Quan fas una coneixença virtual , els mecanismes de l’imaginari es posen en funcionament ràpid , es com fer un puzle recollint petites peces que se’t van donant per entregues com les col·leccions de fascicles o com un àlbum de cromos Vas recollint detallets i un perfil va prenent forma possiblement completament erroni,Però això tampoc te la mes mínima importància , de fet crees els personatges de la teva pròpia “novel·la “, el mes apassionat es l’interaccio amb els teus propis personatges què tenen vida pròpia i et van deixant pistes t’ajuden en la seva creació capten si vas errat i subtilment t’ho deixen veure Cada cop el perfil es mes nítid a la vegada que mes irreal possiblement ,
[@more@]Vas entrar així de cop com una alenada d’aire fresc en els darrers dies d’estiu , sense fer massa soroll , tímidament però imposant sense voler una forta personalitat,
Aviat ho vas pintar de blau amb tendresa , un blau ple d’amor ,un blau on crear
i on vas mostrar la teva mes bonica creació posant uns petits suports , somni de futur
Cada vegada has anant deixant noves peces nous matisos , aquest blau mostra la cúpula inicial però ara son necessàries mes tonalitats , cal representar el caliu assolit
Quan un s’endinsa al teu espai sent un especial caliu i t’omples de matisos uns matisos de tardor vermells ,taronja ocres i daurats, hom se sent com en un balcó d’una “Villa” a la Toscana , aquells balcons on et sents al mig de la natura ,sents el cruixir de les fulles, l’aroma de la molsa i la melodia d’un rierol , però a la vegada protegit per els soldis murs de pedra vermella una “Villa” on el seu propietari es el magnífic amfitrió què mima a tots els seus convidats per igual on intenta crear un ambient on els antagonismes s’evaporen .
Veig aquests colors i tinc aquesta sensació quan obro el teu Bloc Prop de 40 ,per si et pot servir el que m’inspires per la nova decoració , El veieu així ? o en unes altres tonalitats
No sé si et podrà ser d’ajuda per la decoració però tampoc es el mes important , es sols una forma de dir-te gràcies per ser-hi
Caram, Onix!!! Quin homenatge!!! Tindrem el pd40 tres setmanes eixugant-se les llàgrimes!!!!!!!! xDDDD
Jo també el veig tardorenc….
Molt maco,
les llàgrimes i la baba.Porteu de seguida un pitet.
jocdellums :què t’estic entonant …..:DDDD 😉
ui, a partir d’ara el Pd40 serà Pd17… tontent com un adolescent… però és veritat, tracta bé als convidats.
Quant al color… jo crec que li va el blau, per nítid i transparent.
Pd40, alerta en seguir els consells de l’ònix que ja saps què passa amb els bloc/basar hiihihihihihih
Òtia Ònix!!! Moooooooooooooooooltes gràcies!!! Pel post i per la idea. Saps que l’has encertat de ple? M’agrada molt Itàlia, hi he anat uns quants cops, fa dos anys vaig passar l’estiu a una casa rural… a la Toscana!! Uf, quants bons records i idees m’han vingut al cap!!
Moltíssimes gràcies, de debó!!! Un petonaso ben ben ben fort!! Ja t’ho havia dit, oi, que t’estimo? :**
Ara sí que tinc feina… Williams, no et preocupis amb el bloc/basar, no perderé el poc seny que em queda 😛
jo no el conec massa, però segur que és feliç o almenys intenta ser-ho.
onix, és curios que una persona tant visual com tu mateixa sàpiga pintar tant bé les paraules.
Perquè una cosa és captar la imatge i una altra de ben diferent, descriure-la.
ptons i llepades
Un post molt xulo. El Pd40 n’ha d’estar content. Estaria bé dir.se aquestes coses cara a cara. Mira, en això, guanyen els blocs.
No suggeriràs el color tardor per l’edat no? que jo també m’hi acosto i fa mal 😉
Per una altra banda molt maco el post, se li deu haver posat gallina de piel
uohjó, els colors de la tardor, però d’aquí a un mes serà hivern, tot canviarà, què serà llavors?
