Por

Tinc Por ,Pànic …. però jo soc una dona forta i de principis i ho tornaré  a intentar.

 Por de penjar un post ,ja fa dies què  penjar un post és  una feina complicada  ,deixar un comentari és un esport de risc ,fins i tot als mes amics , què ja saben què no els collones , però si no em coneixen, tinc por què pensin què m’he fotut una ampolla de Marie Brizart  acompanyada d’una llauna de musclos en escabetx .[@more@]Els comentaris  surten  per quintuplicat o més Van a parar  al post què no toca ,i et queda una sensació com de …… ara no ho se definir, i això què tinc un diccionari de sinònims i antònims , i rés què no trobo com definir quan un  fa el Préssec   , però,….. no per voluntat pròpia ,


L’altre dia vaig deixar un comentari sobre la violència de gènere ,a més …era un comentari sentit ,el relat em va frapar , doncs l’hi vaig deixar el comentari en un post de Cuina ,em va fer tanta vergonya què no vaig gosar  a dir rés més i vaig marxar de puntetes , no us diré on per si ha passat per alt , però encara vaig amb les galtes enrojolides com maduixots del Maresme(En aquest cas s’escauria mes  dir maduixots de Lepe, però …soc tant nostrada..)


Avui m’ha desaparegut un post , i tinc testimonis  què jo l’he publicat oi Pd40?  ,un post una mica “ achilipi”  com jo mateixa  , ja ho se….. però era el meu post ,me l’havia inspirat  en Laprí i per això l’hi tenia carinyet


Ara voltant crec què ja se on anat a parar,  és veu què és de farra  amb el de L’AnnaTarambana  , i amb un You Tube  de la jocdellums ,i amb un parell de la williams  què Blocat els ha convidat al Carib 


 
Si, a mi ja m’agrada …..què els meus post confraternitzin , i vegin mon , però què  avisin  coi!!!  Què jo soc patidora de mena .


La nova estructura de  Plantilla és un desastre, no se si totes son igual … però en la meva no és pot  triar ni la font,  ni la mida  de Font  ….he de posar aquestes barretes  perquè  no m’admet separacions  ni dobles espais , ho fa tot en bloc (potser és publicitat subliminal de blocat )


Ja no parlem de la musica ,què no és pot posar , al menys fàcilment , i ara tinc una temporada què ho trobo a faltar això d’acompanyar un post amb musica , en Barbollaire m’hi ha fet acostumar .Evidentment què no penso fer cap enllaç i menys retroenllaç Kurtz  i mira què en tinc ganes  .


Doncs a tot això  l’hi sumeu una mania  què te el meu Pc  darrerament , i és què s’escalfa i és penja xuff tot d’una és tanca ,o sigui què  a part de no poder comentar  al bloc .

Publicar encara crec què me’n sortiré …..


(Aquest afegit és del segon intent) , tampoc puc xerrar amb ningú  via msn perquè els désapareixo i els deixo amb la paraula als dits ,oi Mestre Yoda?


 S’ha de tenir voluntat  per xerrar amb mi mentre el meu Pc vagi tant calento , així què  els què no patiu les penúries blocat si us deixo 600 comentaris no m’ho tingueu en compte

(S’accepten tota mena de consells i solucions)Petó


recomanada música de Psicosis Psicosis.mid (prova)

23s comentaris

La LLei de L’Embut

Avui em venia de gust parlar de  Política  ,he agafat per banda el teclat i m’he quedat tant descansada ,que quan l’he tornat a llegir ,m'he egarrifat i ho confesso no tinc valor de penjar-ho, tot i que us puc prometre que sens cap dubte seria el post mes visitat  .No el penjaré encara que m’ha quedat tant be … que l’he guardat , la veritat es que jo  en calent guanyo molt ,i avui anava  calentona ,enfront de casa hi ha un “Locutorio”i desprès de dinar per la finestra  he presenciat una baralla amb navalles digna de “West side Story “ ara us posaria aquell tema de Maria Maria…..nanananaaaaa,  us la canto ja que Blocat no deixa posar musiquetes  (al menys fàcilment ) [@more@]

