis amb el bloc/basar, no perderé el poc seny que em queda 😛

  6. Athaelion diu:

    jo no el conec massa, però segur que és feliç o almenys intenta ser-ho.

  7. Gatot diu:

    onix, és curios que una persona tant visual com tu mateixa sàpiga pintar tant bé les paraules.

    Perquè una cosa és captar la imatge i una altra de ben diferent, descriure-la.

    ptons i llepades

  8. efe diu:

    Un post molt xulo. El Pd40 n’ha d’estar content. Estaria bé dir.se aquestes coses cara a cara. Mira, en això, guanyen els blocs.

  9. MrBean diu:

    No suggeriràs el color tardor per l’edat no? que jo també m’hi acosto i fa mal 😉

    Per una altra banda molt maco el post, se li deu haver posat gallina de piel

  10. Laprí diu:

    uohjó, els colors de la tardor, però d’aquí a un mes serà hivern, tot canviarà, què serà llavors?

  11. onix diu:

    Wiliams res, res que vol deixar de ser blau ,va no negaràs que mes d’un cop no has jugat amb el meu tigre i l’hi has donat el bistec que surt del calaixet (more)
    I ara critiques el meu basar :PPPPPP

    Pd40: Vostè les te totes :PPPPPP

    Athaelion : jo penso el mateix , colta vols fer el favor d’explicar alguna coseta mes de les classes de teatre ens has deixat esperant el marro 😉

    Gatot : Moltes gràcies per la visita , i les llepadetes :PPPP

    Efe : no creguis ,cara a cara guanyo molt , segur que l’hi hagués donat mes matisos ,;)****

    MrBean : mai de la vida jugaria jo amb les coses dels anys , a mes a mi la tardor m’apassiona tant de bo l’anomenada tardor de la vida fos com la de la natura 🙂

    Laprí : li fotarem una bufanda i tot arreglat , ja veus que soc una dona de recursos ;)*

  12. williams diu:

    Noooo, no critico el teu bloc!! Si m’emcanta!! Només feia broma de l’homenatjat sobre allò que va dir dels basar xinos! (mira, em va fer gràcia)

    Per cert, quin bistec i quin tigre? Jo he jugat amb el gat verd (ho confesso)

  13. onix diu:

    jjajajaaja williams ho sabia XDDDD
    Allà on hi ha la cançó francesa tinc un tigre verd que si li dones menjar fa ronquets i monadetes 😉 bon dia!!!!

  14. williams diu:

    eh, mira què he trobat! M’ha encantat… au, un regalet per esmorçar… trobo que va bé amb el teu bloc

    La cambra fosca va ser, molt més encara que el teatre grec, una metàfora de la ment, en aquest cas la de l’empirisme, a la qual s’imposa la presència paradoxal d’un ull interior capaç d’observar la imatge del món que arriba reflectida als seus racons foscos. Quan un espectador entrava, doncs, en una cambra fosca, era com si s’internés al seu propi cervell i fos capaç de contemplar-hi el procés de recepció de les imatges. D’aquesta manera, l’espectador resolia la paradoxa com una altra, a la vegada que potenciava el seu procés d’embadaliment. La importància de la mirada, però, quedava d’aquesta manera menyspreada, ja que la imatge, en projectar-se sobre una de les parets de la cambra fosca, semblava corroborar la seva independència clara de l’observador, mentre mostrava una connexió directa amb el món a través del feix de llum que la introduïa al recinte. La separació entre subjecte i objecte, el principi de la qual havia formalitzat el teatre grec, semblava doncs fonamentar-se plenament amb la cambra fosca, malgrat que en aquest cas tot el procés es realitzés a l’interior d’un dispositiu que aïllava tant el subjecte com l’objecte de la realitat exterior. En qualsevol cas, la consolidació d’aquest divorci necessitava una connexió racional del subjecte amb l’objecte, que substituís la relació d’empatia amb la dramatúrgia aristotèlica. Però curiosament aquesta connexió va sorgir quan es va rebaixar la importància de la mirada en la relació entre els dos termes. És a dir, que la cambra fosca va fonamentar la distinció transcendental entre la mirada artística i la visió científica: una, regida per les emocions; l’altra, per la raó.
    (http://www.iua.upf.es/formats/formats3/cat_c.htm)

    (per cert, què sabies? que no havia vist el tigre?) ; )

  15. onix diu:

    Moltes Gràcies williams això és un bon esmorzar alimenta l’esperit i conserva les natges , clar ara ja et començo a conèixer ;)******

  16. Bon dia, carinyu! :)*
    He vist que has vingut per casa. Has agafat “crusanets” ? 😉

  17. MrBean diu:

    El que feia broma era jo, penso el mateix Ònix, tan de bó la tardor ‘vital’ sigui com la de la natura, amb aquesta tranquilitat ambiental però al mateix temps forts contrasts

  18. jocdellums diu:

    Eis jo vaig fent viatges a cal pd40 i no veig res canviat encara.Estic intrigada de com li quedarà el bloc,eh?

  19. jocdellums diu:

    Eis jo vaig fent viatges a cal pd40 i no veig res canviat encara.Estic intrigada de com li quedarà el bloc,eh?

Els comentaris estan tancats.