la cambra fosca

O, ha fet  4 anys , sembla que ja va entenent com s’ha de comportar , amb els seus coetanis ,durant l’estiu  ha tingut a be de parlar amb els de la seva edat i sembla que ha fet amics ,[@more@]Davant  l’estupor  de tots  O comparteix de motu propi , les seves joguines amb una nena què viu en front de casa seva , això fa respirar a la seva mare

 i veu el cel obert per matricular a la nena  al col·legi , del poble ,

l’hi explica a O que podrà anar amb la seva nova amigueta , què tindrà un pati molt gran amb columpis i tobogans  , cosa a la què  O s’ha tornat addicta .

 Tot això a O li fa bona espina i accedeix de bon grat , el que no se l’hi va dir es què aquell  col·legi era ple de monges 

O odia  les monges  i capellans ,primer de tot creu què fan pudor , i les seves indumentàries son  llardoses .

Però el fet de dur un uniforme l’hi fa molta il·lusió ,( a l’escola de Bcn  no duien ni bata ), L’hi compren la bata a ratlles  blanques i Verdes , i el pichi de pota de gall  gris  amb camisa blanca , un abric blau marí amb botones de “velluto”” (o te un vocabulari castellà molt minso) això ja  l’hi agrada amb les sabates ja te mes conflictes ,i decideix que vol unes botes , la seva mare s’inventa què la nena necessita plantilles , i així pot anar amb les botes de la marca kickers , què regalen les millors pilotes  , O, les col·lecciona,

 Arriba el Gran dia  Betty  la seva amiga la passa a recollir i la mare d’O  les porta totes dues , O en veure aquella entrada tant gran i fosca ja hages fet cua enrera , però Betty l’ha va estirar  i l’hi va presentar  les altres nenes ,

A na O no l’hi va fer gens de gràcia aquella colla de nenes repentinades ,   va anar  al wc i es va mullar els cabells , cosa que una monja que parlava castellà l’hi va recriminar  ,

 O va pensar que no eren modals per una monja internament l’hi va declarar la guerra ,

Na Betty era un diamant en brut , però se la tenia de polir ,O ja va veure que si se li donaven unes instruccions entenedores faria carrera d’ella , això va ser el principi d’una gran amistat .

O va entrar a  classe ,i l’hi van donar un quadern què duia escrit "Mis Inicios ", on hi havia una sèrie de lletres  per aprendre a fer lletres , O el va omplir tot en un moment i l’hi va dir a la Monja 

 salgo al patio que ya estoy lesta cuando todas estàs terminen la libreta  avuelvo  ,

La monja estupefacta  de què  hages omplert la llibreta i no un sol full  què era la tasca per tota la tarda , la va deixar sortir ,i la va posar com a exemple a les altres nenes ,

L’hi va donar una estampa …. aquesta gràcia de bon fer pedagògic de la monja  va tenir els efectes esperats , les nenes quan van sortir es van fotre qual marabunta sobre la pobre O què era en un  tobogan La van fer caure i O va arribar com un sant crist a casa ,i l’estampa de  santa Teresita  va quedar reduïda a confetti .

O encara te una senyal a la cama de la seva primera batalla  contra el monstre verd   

 (en kurtz es la meva debilitat si vol estampeta  ipso facto )

Tweet

Parlant de cinema en el Blog del Pde40 , L’hi vaig dir que  reciclaria un post (post de rebost de quan no tenia blog)de cinema perquè veies que lo que jo faig  amb els “”flims “” queda molt lluny de ser una bona critica be.. queda molt lluny  fins i tot de  ser alguna cosa ,Però qui fa el que pot…. així doncs ell recomanarà a  l’Alepsi  el bon cinema i jo el  què no ha de veure .. o si   m’estrenaré  amb Bridget Jones 2[@more@]

Quan  la Bridget Jones  , no havia passat a  la gran pantalla ,i era sols una tira còmica  jo ja n’era fan  , desprès  va sortir el llibre ,

E

l diari de la Bridget Jones  i per  casualitat va  fer cap a les meves mans  abans de ser famós , a mi  sempre m’ha fet gràcia això de fer o llegir diaris

el llibre  em va  agradar força , així doncs quan va passar a la gran pantalla , vaig decidir que seria interessant  veure que  n’havien fet  d’un llibre divertit , i la veritat…. no ho van fer malament del tot 

 de fet a mi que hi surti en Colin Firth  ja es garantia suficient per veure una  pel.licùla  ,

Com m’agrada aquest home!!!

