la cambra fosca

Avui que L’Onix no hi es ,Aprofitaré Per parlar amb tots vosaltres ja fa un temps que us vinc observant en silenci .

Crec que lo mes coherent es que … ,primer de tot faci la meva presentació ja que L’Onix no ho ha fet , (aquesta mossa sembla que va anar aprendre de modos a Porqueres ). Si ens veiem a diari lo normal es una salutació , no?

Així Doncs , el meu nom es Cornelius .Soc el gat verd que viu al marge esquerra de la capçalera de la Cambra Fosca

Per aquí em volien canviar el nom , però Cornelius es el nom que portem els gats de la meva família des de fa mes de 200 generacions així que no serè jo qui el canviï per molt que L’onix i L’alepsi em volguessin re-batejar com a XinO .

Portem el nom de Cornelius

[@more@]

En Memòria de qui va , descobrir com potenciar i fer parlar als gats com jo que ja naixíem amb uns poders sobrenaturals .

Puc parlar ,llegir , escriure , veig el passat i el futur llegeixo les ments .

Segur que la pregunta que us feu ara es…..

I com L’Onix si te un gat així no n’ha parlat mes i no ens ha deixat gaudir , de les seves proeses .¿?

I jo us puc dir que en certa manera L’entenc , tinc una petita "tara" ,

Be, una tara molt grossa per ser presentat als éssers Humans , sempre dic la Veritat ,fent servir un llenguatge informàtic ,podríem dir que no he estat programat per ser políticament correcte

desconec l’hipocresia i fins i tot les mentides piadoses que diuen que serveixen per molt .

Com comprendreu un gat com jo pot posar en molts compromisos.

Encara no entenc perquè….

Però L’Onix es disgusta molt quan ve gent i Parlo .

Us posaré un exemple , l’altre dia va venir la cosina de L’Onix ,la Remei ,

i.. clar ella es de les que ho remena tot ,

em va veure ,i…….. ohhhhhhh un gat verd !!! clar no podies tenir res mes estrany? Mira que ès lleig !!!!!,

a mi ja em va tocar els nassos que es poses amb la meva “personeta”.

L’Onix hem va clavar una mirada d’aquelles paralitzadores que fa ella perquè ja va sospitar que la Remessieta ( s’han de tenir Collons per voler que et diguin Remessieta que no es prou lleig Remei?) Gaudiria per primer cop en la vida de veure un gat parlar.

He de dir que el tipus de mirada paralitzadora de L’Onix , la d’ella i de totes les que son bruixes com ella fa molt respecte , i la majoria de les vegades funciona , però en aquest cas … em vaig mirar la Remessieta i li vaig dir amb el meu to de veu greu i pausat ,

Jo puc ser lleig però tu ets Imbècil , que ja ho diu L’Onix quan marxes que si trigues un parell de mesos mes en néixer ja neixes amb el carro incorporat de burra que ets , i no en va tota la família t’anomenen La Pudenta .

Es va muntar tot un sidral ,

que l’Onix va intentar de “remessiar “.

Com vols que un gat parli? Per tots els Deus Remessieta que tornes a prendre la píndola, I l’has barrejada amb Moscatell???…..

Com que la pobre Remessieta te menys llums que un vaixell de contraban, La cosa va quedar mes o menys apaivagada ,

Però en la seva defensa diré que l’he posada en molts compromisos i per això entenc que no em presenti i que haguí callat els meus poders ,de fet en el fons sè qué el meu comportament l’hi agrada , però a part de la seva reputació tambe pateix per mi , qui acostuma a dir sempre la veritat a la cara pot acabar amb una dosi d’Estricnina entre cap i cuixa , (així han mort molts de la meva família ).