Es veu que eren unes “bandes” Latin ..nosequè  i s’han deixat la cara estampada a ganivetades   ,una sangadaaaa , be  ,jo que sempre he cregut  amb la llei i l’ordre , dic.. aquí fa falta un representant  d’aquest , i he trucat  crec que era la Guàrdia Urbana , la veritat  es que no tinc els nº memoritzats al cap que D’ença que faig anar (poc ) el mòbil la meva memòria ha fet una deballada abans  sabia tots els telèfons de memòria  perquè els tenia de marcar , be que ja divago ,(centra't Onix)


Truco per dir que portessin una mica d’esparadrap ,fil i agulla     en  unparell d’ambulàncies que amb una no farien ,i que vingués  algú a posar ordre ,Be..doncs jo que he vist moltes pel·lícules creia que  trucant  i dient l’adreça venien a mes he trucat des de la finestra i al ser un principal , el Sr. Guardia podia sentir els crits  i l’enrenou  doncs al menys eren uns  deu ,


 doncs m’ha començat a fer preguntes  que si les meves dades que  el domicili  que el nº de telèfon , no m’ha preguntat per la roba interior perquè ja m’ha notat molt Histèrica 


 tot això m’ho ha preguntat en castellà , tot i que jo he parlat en català en tot moment menys un joderrrr que se m’ha escapat per allò del mimetisme lingüístic  que tincAixí que  ja podeu pensar  que el Sr. Guardia  m’ha accelerat  de valent ,llavors  curiós mecanisme del cervell , tant se m’enfotia que es matessin aquells  (fort eh) M’ha donat per pensar en la filla d’una amiga que viu en els edificis de sobre el Locutorio  i que com el pis els dona a l’interior igual baixava la nena que te set anys  ,que ja ho sol fet doncs si l’hi donen diners el diumenge si hi ha dinar d’avis Baixa a la botiga d’uns Honorables Xinesos  que hi ha al costat de locutorio a fer provisió de  xuxes , sempre ha sigut un barri tranquil sense baixar de la vorera era  normal deixar una criatura  sola uns minuts  , i  jo vinga a trucar  i ells  es veu que han sentit la sorollada i eren dins la porteria mirant l’espectacle ,i jo ja podia trucar , així que mes calentoneta  , total que quan m’he posat  a escriure ,m’he desfogat ,amb aquesta llei de l’embut  que venim patint , m’he quedat tant ample que m’he acalentat  (crec que no es correcte  acalentat però m’agrada  ,) Molt mes   , així que un cop deixada anar , he pensat que tindria que batallar  amb tota classe de comentaris que dirien  tot allò  que  acaba amb "fob"i la veritat  no em ve de gust  ni justificar ni demanar un perdò què  nosento  , per quedar  políticament correcte i pogué seguir  amb el bloc , he pensat  mira  els expliques com fer un pastis i fas un apartat de cuina Però com ja ho he fet prou llarg  potser que ho deixi per un altre dia lo de la Pastisseria  (Tarda de Diumenge 26)

19s comentaris

Bon dia

[@more@]

BONA NIT !!!!!

 

 

He pensat que res millor per acabar el post del Bon Dia que desitjar-vos Bona Nit i així de pas demanar excuses  als que  els he deixat 5 comentaris repetits  com  a Iruna , dir a Tirai que Bon Dia Bona Nit doncs en tot el dia no he pogut comentar al seu blog

I a qui correspongui què a veure  si ho arreglen  d’una vegada!!! Cridaner

Que  es mes  difícil  deixar comentaris  des de Blocat ,que lligar amb els de la Guardia Suïssa del Vaticà