 Com el film en qüestió em va quedar com curt…. ara han fet la segona part , i ja no m’ho he pensat dues vegades directe al cinema ,que serà la continuació de la primera i ho deixaran llest ,

Si  , si,  llesta m’han deixat a mi ..

us en faré cinc cèntims perquè en el fons tinc bon cor ,

 no digueu que no he avisat .

En aquesta segona part

ja sigui , maquillant-se, nedant, agafant un taxi, esquiant … . Una mena de Franc spencer  (n’hi ha que neixen estrellats) amb calces de cotó d’aquelles de la marca Avet  però a la que agafaries i la posaries a compartir cel·la amb en  Lecter. Que tregui el ventre de penes pobret  meu  “B. Jones 2” és l’avorriment més gran que he vist mai en cinema , la sensació de vergonya aliena que una sent mirant aquesta pel·lícula no pot fer bé a la nostra salut mental i és equiparable el patiment que pots sofrir mirant una sessió continua de “la Teresa Campos+ salsa rosa ”.  De qui és la culpa ? No tinc cap mena de problema en admetre que guardo un bon record de la primera part, una pel·lícula que em va fer riure en molts moments i somriure en gran part (amb algun moment mític com ara el de la mare de la Bridget provant un pela ous). Els personatges són els mateixos, què ha fallat ? Doncs que les simpàtiques ocurrències de la primera part aquí no fan acte de presència, els actors secundaris estan totalment desaprofitat en vistes de fer aparèixer en pantalla el màxim temps possible a la protagonista i que la sensació que un té és que s’ha volgut allargar una història que ja no donava més de sí per tal d’intentar repetir els beneficis obtinguts amb la primera part. Confesso que de mitja pel·lícula en endavant no recordar res de res de la pel·lícula. Espera, sí, recordo que surt en Hugh  Grant .  Segons vaig llegir en un més que respectable diari (o potser era libertad digital ) l’espectador al qual la pel·lícula va dirigida són les dones majors de 30 anys. Manda…… 

Tweet

Uauuuuuu  com m’agrada tenir la casa plena quan no hi soc , al entrar dona una sensació de caloreta ,sento Mozart  de fons !! charmant!!!!!  Gràcies Però esteu un  pelin  acalorats eh   ara us volia contestar individualment , però això ja es una tertúlia   mmmmmmmmm m’encanta !!Així que  ara mes o menys  intentaré contestar-vos dient la meva  com per ordre   😉  als comentaris  no  hi cap  així que  post resposta  i tertúlia  ,nova moda .

[@more@]

 De fet  , primer de tot vaig tenir la sensació que això del vídeo blog /comunicació serà  el futur , aquella mena de visions que tinc i que quasi no  em fallen mai ,

Suposo que  com encara esta a la beceroles , la cosa de comentaris  , aquestes tertúlies   apassionants que fem nosaltres què ja no son comentaris ehhh

 encara no les han començat  a fer . i potser no en saben , i no en sabran mai   això es el que m’ha fet mes pena ,

si perdem la comunicació per escrit tenim el perill  de tornar  a la caverna  i no a la de Plató precisament  m’he imaginat l’escena  de lo que seria  el blog amb comentaris  inc. 