Però avui , no m’he pogut estar ,tambe us vull ensenyar la part de La Cambra fosca que no veieu mai…

perquè l’Onix es una mica deixada , per això sols us mostra el sostre així que.. avui veureu una mica mes on visc , per deixada que sigui jo no em puc queixar , mai em falta la meva ració de boletes verdes ni el plat de chantilly , em banya tot sovint em te coixins per tot arreu , avui ja he vist que m’ha deixat una manteta sobre el sofà per que demà refrescarà i potser ella encara no hi serà …

Així que si voleu alguna cosa aquí em teniu .. aprofiteu a tafanejar que aviat tornarà i ja sols podreu veure el sostre.

Tweet

Per fi he muntat una linea 902 ( 902696966) , manera de fer uns Calerons extres , i com la cosa funciona he volgut compartir -la amb tots vosaltres , perquè desprès quan estigui muntada al dòlar no us queixeu , La cosa es… una mena de consultori tant puc tirar el tarot com arreglar algú del Mal de pot, curar impotències o una cosa tant simple com donar una pastilla a un gat , perquè veieu de que va la cosa us relataré l’ultima trucada d’avui

[@more@]

Ringggggg Ringggggg

Tweet

Durant la primera meitat del segle xx , tot poble Preuat , tant de Mar com de Muntanya , Tenia el seu Casino, Al meu Poble en teniem un parell.

Un per els “nois”, l’altre per els “ senyors” , com el seus noms indiquen a fi i efecte de marcar les classes socials i culturals.

Encara que……. el poble és molt savi ,per aixó no ho van entendre gaire bé …….

Doncs a les tertúlies on mes cultura s’hi bullia era en el dels “nois” (la cultura del Poble) un edifici construït a Finals del segle IXX .

[@more@]

Una construcció d’aire Mossàrab curiós per fora , i acollidor en el seu interior , allà s’hi coïa la vida del poble entre partides de cartes , i dòmino la seva clientela majoritàriament masculina eren pescadors Botiguers , Obrers .. , amb l’excepció d’alguna senyora que fumava i duia les ungles dels peus pintades.

Durant l’hivern quan la mar es feia hostil i la pesca era impossible , El nou Casino la Constància , (que tothom sap que es diu així perquè està molt ben escrit a la façana , però mai ningú l’ha anomenat així sempre serà el Casino dels Nois .)

Era el Paradís de Mariners , Pagesos , treballadors del Suro , Botiguers .etc.

Quan la mar no era generosa també era el refugi dels pescadors sense feina , allà el Patró podia triar com si d’un mercat d’esclaus es tractes .

En Pitu era un d’aquests mariners sense patró , que feia estada Des de bon mati en una de les taules del casino , esperant trobar alguna feina i poder fer la viu- viu .

En Pitu era una mica Feliu* (* el que ara s’anomenaria border- line ), un bon noi , solter, vivia sol, d’estructura molt menuda , per aquells temps ja deuria superar la quarantena , gaudia de la simpatia de tothom encara que també era centre de burles .

Deixava anar sempre el que l’hi passava per el cap amb molta gràcia ,Malgrat que quasi mai li donaven feina subsistia amb l’ajut dels altres pescadors .

Era a finals d’estiu , i la pesca aquell any tenia tots els aires de no acabar-se mai .

així que … el què faltava eren mans , fins i tot en Pitu va ser contractat.

El va contractar el Sr. Busonis amo de tota una flota de barques pesqueres en Busonis , era un home d’aspecte gegantí alt i gros com un sant Pau , sempre duia el puret mig apagat a la boca i un bigotet retallat , cada cinc minuts treia de la seva butxaca un enorme rellotge d’or de la mida d’un plat de postres per fer ostentació dela seva nova posició , adquirida amb l’estraperlo .

En Pitu va treballar un parell de setmanes de valent .

Quan va anar a cobrar se l’hi va entestar que li mancava un duro , mai es va saber si era cert ….

El cas es que en Pitu va perdre els estreps , va pujar en una taula del casino anunciant que si en Busonis no li donava el duro el mataria … cosa que va ser tema d’escarni i burla de tots els presents en vers el pobre Pitu

Au!!!!! Pitu .. tu i quants mes ?

SI no has tingut collons n’hi de casar-te !!!

SI ets una mitja doneta !!!!!

AU!!!!! passa escanyolit i calla !!!!