 :)**********************

19s comentaris

SoS

Res  es veritat ,  Res es mentida tot depèn de quin  explorador fas servir a la vida .Aquests dies encuriosida per els Mots Technorati , Favicon …..,farta de com funciona Blocat  i el nou format d’edició , l’impossibilitat de posar musica ,de no poder reduir els you tube o de no saber cosa que abans feia senzillament Les al·lusions al format i tamany de la lletra del meu blog , En Pde40 sempre em diu que cal revisar lo de la lletra , la My  em diu que la veu molt petita ,jo pensant mira que son torracollons ,Decepcionat jo tampoc veig molt be les vostres  però deu ser que no tenim el mateix format de pantalla , si filem tant prim a mitja edat no hi veurem CaluròsSi  jo la veig be , ordenadeta  ,  la Capçalera la veig be ,i per fi estava contenta  ,m’ha costat ,però dins les meves possibilitats  (que  on no n’hi ha no en pot rajar) m’ho he anat fent meu , però fa us dies us observo parlar de Firefox i be  ara  mentre prenia el cafè ,m’ha vingut al cap la rabosa de foc i me l’he baixat , quasi m’agafa un cobriment …o dos perquè  soc forta de mena , si no  a hores d’ara ja podria fer servir el meu epitafi , sort de la williams que m’hi va fer pensar que si no ni epitafi tindria. la capçalera queda tallada  tot desordenat  les lletres  son com llençols  els enllaços ni es veuen , vist amb el firefox  la lletra dels comentaris quasi no es veu , ara entenc l’afany en posar negreta   de MrBean, en Cornelius  es veu com mal alimentat   i ple de puces  .. res un desastre!!  Total que m’he quedat , com quan et venen visites sense avisar , no has fet el llit i tens els plats per rentar .Tothom fa servir Firefox?  Li veieu molts avantatges ?    [@more@]

20s comentaris

Una Villa a la Toscana

Quan fas una coneixença virtual , els mecanismes de l’imaginari es posen en funcionament ràpid  , es com fer un puzle  recollint petites peces que se’t van donant per entregues com les col·leccions de fascicles o com un àlbum de cromos Vas recollint detallets i un perfil  va prenent forma possiblement completament erroni,Però això tampoc te la mes mínima importància , de fet crees els personatges de la teva pròpia “novel·la “, el mes apassionat es l’interaccio amb els teus propis personatges què tenen vida pròpia  i et van deixant pistes  t’ajuden en la seva creació  capten si vas errat i subtilment t’ho deixen veure Cada cop el perfil es mes nítid  a la vegada que  mes irreal possiblement  ,  


[@more@]Vas entrar  així de cop com una alenada d’aire fresc en els darrers dies d’estiu , sense fer massa soroll , tímidament però imposant  sense voler una forta personalitat,

Aviat ho vas pintar de blau  amb tendresa , un blau  ple d’amor ,un blau on crear

i on  vas mostrar  la teva mes bonica creació  posant  uns petits suports , somni de futur

Cada vegada has anant  deixant  noves peces  nous matisos , aquest blau  mostra la cúpula inicial  però ara  son necessàries mes  tonalitats   , cal representar el caliu  assolit   

Quan un s’endinsa al teu espai   sent  un especial  caliu i  t’omples de matisos  uns matisos de tardor vermells ,taronja ocres   i daurats, hom se sent com en un  balcó d’una “Villa” a la Toscana , aquells balcons on et sents al mig de la natura ,sents el cruixir de les fulles,  l’aroma de la molsa i la melodia d’un rierol  , però a la vegada  protegit   per els  soldis murs de pedra  vermella una “Villa” on el seu propietari es  el magnífic amfitrió  què  mima a tots els seus convidats  per igual  on intenta crear un ambient  on els antagonismes  s’evaporen .

Veig  aquests colors i tinc aquesta sensació quan  obro  el teu Bloc Prop de 40 ,per si et pot servir el que m’inspires per la nova decoració , El veieu així  ? o en unes altres tonalitats

No sé si et podrà ser d’ajuda per la decoració però tampoc es  el mes important , es sols una forma de dir-te gràcies per ser-hi 

20s comentaris

Entonació

 

Fa molts anys quan encara no existia  internet ,un llibre em va apassionar durant un temps i el vaig rellegir i rellegir  com qui cerca unes claus perdudes per tota la casa , per assaborir mes el seu contingut 84, CHARING CROSS ROAD era ell llibre en qüestió, aquesta meravellosa relació epistolar, al endinsar-me a internet  el xat, me la va recordar.


