Le printemps qui s'éloigne / hésite / parmi les dernieres Pommes 'O

L'Arare proposa un joc al qual, com no, també m'hi afegeixo. Primavera &Tardor

Es tracta de buscar una paraula i el seu antònim i fer alguna cosa amb elles -vídeo, escrit, foto, el que sigui.per exemple locuacitat/eixutesa del barbollaire o vida/mort d'iruNaengrescar-se/desencisar-se. by. williams. Europa/Amèrica. d'efe * Realitat /somni per Alepsi

[@more@]

Tweet

El Pd40  i la Williams han fet un post donant la seva primera pista per veure si esbrinem qui és el seu blocaire invisible. Jo m'apunto a la iniciativa i faig un mini post:

1)primera pista: el meu amic@ és…. ufff Redeu ara no en recordo res !!!

Ja està : ) Només queden 11 dies

[@more@]

Tweet

“pobre mesquí que soc” Barbollaire

*Però quan els recobro tal com éren, aquests noms…, reprenen, com aquests petits carrers, el seu aspecte apretat i mesquí.williams“

Un choeur de conversations diverses, assourdies par la pudeur, emplit le café.  dimanche, décembre 10, 2006

La irracionalitat deliberada, el rebuig de les convencions dins l'art, el trencament amb la il·lusió, el cinisme, l'absurd, l'atzar i el factor de la casualitat caracteritzen aquest moviment  DADA BLOC[@more@]

Tweet

post       clik a l'imatge  per veure el Post que m'han perdut 🙁

Bé la veritat es què tots els vostres comentaris m’han fet riure tant , que escric això mig plorosa ,i tenint en compte què no soc de rialla fàcil te molt de mèrit ,us faré cinc cèntims  del post  màgic , aquest post esta gafat , però com que per tossuda Jo…… primer el meu pc què ja torna anar mes calent què  L ’Alfredo Landa  a  les pelis dels anys 60 , i quan  era a mig escriure els post  s’ha reiniciat  això dos cops , quan ja ho he aconseguit ….. va i me’l publica sense categoria , i la veritat  estava tipa , de fer el maleït post ,l’he recuperat de la pagina principal de Blocat  i he fet l’enllaç , ser dropa dona molt de si …. total que ja sabeu el misteri , però el post segueix estant  gafat  doncs  , si no multipliques  els comentaris , potser hagués fet el seu fi inicial què era per donar una pista  al amic invisible què m’ha tocat , però clar he muntat aquesta Kermese  que ni pista   ni….milks en vinagre

Per el que veig  m’ha tocat un amic invisible collonut , si amb les pistes  ha format  el show  Revolució Blocat&blogger  , ja no vull imaginar  el dia 22 què farà ,

No paro de rebre mails dels meus enllaços , que què passa….. de fet he de dir que no tinc cap sospita de qui pot ser , però lo de resoldre enigmes es lo meu ….apa que no disfrutare  !!! Gràcies ;)**

[@more@]

Tweet

Aquesta és la meva aportació al meme que m'ha enviat Barbollaire. Les normes són:Agafa el llibre més proper (no el que més t’agradi!!!) Obre’l per la pàgina 123. Troba la cinquena frase. Escriu l’oració juntament amb aquestes instruccions.

Troba algunes víctimes propiciatòries a qui passar-ho.

Ho sé tot! Ara si que puc dir que ho sé tot.  si es que ….el que a mi se m’escapi….ha estat com una revelació saps…..

 Victimes: Laprí  Atahelion  Mestre Yoda i qui vulgui[@more@]

Tweet

Donada la bona acollida , què va tenir i encara  té , (s’han afegit nous relats darrerament) La proposta de fer un Relat deixant-nos guiar per la màgia  d’un quadre , Com va ser el NigthHawks  De Hopper ,Aquest ressò ha donat   pas a un nou blog  com és el  Relats Conjunts , Aprofitant aquests  dies  de pont , tenim una nova proposta  aquest cop , hem cercat  inspiració  mes prop , Malgrat es una escena llunyana ,  es molt mes propera que l’anterior , aquest cop L’equip de RELATS CONJUNTS   ha triat INTERIOR A  L’AIRE  LLIURE (1892) de Ramon Casas. Us  afegiu novament   a la proposta?   

Ja s’han adherit a la proposta amb unes magnifiques aportacions  *WILLIAMS*BARBOLLAIRE* Pd40* LAPRÍ* ANNATARAMBANA * ALEPSI*GEMMINOLA*IMMA* GATOT*VULLUNFESTUC*

ONIX *MESTREYODA*

No el vol despertar ,així el podrà contemplar una mica mes , cada cop què se’l mira l’hi batega el cor i sent aquella agredolça sensació .