Wiliams res, res que vol deixar de ser blau ,va no negaràs que mes d’un cop no has jugat amb el meu tigre i l’hi has donat el bistec que surt del calaixet (more)
I ara critiques el meu basar :PPPPPP
Pd40: Vostè les te totes :PPPPPP
Athaelion : jo penso el mateix , colta vols fer el favor d’explicar alguna coseta mes de les classes de teatre ens has deixat esperant el marro 😉
Gatot : Moltes gràcies per la visita , i les llepadetes :PPPP
Efe : no creguis ,cara a cara guanyo molt , segur que l’hi hagués donat mes matisos ,;)****
MrBean : mai de la vida jugaria jo amb les coses dels anys , a mes a mi la tardor m’apassiona tant de bo l’anomenada tardor de la vida fos com la de la natura 🙂
Laprí : li fotarem una bufanda i tot arreglat , ja veus que soc una dona de recursos ;)*
Noooo, no critico el teu bloc!! Si m’emcanta!! Només feia broma de l’homenatjat sobre allò que va dir dels basar xinos! (mira, em va fer gràcia)
Per cert, quin bistec i quin tigre? Jo he jugat amb el gat verd (ho confesso)
jjajajaaja williams ho sabia XDDDD
Allà on hi ha la cançó francesa tinc un tigre verd que si li dones menjar fa ronquets i monadetes 😉 bon dia!!!!
eh, mira què he trobat! M’ha encantat… au, un regalet per esmorçar… trobo que va bé amb el teu bloc
La cambra fosca va ser, molt més encara que el teatre grec, una metàfora de la ment, en aquest cas la de l’empirisme, a la qual s’imposa la presència paradoxal d’un ull interior capaç d’observar la imatge del món que arriba reflectida als seus racons foscos. Quan un espectador entrava, doncs, en una cambra fosca, era com si s’internés al seu propi cervell i fos capaç de contemplar-hi el procés de recepció de les imatges. D’aquesta manera, l’espectador resolia la paradoxa com una altra, a la vegada que potenciava el seu procés d’embadaliment. La importància de la mirada, però, quedava d’aquesta manera menyspreada, ja que la imatge, en projectar-se sobre una de les parets de la cambra fosca, semblava corroborar la seva independència clara de l’observador, mentre mostrava una connexió directa amb el món a través del feix de llum que la introduïa al recinte. La separació entre subjecte i objecte, el principi de la qual havia formalitzat el teatre grec, semblava doncs fonamentar-se plenament amb la cambra fosca, malgrat que en aquest cas tot el procés es realitzés a l’interior d’un dispositiu que aïllava tant el subjecte com l’objecte de la realitat exterior. En qualsevol cas, la consolidació d’aquest divorci necessitava una connexió racional del subjecte amb l’objecte, que substituís la relació d’empatia amb la dramatúrgia aristotèlica. Però curiosament aquesta connexió va sorgir quan es va rebaixar la importància de la mirada en la relació entre els dos termes. És a dir, que la cambra fosca va fonamentar la distinció transcendental entre la mirada artística i la visió científica: una, regida per les emocions; l’altra, per la raó.
(http://www.iua.upf.es/formats/formats3/cat_c.htm)
(per cert, què sabies? que no havia vist el tigre?) ; )
Moltes Gràcies williams això és un bon esmorzar alimenta l’esperit i conserva les natges , clar ara ja et començo a conèixer ;)******
Bon dia, carinyu! :)*
He vist que has vingut per casa. Has agafat «crusanets» ? 😉
El que feia broma era jo, penso el mateix Ònix, tan de bó la tardor ‘vital’ sigui com la de la natura, amb aquesta tranquilitat ambiental però al mateix temps forts contrasts
onix, ets un Sol
Eis jo vaig fent viatges a cal pd40 i no veig res canviat encara.Estic intrigada de com li quedarà el bloc,eh?
Eis jo vaig fent viatges a cal pd40 i no veig res canviat encara.Estic intrigada de com li quedarà el bloc,eh?