Si t’arreplega en Busonis no en quedarà ni la gorra de tu , desgraciat !!

Els escarnis varen durar força estona , la qual cosa va rebotar encara mes al pobre Pitu

En Busonis degut a la seva nova posició havia deixat el barri de pescadors i vivia en una bonica casa al bell-mig del poble.

Una casa d’aquelles on a mena de rebedor hi havia una petita eixida per fer les tertúlies a l’estiu protegida per una porta de barrots de ferro forjat.

A l’endemà en Pitu …. es va aferrar a la porta de barrots D’en Busonis de bon mati , amb les mans com garfis d’esquena al carrer i mirant a l’interior del pati , cridat com un possés . (sabia que la familia Busonis era de Casament a La Bisbal )

Surt fill de puta!!

Surt si tens Collons !!!! VAAAAAA

Va surt!!!! Fill de Marfanta , No sortiràs No….. Cabró !!!! Fill de puta!!!!! Que dic fill de puta ??? tu el que ets… es NET de puta ,Berjaulò mes que Berjaulò….

Tita freda !!! !!!!ets un Titafreda!! Surt!!!!!!!!!!!! SURTT

El carrer d’en Busonis era de pas per anar a mercat , així que tot el poble va anar desfilant per allà , a la poca estona ja tenia una munió de gent mirant el seu espectacle , de dins la casa no sortia ningú … tot era tancat , però ell seguia cridant els seus improperis

Surt desgraciat !!!! Ja sabia jo que no tenies Collons, Miserable!!!

Els fills de Puta com tu no em fan por ,tot i que sortiràs cridant !!!SURTTTTTT

Cada vegada el public era mes nombrós , tots els que la nit abans li havien fet burla , eren allà mirant l’espectacle amb cara ….. de circumstancies , astorats per la cridòria d’en Pitu .

Quan ja duia prop d’una hora sense parar de cridar vermell com un perdigot , amb les mans enganxades als barrots , ja tenia arreplegada una cinquantena de persones , mirant i tallant el poc trànsit que corria a les hores per els carrers de la ciutat.

Es va girar comprovant que tenia public suficient els va fer callar quan no es va sentir una mosca .

va endegar un crit encara mes gros de ……..

Surt si tens Collons !!!!!!!

Es Va fer un PET i va marxar tot dient l’hi ha costat però ha sortit .

Tweet

Ò ve al mon un nevat dissabte de Gener de no se sap quin any ……..

[@more@]

Filla única super-protegida , fruit d’un amor explosiu per l’època car la seva mare te 15 anys mes que el seu pare , na O creix feliç ,no li falta res , es una nena estranya

als tres anys comença a l’escola on s’avorreix , no li agraden aquells nens .

Na O ja sap llegir i mig escriure , Na T amiga de la mare d’O quan plega de treballar cada dia passa a fer la visita l’hi porta galetes

O fa el mateix ritual cada dia es menja la galeta tot rossegant d’una en una les puntetes i llença la part interior mentre fa aquest ritual T li ensenya lletres i una estranya cançó que mai va aprendre sencera , perquè no li era atractiva sempre la va trobar escassa de contingut , tot i que la veu de T era com de soprano i li agradava sentir –la

Cantemos a Ceres

que dona las mieses,

y llena las cubas

de rojo licor;

y al par alabemos

al noble labriego

que el suelo fecunda

con ruda labor.

tots aquells nens que xisclen i riuen no li agraden sent pudors ….. es sent estranya , i plora .. plora , vomita i mossega , esgarrapa als companys , no menja , plora amb un sentiment que commou . durant el trajecte de casa seva a l’escola O porta una cartera amb el Topo Giggio en una ma i a l’altre un cistell ple d’alls que la seva mare li dona cada dia , quan O plora i no vol entrar al parvulari la seva mare li diu Tria la cartera i el col·legi i seràs una dona de profit , o els alls i vas sola a vendre alls a la porta del mercat (situat enfront de l’escola) com les gitanes , a l’O li feien esgarrifor , les gitanetes no perquè fossin gitanetes que això ja li havia deixat clar la seva mare que tots érem iguals i que s’ha de respectar igual al escombriaire que al rei , suposo que per això na O no te respecte a ningú i a tothom , les gitanes li feien pànic perquè duien mocs penjant , i entre plors i tota mena de xantatges sempre va triar al Topo Giggio

Na Mª Teresa la mestre del parvulari sent impotència i compassió amb l’escena diària de plors i vomiteres (O es sap posar la ma al coll ) a mena de castic la porta a la classe de la gent que fa cou.