La mateixa què va sentir , el primer dia què el va veure ,el dia què la seva germana Elisa  el va portar a casa , per anunciar el seu compromís .

Mentre ofega els seus sentiments dins el cafè l’hi venen els mateixos pensaments  ,uns pensaments què va alimentant dia rere dia aviat en  farà cinc anys .

Ella sap què mai és casarà , Queden lluny els dies ,què l’hi agradava què li fessin la cort  ,els nois del barri en sortir de missa. 

 D’ença què va aparèixer  L’Eduardo , no ha pogut mirar cap mes Home .Ara quan va a missa ,sols demana forces per ser valenta i portar a terme l’únic projecte què te en ment .

Un projecte  pensat ,calculat , mil cops imaginat ,potser avui és decidirà ,

 Darrerament  ell la mira d’altra forma ,El sent mes feble i proper  quan ella l’hi presta les seves atencions, quan l’hi serveix el dinar  , quan l’hi prepara les olives trencades per l’aperitiu ,unes atencions què na Elisa ha descuidat d’ença què va néixer  el petit .

Ell la mira amb gratitud  ,i potser amb una mica de desig  ,

 al cap i la fi tampoc som tant diferents   , som germanes  tenim uns trets comuns  , no crec què em rebutgi  ,

es repeteix a diari aquestes paraules què la van enfortint

 Avui serà el dia 

aquesta tarda quan l’Elisa i la mare la cridin per anar a  la Modista  a fer les últimes emproves ,per els vestits del bateig de L’Eduard ,fingirà  aquesta migranya què ja fa temps què és va inventar per poder plorar sola el seu desencís , pendra un bany  i li mostrarà  el seu desig i la seva nuesa a L’Eduardo.  

Tweet

Encuriosida ,per sentir molts cops entre els escriptors,parlar d’aquesta síndrome m’he posat, a rumiar i fer les meves hipòtesis i/o teories sobre el tema ,es una bona o mala costum que tinc ,desenvolupar  les meves teories i fer-ne un recull ,normalment per el seu caire surrealista ,les tinc tancades a pany i clau , però de tant en tant em ve molt de gust deixar-les anar ,i així poder ampliar  la teoria o canviar-la  si algú te a be de discutir-la amb mi

[@more@]

 "La Síndrome de la pàgina en blanc"

Crec què  significa paràlisi psicològica en les primeres etapes d'un treball. Llavors el mes important  és fer alguna cosa ,encara que sigui dolenta.

  Examinar-la i veure perquè està malament i fer una altra cosa i examinar-la i veure perquè està malament i fer una altra cosa… i molt aviat estaràs fent Quelcom mes bo ,(o,no)

Sembla que davant d’ella perdem tota inspiració ,sentim com les idees s’evaporen  amb extrema volatilitat .

Malgrat tot no em fa massa por ….

 el que si m’espanta  es la ment en blanc sense cap idea  que em brunzeixi per el cap,

Aquests dies he llegit amb frecuencia , entre els meus enllaços que l'autor es declara amb l’impossibilitat d'escriure "Quelcom interessant".

És quan es disculpa davant els seus lectors i amics i promet tornar quan les muses deixin d’estar en  vaga general.

Però curiosament, mentre esgrimeix els seus motius o indaga en aquest misteriós món interior que sembla haver-li tombat l'esquena,

És troba escrivint alguna cosa. Llavors jo li diria: "però com, no era que no tenies res a dir?

 Veus que sí en tens".

Em dol veure quan un blog és Tanca  al silenci per aquesta causa, per la presumpta falta d'idees o temes sobre els quals escriure.

I em fa mal, perquè assumeixo que aquesta persona m'està tancant les finestres que donen a la seva vida; m'està privant d'una font d'enriquiment personal que jo valoro molt, però més em dol perquè darrere d'aquest anunci de "Pausa ,o no tinc Paraules ", hi ha algú que Pateix  el "vull i no sé com".

Si ens agrada escriure, si sentim la ingent necessitat de bolcar les nostres sensacions en una pantalla, Cal fer-ho .

Les paraules són globus de colors , en captiveri dins de la nostra pròpia ànima; escriure és alliberar-los, llançar-los a volar, donar-los l'oportunitat de commoure, embellir el cel dels altres, són la més clara demostració de complicitat amor  i gratitud.  Ô  

Tweet

Aquests dies consumistes en els que ens submergirem ,encara que no vulguem tenim que ser políticament correctes  seguir la corrent i anar fent regals a tort i a dret ,i llavors ve el bloqueig mental ,ets allà al bell mig del centre comercial envoltat de gent ,disfressats de gent feliç què és el què toca Embogits per la compra compulsiva ,de fons sents aquell ayyyy del  txiquirriquiting  queriding queridito del alma  aiiii.