[@more@]com soc conscient que tot ho faig molt de pressa llegeixo de pressa , escric de pressa sense mirar ,sempre tinc la sensació que aquest vici de  fer mil coses a l’hora , es com si em deixes quelcom oblidat ,i que un dia em farà falta , així doncs quan una cosa m’agrada molt  intento passar-hi mes temps del que prèviament l’hi assigno , no se si em serveix de molt , perquè  es tant el vici adquirit … molts cops tinc la sensació que el que he llegit o escrit  en el meu cap  s’ha processat de diferent  forma al seu missatge inicial.Això també em fa viure una mica mes reclosa en el meu mon , de fet  perquè encara  que no sigui políticament correcte aquest comportament , jo m’hi sento be , i perquè quan algú m’entén  es doblement emocionant  el vincle de complicitat , saps  que allò  va dirigit aquella persona que ho captarà ,i els altres no en seran participes , i els que ho capten  doncs entren en el cercle i cada cop et vas rodejant de  mes complicitats


Quan vaig començar a mourem per els móns del xat , en vaig ser plenament conscient d’aquest fenomen .

Primer vaig captar que amb certes persones la comunicació  era completament impossible , em va sobtar molt perquè mai he tingut  problemes de comunicació , vaig donar voltes  al tema i no en treia l’entrellat Jo seguia  dins el meu estil , he de dir que tampoc m’hi mato gaire  per fer-me entendre ,


Però un dia  , una noia amb la que vaig agafar  amistat , em va fer còmplice de les seves histories amoroses  dins el xat ,quan va requerir el meu ajut mes aviat eren de desamor ,  …..lo típic del xat una eina meravellosa que no sabem fer anar , com que la cosa  era llarga i feixuga i encara no existia el programa Skipe , l’hi vaig donar el  meu nº de telèfon , per si així la podia calmar una mica mes i perquè  la noia escrivia plorant  i jo no entenia res , així doncs em va trucar , quan poses una veu i l’expressió oral  es mes  fàcil  d’entendre  a l’altre persona ,total  que per veure si la podia ajudar , perquè no entenia el comportament del noi que l’acabava de  plantar em va passar els logs  però un cop al telèfon ella me’ls llegia , altre cop  estava obsessionada amb aquelles lletres , llavors  vaig veure la llum Mentre llegia  donava entonació , com qui llegeix un conte , vaig al·lucinar , jo mai entono llegeixo depresa  llegeixo  els afalacs  i les critiques  amb la mateixa cadència .Possiblement per això mai he tingut desenganys al menys amorosos Ella no parava de rellegir  els logs on ell dies abans de veures les cares ,en veure una foto seva  no havia parat d’escriure lo bonica que era , ho llegia  com quan jo tinc una criatura prop meu i l’hi explico  contes de fades i éssers màgics fent veus i sorollets , per captar l’atenció  de la criatura i  endinsar-la en la màgia que jo vaig creant  ,( es  fascinant veure  els ulls amb que  t’escolten ).Però clar això  es un fenomen que jo tinc reservat per a nens  fins als 7 anys  desprès ja els tracto una mica mes com adults .Amb el temps vaig veure que no era un fenomen aïllat  que la majoria ho fan homes i dones  mes les dones  tots entonen , he  de dir que ho he intentat però es massa cansat .S’ha d’entonar per una millor comunicació escrita?Entoneu ?  