 L’Alepsi  en pijama parlant amb el seu cervell , acabada de llevar o tornant  de farra  a mig despullar perquè si revisem els horaris…. que fotem..   jo entro la veig , segur que m’agradaria igualment el que  diria  , foto la cam  em gravo ,

 jo amb la meva samarreta tacada de lleixiu  la samarreta dels Lakers que porto des de l’any 95( neta eh)  el cabell recollit amb un llapis unes ulleres  fins  al melic un peu sobre la taula  o sigui que a sobre veuríeu un peu meu  no massa net d’anar descalça i dient Alepsi!!!!!!!!! tiaaaaaaaaaa com m’agrada el que dius  ets  la polla  si nena siiii Hòstia tu que guais ,que cabrona la filla de  puta  de la profa  , fotali canya  que Collons que s’ha cregut la tia merdosa   !!!  perquè  us  heu fixat  com  parlem? (Crec que la majoria eh) qui estigui lliure que tiri el primer comentari

  Els cops que  tinc de parlar en public , en llocs seriosos on he de mostrar la meva  vàlua i deixar clar que  si em paguen tant  bé  és per  alguna cosa, les he passat  canutes   sort  de tenir un rebost ple de sinònims  i així   treure’m els Collons de la boca  , perquè   jo pertanyo a una generació on  parlar tant malament va ser sinònim de  cultura i modernitat , i es un vici que costa de marxar .

Precisament  , això  també em va impulsar a fer el blog , si us fixeu  intento ser correcte  tot i que m’expresso  com parlo  trec  les incorreccions dic que vaig a beure aigua  perquè anar a pixar es odiós  , així  intento recuperar   paraules  que les tinc molt amagades perquè en el fons soc una romàntica ,

  enyoro els temps on  la gent   es manava a prendre pel sac  subtilment  com si fos un afalac crec que aconseguir això es  quasi orgasmic , tot i que si no es posa en practica   es difícil  d’assolir  A mi m’ha vingut  pànic   perquè he vist clar  la futura comunicació  virtual .

Jo crec que ens esgarrifa , parlo en plural perquè ja ha quedat  ben clar què SI

 ja no crec que sigui autoestima   baixa  ,  mes aviat crec que es quelcom cultural del  que no ens  en podem desempallegar , potser  aquesta educació  rebuda , i comparativa  ,

també  es la causant de moltes  autoestimes  a nivell nº 1

de fet  us he imaginat a tots i no de la millor manera  i tampoc  com us visualitzava  fins ara  si no  just una pantalla i una cara  amb decorat darrera .

Desprès  tampoc oblidem que  venim d’una cultura on la tafaneria i l’enveja  son un dels seus principals ingredients  , ja no llegiríem  i reflexionaríem  en que ha volgut dir  aquella persona ,

no ens inspiraria  a la recerca de nous coneixements  instigats per les reflexions i /o exposicions dels altres 

 no barrejaríem  coneixements   , miraríem  com esta la cuina del fons  o els quadres del darrera , compararíem si fulaneta  es mes  guapa o si menganet  s’ha engreixat o aprimat  , o mira quins ullets de felicitat aquest/a ha sucat avui , o que fet merda esta menganet .

  mirant a la canadenca  , vaig deixar d’escoltar el que deia  perquè  aiiilas!!! Al Canadà no pelen les patates la tia les va fotre amb pell  al forn  !!! Auguro un  futur  trist  PropDe40  no vas errat  el tàndem Alepsi Onix  pot ser una bomba  com tens el cor i el sentit de ridícul ? 

Tweet

[@more@]

Abans  de  penjar el post he fet una ullada als del meu zoom es un ritual que faig  cada nit ,

com per desitjar bona nit , no ..se… son aquelles coses que  tens com una necessitat de fer , encara que molts cops , no deixo petjada,

doncs la veritat és què vaig molt cansada , i en estats d’esgotament soc perillosa , anava a fer una declaració  al Pde40 , que m’ha deixat dit què quan vulgui sopara  amb mi , i jo..   m'he dit.. Onix para quieta!!!