Allà O es posa en un racó

Observa quella gent , els nois amb cabells llargs, les noies amb faldilles llargues i botes de plataforma , les carpetes que porten plenes de símbols enganxats , les ungles pintades de les noies , els pantalons guixats i esparracats dels nois , l’olor a tabac d’aquella classe , on fins i tot la barba , i la pipa sempre encesa del professor la fascina . axi doncs cada dia , O fa el seu numero dels plors i vomita l’esmorzar , a fi d’anar aquella aula triangular , on tots li diuen coses quan la veuen aparèixer amb els seus ulls enrogits i brillants

O quan vol es molt simpàtica i carinyosa, sap captar al public del seu interès ,O es petita i baixeta aparenta menys edat de la que te sorprèn la seva conversa fluida i “assenyada”

aviat no li cal passar per aquell odiós parvulari , entra directament al triangle , l’ajuden a pujar a la cadira i allà resta immòbil , feliç sense obrir la boca les 3 hores de cada mati . Escoltant classes de Literatura Filosofia I matemàtiques i fa veure que pren apunts (això va durar 2 anys)……..continuarà

Tweet

Ferran

[@more@]

Tweet

L’Empordà és una comarca que té una gran personalitat, que no s’assembla de res a les seves comarques veïnes ni a les de la resta del Principat. El to de la seva vida material és dels més elevats de Catalunya. La gent hi és oberta, amb una notòria capacitat per a la vida corporativa, molt accessible, de vegades executivament escèptica o simpàtica. El seu clima és oposat a la resta de Catalunya, per a la preponderància que s’hi conserva dels vents secs, tònics i brillants del primer i quart quadrants

Aquesta es una de les moltes definicions que va fer en Pla de la seva terra , La meva terra , L’Empordà.

Una terra que s’arrela en el cor i la ment , i t’acompanya tota la vida Malgrat on et porti el destí .

Un empordanès possiblement entén de diferent manera ,el què explica un altre empordanès . segurament això passa a totes les contrades . Però nosaltres creiem que ens passa de forma especial

[@more@]

Al acostar-se el 40 l’aniversari Del Quadern

Gris i el 25 aniversari de la seva mort , i que aquests dies n’he parlat ,amb diferents persones i he vist escrits fent esment d’alguna frase d’ell . …

L’he tingut que tornar a rellegir i m’han vingut records de com va entrar a la meva vida la seva obra , i anècdotes de la seva persona , molt divertides , excentricitats de l’homenot de Palafrugell . anècdotes ….

De quan anava a dinar molts diumenges a Casa de l’avia de la meva estimada amiga My . que no explicaré sense el seu permís però son molt divertides ,i molt mes explicades per la My , (N’hi ha per sucar-hi pa .)

He recordat la seva mirada els ulls d’en Pla no s’obliden fàcilment .

crec que es molt important aprendre a llegir Pla ,

Jo era molt reticent a Llegir Pla en la meva adolescència molt marcada per la política i la meva animadversió per les dretes .

Un dia el meu pare em va donar el Quadern gris i em va demanar un resum per escrit , a mena de càstig . suposo que per purgar alguna malifeta de les que jo tenia a be fer, dia si ,i altre també .

em va fascinar , aquell home de dretes però amb molta vida i visió de l’ exterior .

Em va ensenyar que cada presa de posició vital seva es una lliçó

I que a l’hora d’escriure es molt mes important l’orgull que la Vanitat .