27s comentaris

NIGHTHAWKS 2

 

Doncs be , ja tenim aquí  el bloc  de  RELATS CONJUNTS http://relatsconjunts.blogspot.com/  D’antuvi pot semblar un projecte   una mica confús  com aquesta imatge  de Nigthawks feta per moltes imatges , però quan se la veu  complerta  i en mida gran  pren la forma del quadre , i a la vegada deixa veure les imatges individuals  que la formen .Aquest es l’esperit  de Relats Conjunts 22/11/06


Primer de tot dir què encara no he reaccionat  de l’acollida que l’hi heu fet a la meva  anada d’olla fruit de l’insomni ,si sé què  té aquest ressò  , puc prometre què m’hi hagués mirat més .He rebut mails  de “llegidors “de bloc  ,

[@more@]

“llegidors “de bloc  en dic  perquè, no fan esment què en tinguin, felicitant  la moguda , donant consells per com ho podem fer  i

 lo que tenim de fer  amb els relats  fins i tot un m’aconsella que triem els millors i enviar.los  no sé on , no és que no l’hi hagi fet cas si no que  això de fer una tria  és molt difícil perquè crec què  la gràcia principal esta en la diversitat . i per mi tots tenen el seu encant


Un fet cuiros també es que  aquest cop tot i què era molt fàcil  fer-ho, no ens hem retroalimentat  ,cosa que fem tot sovint ,  hem trencat la monotonia  per deixar volar l’imaginació .

 No sé, si us passa  , però m’atreviria a dir que sí … què un no queda satisfet amb el què ha  escrit ,però que ha deixat un regust agradable aquesta   experiència , què un cop fet venen  mes  histories al cap que  pensem que potser serien millors, però tot i  així ha sigut divertit i satisfactori   potser si que  seria cuiros  fer alguna cosa  semblant i recollir-ho en un bloc  comunitari . com molt be  ha suggerit l’avi .


Un altre lector anònim  bé….. anònim no , que te nom i cognom però no te bloc , o no me l’ha dit  ,faig un copy del mail

la cosa és que la teva història em va recordar inevitablement un llibre de Philippe Besson, Final del verano, que novel·la, casualment, la vida dels quatre personatges que apareixen a Nighthawks. podríeu recollir els millors relats i publicar-los com a resposta a la novel·la del francès.

a més a més, fa relativament poc va aparèixer Decepcionatun poemari d'Ernest Farrés amb poemes a partir dels diferents quadre del pintor, onegut i encantador  aquest  es Blocaire  m’ha dit això , que ve  a ser el mateix que deia l’anterior    Tu no em coneixes de res, jo et llegeixo sovint, tot i que crec que no he comentat mai. En fi, que vull dir que et conec d'això, dels blocs (és que jo també en tinc un).
Bueno, anem-hi. Que he estat seguint aquesta genial idea que t'has empescat amb el quadre del Hopper, molt molt genial, de debò. I que de seguida em va venir al cap que hi ha un poeta català que no fa gaire ha tret un llibre que diria que es limita a agafar 50 quadres del Hopper i fer-ne 50 poesies. El vaig estar fullejant a la biblio, però no recordo res, ni títol, ni autor, ni res. He pensat que potser et faria gràcia. Seguríssim que hi havia poema dedicat a aquest quadre. Vaig pensar de seguida que potser t'interessaria. No sé. Quan torni a la biblio, l'escriuré i te'l passaré, vale?

D'altra banda em sona que el Tom Waits va fer el seu disc (Looking for) The heart of saturday night inspirant-se en aquest quadre. No n'estic segur del tot, però hi lliga molt bé. 

I be en tinc uns quants mes que  diuen el mateix mes o menys   aprofito per  donar –vos les gràcies per prendre la molestia de fer el e-mail 


 i ja per acabar la magnifica critica literària de la williams que ens ha passat a tots per el sedàs , ,jo sempre he dit que la seva  secció de dos pams de llengua es  estupenda i avui m’ho ha corroborat amb escreix un cop mes us dono les Gràcies a tots , i a veure  que fem amb tot això , com avui tampoc he dormit gens i jo es quan no dormo que hi veig clar  se m’ha acudit que  si decidim fer un bloc comunitari , potser  seria molt divertit fer un relat  a moltes mans  seguint un guio previi unes pautes a seguir , qui les  fa?  Be ara ja hem destapat la caixa dels trons  hem exercitat l’imaginació  que falta ens fa . que la propera  que ens caurà  la del Blocaire Invisible  caldrà mòlta imaginació i l’ajut dels deus