què encara tindrem un parell de problemes o tres ,

                              la nova plantilla…. clik a sobre

Tweet

Avui toca confessió , fa uns  dies que vinc fent de Cirano De Bergerac , clar ara penseu tots amb aquest nas que tens no hi ha per menys ,Doncs no!! No ,és  per el nas  és per la meva gràcia i salero  colla de descreguts!!![@more@]M’explicaré  amb  mi treballa una noia  sud-americana , s’encarrega del Departament  d’extermini  d’elements  bacterians ,

Deu fer uns 5 anys que  corre por la "madre patria , a la recerca del sant Greal , el dorado , o la pedra roseta  què és tot lo que els venen  allà que trobaran per les  Europas

 És veu què ells també han entrat én el putu  bucle , o sigui què  els primers que venen les passen canutes …. però  quan  van al seu país , es guarneixen com arbres de Nadal i expliquen  la llargària de les llonganisses amb les que  aquí  lliguem els gossos , així què cada visita incrementa les ganes de venir a la terra promesa , i això  és el què l'hi va passar a ella La noia en qüestió què l’hi direm Nivea , (què es com el meu pare l’anomena  doncs no li recorda mai el nom) ,

 s’ha de dir que  per posar noms tenen la ma trencada els sud-americans , què lo dels culebrots es  ben cert .jo creia que  era invent dels guionistes  i no , no  Per allà aixeques una pedra i  apareixen  cinquanta  Epifanio del cristo Martínez L a Nivea te  21 anys  , i un nen de 7 , si no m’he confós no no cal que ho recompteu amb els dits  , que us veig.Un tal Wildifredo  la va prenyar  als 14 , i no va voler  saber res  , ni tan sols veure la criatura , el tal WIL  (l’hi direm WIL  que si no  em costa massa d’escriure)

Es "estudiado" y muy leido aixó ja  l’eximeix de tot deure i culpa de prenyar una menor campesina ,

ell ara te uns  33 anys .

 La Nivea  m’ha agafat confiança , i m’ha convertit en una mena d’Heroïna  d’Arepa sucada amb oli ,  és veu què les meves excentricitats tot i que no les entén , li fan molta gràcia , i em demana sempre consell , Ella  te parella Orlando, fa uns 5 anys que viuen junts D’ença que son  a Catalunya  , segons ella viuen en agrupamiento familiar , (que deu ser com estar  amistançats als anys  50 a les Espanyes),

Però ja fa un temps , què  em va confessar què seguia enamorada del pare de la criatura , el recorda i entra en èxtasis , tatareja sempre una cumbia  ,  sempre la mateixa , i l’hi cauen les llàgrimes .

 Primer jo creia que s’enyorava dels pares o del país , però no……. La cumbia va dedicada al WIL , tot i que els numeros no em quadraven massa , vaig pensar que la historia WILdifredo havia sigut  , llarga , però es veu que va ser de  6 mesos

Ella va anar a casa d’ell de  minyona  i ell es veu que  feia de Sr.  Ramon ,

Ella enllepolida ,per els culebrots   , en  els que el  señorito  al final sempre es queda amb la minyona  tot i que els passen 2000 capítols de desgracies ,

 La Nivea em va proposar i demanar  si l’ajudaria a   la recerca i  captura del WIL  per internet , i clar…. imagineu   jo de prota   al culebrot , no m’hi vaig pensar un moment , tiro de googel,  infobel , who i whu  , be  tot lo que pugueu pensar i mes  , totes les pagines blanques grogues i verdes  d’aquell país  , em va costar Deu i ajuda …… doncs per no saber d’ell no sabia ni el cognom  o sigui que la recerca ha sigut laboriosa i complicada ,El primer pas va  ser quan em vaig fer amb el telèfon  dels pares d’ell , llavors vàrem trucar  i… la feina va ser meva per fer cantar la mare  …..Però clar  vosaltres perquè no m’heu sentit mai  xerrar , si no  ja entendríeu com va quedar de marejada la  Doñita  WILma  com la dels picapiedra si ,  que no m’ho he inventat ,(la historia que li vaig  explicar   , per dignitat  pròpia  i per abreviar  no l’explicaré ),