Perquè la vanitat obtura l’intel.ligencia i l’orgull potencia l’inventiva .

Pla considera que l’ésser humà es una part integrant de la natura però tambe mínima, creença que li ve en part de Montaigne autor que freqüenta amb assiduïtat i creixent admiració

per tant els elements externs condicionen el seu temperament i la forma de ser .

En el cas concret de l’Empordà el vent es un factor decisiu en els seus habitants i de rebot en el mateix Pla

Ens fa una gent esventada i d’aquí provenen potser els nostres canvis d’humor ben visibles i la mobilitat afectiva .

La cosa que mes espanta a un empordanès es el tedi i l’avorriment ,contra aquestes dues coses estem disposats a fer grans sacrificis i , i es en aquesta batalla constant contra l’avorriment que podem ser uns éssers estranys i surrealistes , la qualcosa fa que siguem poc previsibles i mai se’ns arriba a conèixer del tot.

La seva misogínia quasi tant ponderada com la seva obra , al final ja no li veig tant , un cop l’he après a llegir una mica mes .

He cercat alguna de les seves dites "antifeministas " i m’he adonat que molts cops han sortit de la meva boca afirmacions semblants , encara que no tant ben perfilades

Jo sóc un gran admirador de les dones del meu país. Crec que, generalment parlant, valen més que els homes –cadascú en el seu terreny. Si les dones d’aquest país disposessin d’una societat masculina no tan donada a fer l’estaquirot i el fatxenda, serien un producte de civilització finíssim. Són com vol la societat de què formen part. És una pena.

He dit que era antifeminista. Afegiré que he estat atacat de voler tancar les dones a la cuina. Però jo no vull tancar ningú, encara que confesso que, a la cuina –sobretot si no és gaire moderna–, s’hi està molt bé. No. Deixem córrer les petiteses. El que jo escric no són més que elegies –certament desgavellades– sobre la solitud i la creixent tristesa de l’època.

Tenint en compte que una gran part de la seva obra es va gestar al costat d’una llar de foc , aquella llar d’immens teulat rodo emmarcat de fils de passamaneria a mena de bombolla protectora , donant l’hi una visió del mon molt particular i imperceptible per els demés ,una cuina no es tant mal lloc oi?……

25 anys desprès de la seva mort encara es el prosista mes llegit de les nostres lletres i planteja molts interrogants ,encara es manté bloquejada la consulta i difusió d’alguns dels seus documents ,Però el meu interrogant mes gros i que traspasso a qui em llegeixi es …..perquè ,en les seves biografies s’amaga tant la seva relació amb les dones ?

Tweet

[@more@]

Tweet

Des de petits sabem que la fórmula secreta més ben guardada del món és la de la Coca~cola. Però hi ha una altre secret més ben guardat: les balances fiscals espanyoles? NOOOOOOOO

El més ben guardat fins ara era el ….

CARPACCIO DE CARABASSÓ DE L’ALEPSI

[@more@]

En primícia i per tots vosaltres ja tenim la preuada recepta , Athaelion s’ha estripat el gec ha fet el meme ….. per ajudar-me a obtenir el preuat tresor gràcies en nom del planeta Athaelion

I per fi ella que en el fons te molt bon cor ha cantat!!

Va, perquè veieu que sóc bona persona i que la recepta no té més secret us la dic:

Ingredients: un carbassó, oli, sal i vinagre de mòdena

Preparació: Netegeu bé el carbassó (el verd, no siguem obscens, eh? xDDD). Agafeu un pela patates (sí, aquells utensilis extranys, sabeu?) i comenceu a fer làmines de carbassó, ben finetes (tant és si les feu rodones com si les feu allargades).

Poseu les làmines a sobre d’un plat, hi poseu una miqueta de sal, i feu una vinagreta ben forta amb el vinagre de mòdena i l’oli. Banyeu el carbassó amb la vinagreta, i ja és a punt.

Sembla una marranada, així escrit, però en sèrio és molt bo!