49s comentaris

Nighthawks

  

Experiència  col·lectiva :*Alepsi *williamsMestreYoda *Kurtz*

*efe*Pd40*Barbollaire*Laprí*Iruna*Tirai*

*AnnaTarambana*L'avi*jocdellums*Gemminola*

*Vullunfestuc*Rock'n'roll*Uardo*Erakkia*Elur*

  NIGHTHAWKS 1942 Edward Hopper

Els seus cabells d’aram  ja no resten ben pentinats  com quan va eixir aquell capvespre de començaments de tardor ,enfundada en el seu vestit vermell ple de reflexes dels molts cops què l’havia planxat, les sabates negres de talo i la bossa  a conjunt ,amb pas ferm i decidit  ,un pas què conservava  dels dies passats

Dies on ella en va ser la reina d’aquell veïnatge  d’arrabal ,  el centre de mirades plenes d’enveja ,de les quí com ella ,feien d’aquell racó amagat de la ciutat , el  paradís, de menestrals ,el paradís d’homes  cabdals  i de les altes esferes clericals

[@more@]Te una cita , amb un vell record del què no en sabia res des de fa molts anys Tants com els  què te la Maria ,la seva estimada Maria  què viu lluny aliena als seus orígens , La què viu feliç en aquell país  de glaç preparant el seu casament il·lusionada  perquè  la mare l’hi ha promès què el seu pare la conduirà a l’altar . Per fi  els tindrà amb ella


S’acosta al cafè on han quedat, ja en pot veure els reflexes de les parets  de vidre ,al fons del carrer

  el cor li batega  cada cop mes de pressa , ja pot veure l’interior del cafè reconeix Malgrat els anys passats la seva silueta  ningú  porta el barret com ell , aquella elegància  aquells ulls negres com l’atzabeja  què van fer d’ella  aquesta dona  lluitadora i avergonyida  . Què es ara


S’arregla  el vestit com si el volgués tornar a planxar , abans de fer el pas què la conduirà   a l’interior d’aquell local què recorda una peixera ,Una peixera  ,què ara  ,per ella és com si fos plena de taurons , no sap com l’hi ho  demanarà , però esta disposada  a treure .ho tot a la llum ,fins ara ha callat , ha callat per amor ,no l’hi ha importat la penúria viscuda La solitud  de tots aquests anys ,viure  senyalada  per els dits què un dia foren mans amigues , però ara un amor mes gran què aquell si cal, l’hi farà obrir la boca , la farà cridar cridar  fins que la seva veu es senti en aquella part alta  de la ciutat ,per on un dia ell l’hi va xiuxiuejar paraules  d’amor


Es troben parlen amb fredor , el pes d’aquelles  paraules els fa sortir del cafè ,de  la mena de peixera on sembla què fins i tot la respiració rebota  en les seves parets de vidre,

Es negre nit  , sent un calfred ,al girar una cantonada  ,sent la ma d’ell en el seu colze  l’hi venen al cap  els dies passats  quan sols en sentir el seu alè    perdia el mon de vista  S’endinsen mes en la foscor dels estrets i solitaris carrers  ,


Els seus cabells d’aram  ja no resten pentinats  com quan va sortir aquell capvespre de tardor  els seus cabells d’aram prenen la flacidesa de l’humitat què els dona el bany de  la seva pròpia sang ,estirada  a terra immòbil esperant a ser amb  el primer raig de sol un  breu apunt  a la llista de successos.