Total que  vàrem donar amb la pista del  WIL que segueix estudiant i viu a la  Capital , com que la Doñita això dels internets  li venia  ample , em va passar amb un altre llumenera que te el benjamin de los hermanos , una mena de  Pitagorin   d’uns 15 anys Wilford, que va ser presa fàcil m’el vaig jalar en 10 minuts  i ja tinc el  mail del  WIL  i  el Messenger ,

Com que a  la Nivea també li ve molt  ample ,això d’escriure , però ha sentit que la gent s’enamora a cop de Msn i xat , m’ha demanat que l’hi enamori  i tinc menys d’un mes  per  encisar  al "licenciado  en cuentas" .

Faig de Cyrano ??????malgrat els subratllats  es , tot veridic  si la Williams vol Tallat    doncs………….  tallat , cafè  PER TOTS!!!!!!    el te el farè mes tard   Te  aromatic i fumejant  per L'Athaelion  ummmm bonnnísimm  I Per quí en vulgui  ehh que n'hi ha per tots!!! Segur que si ve efe s'hi apunta   i clar…. en especial per L'avi !!!! què per aixó soc la seva Musa Virtual Redeu!!!

Tweet

Aquests dies en que la inspiració sembla que m’ha deixat de cantó , em sento engolida dins el meu propi atzucac , o sigui el meu word ,

El meu word es com un rebost , tinc personatges en conserva , Histories reals , altres inventades , en maceració , tot a punt per fer un plat elaborat

Cuinat amb el secret de les avies , que és fer-ho amb temps i amor , tot fent un suau xup,xup. (sentiu l’aroma?)

Però sempre faig cap al congelador i agafo un pre-cuinat .

No es per mandra ni falta de temps ni d’amor , potser es la por a no saber acabar la recepta , a posar massa sucre o poca sal .

El pre-cuinat te els seus riscos , però si no el cremes sempre pots donar la culpa algú altre

Però el meu congelador també es buit .

I que és fa en aquests casos? doncs pa amb tomata .

Seductor oi? Com m’ agrada aquesta paraula

Seducció

[@more@]

També m’agradaria saber seduir ,

Jo tinc la teoria què el seductor neix ,

Però voltant per aquests mars virtuals , he vist que hi ha tota una sèrie de webs que t’ensenyen a seduir i clar….. he pensat

què podria ser una font d’inspiració a mena de pre-cuinat i perquè no…. també per el meu us personal i ser seductora d’un cop

però…..

Per el meu infortuni totes son de pagament , i això si que ho tinc a la que veig el dibuixet de la visa o la M

aster card el meu ratolí va directe a tancar la pagina

es un acte reflex.

Així doncs les teories sobre la seducció tindran de ser de la meva pròpia collita .

I no se si me’n sortiré ,per ser una bona seductora , però ja es hora de posar-me les piles i aprendre a seduir .

La seducció és un art, un art que depèn del que un fa i no del que un és o del que un té.

És un art tot psicològic i conductual,

és fer-li creure a l’altra persona que un és l’objecte dels seus desigs, encara que no sigui cert.

Aconseguir-ho és la tasca fonamental del seductor, és l’essència mateixa de la seducció.

La seducció és també saber tractar als altres, saber-se comportar amb ells, conèixer la seva psicologia i el que busquen realment, és igualment saber què dir, què fer i quan fer-ho.

Ser físicament o materialment avantatjat pot certament facilitar una seducció ràpida i eficaç.

Fins i tot les qualitats sexuals i de la intel·ligència poden donar una ajuda, però esta clar, tot això no fa d’un un seductor; la seducció no és res més que una habilitat personal, un talent en si que no té res que veure amb tots els eventuals avantatges inicials.