Au ja ha quedat desvelat "el gran misteri". xDDDD

Certifico que es bonissssssim i adjunto proves foto feta aquesta mateixa nit (ésfà així?) xDDD

Gràcies Alepsimolt bo.

Tweet

Be ……..jo no en volia fer cap mes al final ,ja no serè la dona misteriosa que tant m’agrada

Però m’ho ha demanat Alepsi i encara que no m’ha explicat com es fa el C arpaccio de carabassó :[

per ella no tinc un No , així que tot i el risc de perdre tot aquest vel misteriós que m’embolcalla allà va!! Intentaré fer per ordre cronològic o no

[@more@]

Paco Ibáñez : Soldadito Boliviano records del meu passat revolucionari

Luis Eduardo Aute : De alguna manera….. perquè l’he feta servir algun cop

Bonnie Tyler : it’s a Heartache perquè algú me la cantava amb una mirada subliminal que mai oblidaré

Moustaky & Bàrbara : la damme brune en aquesta i son tots dos M’agraden molt!! I la recent recuperació que n’he fet encara mes …..

Mike Olfield : Moon ligth shadow , Meravellosa si…

Edith Piaf : My lord , la canto a “Grito pelao” quan vaig sola al cotxe

Georges Brassens : Le Parapluie , Brave Margot perquè li canto a ma cosina Margot i s’emprenya

Delibes : Lakme duet aux fleurs tu ja saps perquè (es que hi ha lectors anònims xD els he pillat )

Creedence Clearwater Revival : Travelin Band records tan sols…..

Rolling stones : Angie perquè sempre va amb mi

Yves Montand : une Demoiselle sur une Balançoire perquè jo la cantava de petita fent tota una escenificació ( això tindria d’anar al principi :P)

Orquestra Plateria : Pedro Navaja això no ho explico

The Beatles : Here comes the sun m’encanta !!

Tarantellas : em donen ànims

Carla Bruni : Quelqu’un m’a dit m’agrada molt i…. per avui prou !!!

Tweet

mEmE ···3

Ara repassant , els meus posts ,cosa que no faig mai , es l’ única manera de no sentir vergonya de mi mateixa i deixar el bloc de cop en un atac de pànic Penso que tindria de repassar mes el que dic o faig no fer-ho en el mínim temps possible encara que dubto que guanyes en qualitat d’allà on no n’hi ha no en pot rajar

[@more@]

Però en Teleko m’ha passat un mEmE que es tracta d’això …..

Escollir el que mes T’agradi , la veritat es que desprès he fet una volta per tot el meu zoom , per veure qui l’ha fet ,he repassat els Posts de tots. D’aquest mes ehh que vaig ràpida però no tant ,i he trobat una curiositat en dos d’ells i el mateix dia efe i Arare

Han posat la foto del seu ordinador i lloc de feina , amb el seu bloc en pantalla , M’ha agradat molt , ja no per la fase tafaneria que evidentment ja m’heu captat ,!!! si!!!…… he fet les imatges grans i he mirat allà on no mira ningú ho reconec , i que? xD

Però el que mes m’ha agradat es fer-me una composició de lloc

poder imaginar quan rebo un comentari des d’on el fan , una sensació com mes propera et fas mes l’idea de com es la persona que a la fi suposo que això es la finalitat dels mêmes

ho he trobat molt acollidor , difícil d’expressar la sensació ,Però Completament deliciosa.

Així doncs he pensat que seria un bon complement al meme. I us empenyo a seguir-ho , si no poso cullerada no quedo tranquil·la ,

Segueixo sense Poder escollir un post , perquè la veritat el mes entranyable i divertit es la tasca conjunta .

He passat estones molt divertides sobre tot amb els extraterrestres ,

Que l’avi em fes la seva Musa no te preu

I l’exercici de dir T’estimo ………… al final els escolliria tots .

Doncs m’heu fet passar moments irrepetibles i sobre tot molt divertits .(altre cop Gràcies a tots )

Ja que m’he pres la llicencia de fer l’afegit ara no tinc nassos de passar el meme a ningú així que a qui li vingui de gust …..

Tweet