[@more@]

Que va taladrant  el teu cervell sents mareig ,sembla que tota la gent disfressada de feliç et mira  ,amb aquella mirada acusadora , amb aquella mirada de  es…….. ell/a  ell/a es

l’espècimen que viu fora del ramat  , el que no te idees  per fer regals ,el que no sap que comprar als sogres, als cunyats als pares ,germans ,amics , parents , companys de feina , aquests 600 amics invisibles  en els que tens de participar , que  al contrari del BLOCAIRE INVISIBLE ,

te’ls han imposat , i a sobre t’han dit que ha de ser quelcom picant , i que no pot passar d’una xifra concreta , sents una suor freda , ets  a punt de patir un parell de lipotímies.Llavors et ve al cap un nom SuperOnixX!! Ajuda’m I supersonicaionixiadament  superOnixX  apareix al teu ajut .

    Ides Practiques  per a regalar:

  Una caixa forta ,ideal per (feuCLIK per mes informació)

tothom  Per amics ,què veus que tenen tendencies estranyes    Per els sogres  /cunyats/ades  i com no""" lo ultim al Cànada   el retrat Zombi dels teus estimats  Continuara……….    

Tweet

Sebastià és un home casat des de fa 12 anys. Té dos fills, un nen de tres anys i una nena de vuit. Viu amb la seva dona una vida normal; amics, feina, algun hobbie per entretindre's… Però un bon dia coneix a un altre home a travès d'internet. Comencen a fer-se col·legues i xatejen cada nit. Comencen a sentir sensacions estranyes. S'enamoren. S'ho diuen. L'altre home també és casat i amb dos nens més o menys de la mateixa edat. Decideixen veure's de tant en tant i segueixen mantenint una relació virtual i real, quan la feina els ho permet. S'estimen. Un d'ells es planteja seguir endavant i quan passi un temps -esperaran a que els nens siguin una mica més grans- anar a viure junts. Però l'altre no n'està segur. A més, sap que perdrà la custòdia dels fills i no s'atreveix a donar aquest pas. El temps passa. Fa dos anys que estan embolicats. Però un d'ells té dubtes. Sebastià no dubta…Val la pena fer patir quatre nens per l'amor? Han de deixar de veure's immediatament? Han de deixar a les seves famílies tirades per poder viure amb plenitud la seva història? Estan lligats per les obligacions? 

®W.

[@more@]

Tweet

Ell s’havia quedat dormit , l’esgotament  de tot el dia l’havia vençut

Me’l vaig mirar allà  quiet , m’hi vaig  apropar , en tocar-lo vaig sentir la seva escalfor ,una escalfor de potencia ,em va neguitejar  sentir aquella escalfor ,Em va omplir de desig  , un desig que feia temps que no sentia ,Tremolosa  i molt  excitada  ,vaig pensar  en com el podia despertar….M’aproparia el giraria suaument ,vaig tancar les llums sols vaig deixar encesa la de la tauleta del costat ,volia veure be les meves mans descordant aquells botons metalics 

Que tant be guarden aquella potencia ,i aquella escalfor que ell  mantenia  allà desconnectat  del mon .

Tenia que ser molt destre , no volia  que tingues un mal despertar ,Vaig  pensar que una mica d’ajuda extra seria millor, que sols les meves mans tenia temps ,així què  …..vaig recordar que tenia un aparell d’aquells petitons què podria ser d’ajuda ..

 Seria molt mes satisfactori amb una ajuda extra , vaig mirar que no l’hi faltessin piles ,

tot era correcte , unes tovalloles  aromàtiques  i lubricants també m’ajudarien  volia fer una feina ben feta .

Feia temps que no li dedicava ,una atenció com deu mana  ,per molt que ell em deixes senyals  de la seva escalfor , porto una temporada molt cansada ,i l’he deixat de banda ,  els remordiments m’han començat a  torturar Així doncs  vaig decidir que no li fallaria Em vaig apropar als seus baixos , suaument però decidida  ,el cor em bategava mes fort , sentia l’excitació  en tocar-lo encara tant calent Vaig anar descordant  tots els botons , aquells botons guardians del meu tresor ,vaig treure el seu…. interior , el tenia allà a les meves mans , ell encara dormia , m’hi vaig apropar mes  per poder veure be aquell be de deu

Amb els llavis  oberts suaument ,vaig començar a bufar una mica  les seves parts  , per que notes la meva presencia .

[@more@]com per  apaivagar aquella escalfor Vaig agafar les tovalloles lubricants  , el vaig  començar acaronar , molt excitada i tremolosa.

 Siiiiiiiiiiiiiiiiii per fi he netejat  el meu  ordinador    ,creieu que no ho faria ,eh?

Tweet