Creieu que es això ? quin ingredient falta per ser un bon seductor/a ? 😉

Tweet

[@more@]

Make an online slide show at onetruemedia.com

Tweet

sense paraules[@more@]

Tweet

En kurtz va fer un post sobre un tema què li va cridar molt l’atenció , i clar jo amb uns ulls com taronges i apuntada al bombardeig , la cosa es… què per entrar a Cambridge una de les preguntes es ,comparar una patata amb una ceba , jo no es que tingui cap interès per anar a Cambridge , però la vida dona moltes voltes i mai se sap.. així que porto un bon ratet amb una patata i una ceba a la ma , tot i qué si jo dic que els trobo semblança.. com hi ha mon que s’assemblaran !!!

[@more@]

He de dir

que jo no m’hen surto de trobar semblances , hi ha gent que troba semblança a tot i tothom ,per exemple el meu pare …. (i aquí amb la ceba i la patata a la ma m’ha vingut aquesta anècdota al cap )

Ell ha passat part de la seva infantesa en un Poblet molt petit del Priorat ,

Els records de menut sempre ens acompanyen , i de tant en tant ens cal recuperar-los .

Així què ell tot sovint ha d’anar a carregar piles d’aires del Montsant i D’ aromes de Terralta

Ell es una persona extravertida i fora de casa molt simpàtic , així que quan apareix al poble es produeix el fenomen de Bienvenido Mr Marshall Ara molts coetanis seus han desaparegut i la cosa no es com fa vint anys enrera

Però llavors tothom sortia al carrer , quedaven per fer visita amb la majoria ,cada dia a una casa diferent .

Així que desprès de sopar ens vàrem dirigir a casa d’un amic que feia molts anys que no veia .

L’amic l’hi va presentar la família ,La dona i el fill

La dona era del poble el meu pare ja la coneixia i va començar a parlar-l’hi dels pares d’ella dels oncles etc…

el nen que tenien era molt simpatiquet i es va apropar al meu pare ..

he de dir qué, ell no suporta les criatures potser per el trauma que representa tenir una filla com jo ,

Però va fer el paper.. va agafar al nen i el va seure a la seva falda , amb aquella traça maldestre de qui agafa un infectat , que es com ell toca ses criatures.

Però ,el nen era un encant , i l’hi feia tota classe de moneries

Ell s’hen volia desempallegar i el va passar a sa mare , tot fent elogis de la criatura

Ben be es de "cal xx " referintse al malnom de la casa d’ella

Te els ulls de ta mare igualets , igualets ,

es Roset com ta germana de petita ,

el pare de la criatura feia una cara atònita , ell ho va captar ràpid , i tot seguit amb aire de complicitat , l’hi diu …..

però es llest com tots els de "cal yy"

fent referència al malnom de la casa del pare de la criatura

te el nas de tots els de "cal yy" es clavadet al teu oncle aquell que va marxar a les ameriques , aquest nano serà tant llest com ell ,

en fi… que no va parar de fer símils familiars ,

Els pares de la criatura intentaven fer un somrís sense dir paraula .

com ell creia que no havia encertat en els símils en va començar a treure mes fins que va sortir tota la família dels dos .

Atònits debant la verborrea imparable del meu pare ,

la meva mare qué ja va captar que la cosa no anava be intentava pessigar-l’ho a la cama perquè calles

doncs la situació cada cop era mes tensa , però ell seguia …. i seguia…i fins i tot li va dir a ma mare

"Que Collons pessigues ara tu "

Quan va callar el seu amic va dir …

el xiquet es adoptat .

Vaig a seguir amb la Patata i la ceba algú més s’hi apunta? 😉

Tweet

Hi ha detalls de la nostra vida i sobre tot de l’etapa de l’infantesa que queden guardats , com esborrats de la memòria , no se quina mena de mecanisme els arxiva , i llavors de sobte , una frase, un aroma un petit objecte t’els fa despertar , ara llegint el diari de cop m’han vingut al cap una sèrie de vivències , que tenia aparcades era una enquesta d’aquestes que no sè si és per omplir pagina , si per veure la quantitat de gent que fa enquestes tontes , per guanyar visites , si algú sap quina finalitat tenen , agrairé que m’ho digui aquesta->es…

[@more@]

Enquesta: PREGUNTA…

¿Està d’acord que les parelles gais adoptin nens?