 

Eggs & Sausage (In a Cadillac With Susan Michelson)
(Tom Waits) Triada per Barbollaire

A mi aquest quadre m’ha portat a pensar en aquesta historia  Anada d'olla monumental sense filtres i molta vergonya Indecís

Us atreviu a fer la vostra ?  potser seria molt curiós i divertit veure les diferents  versions que l’hi podem donar a un quadre 

 

 

112s comentaris

Miss. ÔnixMarple

Quan tocava  llegir Enyd Blyton , tot allò de les torres de Mallory  i els cinc Encisada  per les il·lustracions de les portades  de les novel·les d’Àgata Christie . no me’n vaig poder estar i en vaig comprar un parell Les vaig començar a llegir , recordo que la primera va ser “Díez Negritos "Em va al·lucinar ,em vaig enamorar de la Christie  directament ,em va sobtar el repte en que m’havia posat durant tota la lectura , jo vaig entrar a fer conjectures sobre qui era l’assassí ,i em va portar a l’hort , això em va crear una addicció , que sols demanava diners  per comprar mes i mes llibres.

 

[@more@]

Eren edicions de butxaca i no valien massa , a mi no em van donar mai paga , setmanal , com feien amb les meves amigues ,a casa  tenien la teoria què  els nens no han de portar diners,

 Sempre me’n van donar ,els  suficients per comprar porqueries altrament dites” xuxes”  , però llavors eren  porqueries directament

(Kikos  extret  (pega-dolça o regalèssia per als no empordanesos). I sidrals per sucar els extrets .) i treure molta escuma per la boca

 però vaig començar a llegir amb tal voracitat  , qué la font econòmica es va tancar ,simplement em van mig insinuar  que sí feia la compra a plaça i em quedaven diners  em podria comprar  els llibres ,

Així vaig aprendre a  cisar . desprès en diran  literatura de segona classe ….. a la novel·la negre  si ensenya matemàtiques i tot…..

 I suposo que d’aquella etapa m’ha quedat , la mania d’observar emulant  Miss Marple  i  posant  a prova les seves teories , sobre els comportaments  humans , mes o menys si mal no recordo  acostumava a  comparar  a la gent que coneixia de nou ,amb la gent del seu poble i coneguts  .

 Els que tenien uns trets físics semblants normalment es venien a comportar de la mateixa forma ,Així fent la comparativa l’hi era molt mes fàcil trobar el culpable

Com jo d’assassinats no en trobo masses , he portat la practica  , a la vida virtual ,durant l’època  que m’he mogut per els móns del xat ,Vaig portar aquesta teoria a terme  amb  els nicks   , i la veritat quan se l’hi pilla el “Tranquillo “ els resultats son espectaculars , cosa que en el mon dels Blogs es difícil  encara  que no impossible de portar a terme , (ja m’hi posaré )

ara a blocat  han fet  l’apartat de categories , i en teoria tindríem de decidir a quina categoria  van els nostres Blogs  , he buscat ,comparat  observat  , i si no son Blogs polítics  directament es molt difícil de classificar la categoria . al final he mig decidit la meva perquè no n’he trobat cap  de semblant però,,,,“bodrio patatero “  no l’han  instituït encara deu ser perquè es un "castellanisme"   penseu classificar  els vostres ?  on foto el meu? Al tanto que  es seriós  eh 😉   

17s comentaris

Blocaire Invisible ’06

                                Blocaire Invisible '06 Alepsi & Adagio  ens fan la magnifica proposta 

Blocaires del món: proposta per Nadal

Qui no ha jugat a l'amic invisible per aquestes dates?? Doncs la versió blocaire és molt semblant. Teniu fins el dilluns dia 11 de desembre a les 24:00 per enviar un e-mail a blocaireinvisible@gmail.com i afegir-vos en la llista que trobareu aquí a baix. A partir d'aquest dia es farà un sorteig que aparellarà els diferents blocaires. I abans de dissabte dia 14 de desembre haureu rebut un mail que us informarà de la persona que rebrà el vostre regal. A partir d'aquest dia (14 de desembre) ja podreu començar a deixar regalets, o pistes per a que la persona obsequiada se n'enteri, o no, de qui sou… El gran dia serà el 22 de desembre, dia en el que haureu de dedicar tot un post a la persona que us ha tocat. No cal que sigui escrit, pot ser un vídeo, un enllaç… poseu-li imaginació! [Recordeu que ha de ser un post-regal no un post-putada… eh??? x

Feu còrrer la veu, tothom hi està convidat!!!!

 

[@more@]

15s comentaris