Sí No [veure’n més]

Vota i guanya un BMW

Mentre això sigui motiu d’enquesta no serem una societat com cal .

s’intenta normalitzar i queda molt modern dir tinc un amic gai . que guais que soc ,però desprès son els primers a fer conyetes ofensives fent la gràcia

Particularment quan conec algú se m’enrrefot el que faci al seu llit ,la seva sexualitat es un tret fisiològic mes sense rellevància

A no ser que jo porti intencions ocultes , llavors preferiré que sigui hetero

però clar aquestes intencions no les porto amb tot lo que belluga .

Be, el flaix que m’ha vingut al cap de la meva infantesa ,

Es de Quan els meus pares tenien que marxar alguna nit .

La meva mare que era de les que desinfectava el telèfon perquè jo el toques ,

no em deixava ni amb l’ avia ni amb sa germana

les vegades que ho va fer ,em deixava a casa d’uns amics en Pepe i en Jean -Pierre ( poso els seus noms per que tristament ja no son aquí )

a mi particularment m’agradava molt anar a casa d’ells , tenien un pis que jo considerava molt modern ,em fascinava aquella decoració, eren molt dolços amb mi

Dos Homes guapisims

He de dir que jo era de la pell de Barrabas

Que fer-se càrrec de mi tenia molt de mèrit

però en Jean- Pierre tenia una traça especial perquè jo restes tranquil·la i no pugés a cap làmpada ni fes equilibris al balcó ,

em tenien en una habitació que van adequar perquè no em mates i tot un arsenal de joguines

Fins i tot en Pepe que era l’amic de casa de tota la vida m’havia comprat roba de recanvi per si em fotia vestida dins la dutxa com vaig fer el primer cop que m’hi vaig quedar .

Per mi ells eren una parella mes , com podien ser el Pere i la Carme o altres matrimonis amics dels meus pares ,

Mai em vaig qüestionar perquè eren dos homes

a casa s’en parlava com un fet normal .

sel’s convidava com a parella a totes les festes ,

(El dia de la meva Primera comunió ,les tardes de Nadal , verbenes etc.)

el cercle d’amistats que freqüentava casa meva nens inclosos

Mai cap nen d’aquells ,tot i la crueltat dels nens va fer el mínim esment a que fossin dos homes .

Jo vaig trigar molt de temps en saber que allò no era “normal”…..fins que un dia vaig sentir a l’avia que li deia a una amiga com si jo no hi fos .

La meva jove es boja mira que deixar la nena amb aquell parell de maricons que dormen junts … quins exemples per la criatura com sortirà aquesta pobre infeliç .

si ,si ! infeliç !!! em va gosar a dir encara ho sento ara nítidament . Aquell ""Infeliça" que va dir em va caure com el pitjors dels insults

Que jo era petita i baixeta ,però no sorda i tampoc idiota ,

per mi que dormissin junts era també molt normal, com ho feien els meus pares

be… lo de dormir es un dir, si jo era a casa seva … a mitja nit saltava totes les barreres i em presentava a la seva cambra dient que tenia fred ni que fos a l’agost i en Jean Pierre sempre em deia

“ viens ma belle”

fent lloc entre ells dos .

Clar llavors vaig preguntar que eren els maricons a ma mare ….. Recordo tambe la cara de la meva mare i la suor que li va agafar.

Crec que em va fer un discurs molt convincent ple de paraules i cap explicació i va deixar molt clar que l’avia era molt ignorant que no en fes massa cas .

Si ma mare que va néixer a principis del segle passat amb tendències dretanes 100% deixava la seva “perleta” a casa d’uns gais com podeu entendre …

veure enquestes així …. em fa trontollar els esquemes socials , de veritat s’ha normalitzat l’elecció sexual?

De fet desprès de veure aquestes darreres eleccions no se perquè qüestiono res…….

Tweet